Ja sabem que una empresa és una organització que persegueix un benefici mitjançant la producció de béns i la prestació de serveis que satisfan les necessitats dels clients. Un autònom ja és un empresari individual, que es juga cada dia el seu patrimoni personal en les turbulències d’aquest món. I les empreses socials mercantils, típicament la societat limitada i societat anònima, tenen una personalitat jurídica pròpia diferent a la dels propietaris. Aquests aporten un capital, dividit en accions, i persegueixen obtenir un benefici. No necessàriament aquest rendiment sobre el capital ha de ser sempre maximitzat, però sí que ha de ser positiu. D’altra manera, l’empresa desapareix. És el mecanisme de selecció natural del mercat competitiu, que indica així les empreses que s’adequen a les necessitats del client i les que no. És una evidència que els col·lectius desfavorits i exclosos no són atesos ordinàriament com una prioritat per les empreses mercantils o de capital. Els col·lectius amb risc d’exclusió social són nombrosos (discapacitats, mancats de formació, marginats…) i no tenir accés a un treball remunerat és un dels principals mecanismes que dificulta la inclusió social. A la frontera de la marginació trobem diferents organitzacions que tracten d’ajudar a aquestes persones per sortir de la seva situació de pobresa o exclusió social mitjançant l’obtenció d’un treball remunerat. Totes aquestes iniciatives s’engloben en l’anomenat Tercer Sector, que no pertany ni al sector públic ni al sector privat lucratiu. S’inclouen en el tercer sector social entitats tan diverses com les cooperatives, organitzacions religioses, associacions, fundacions… El tercer sector social és un actor clau en el desenvolupament social i econòmic del nostre país. Un mitjà cada vegada més important de solució de les creixents demandes i iniciatives de la societat civil. La seva rellevància es reflecteix en dimensions com el nombre d’organitzacions que l’integren, la multiplicitat de demandes socials que satisfan, les dimensions de la inversió social que canalitzen, el voluntariat que mobilitzen o l’ocupació que generen.
Una mostra d’aquesta riquesa social i solidària l’hem viscut recentment a Manresa amb la Festa del Riu, una jornada que va omplir la llera del riu Cardener de propostes econòmiques i culturals que comparteixen aquest esperit de transformació social. Hi vàrem trobar des d’una botiga d’aliments ecològics i de proximitat a una botiga de segona mà que dóna feina a persones amb risc d’exclusió social. A Manresa, per exemple, hi tenim la Fundació del Convent de Santa Clara, amb un equip multidisciplinari de més de 200 voluntaris que treballen a plena activitat per fer front a la manca de recursos en què es troben molts ciutadans, o l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, un espai de trobada i coordinació que neix amb l’aposta clara d’impulsar l’economia social i cooperativa del territori. Tothom coneix també La Fageda, un veritable miracle empresarial que millora la qualitat de vida de col·lectius vulnerables. I no ho fa amb subvencions públiques, sinó produint uns iogurts deliciosos que competeixen en el mercat amb els iogurts de les grans empreses multinacionals.
El que ens defineix com a espècie és que som éssers multidimensionals, capaços de cercar no només el nostre interès personal, sinó també l’interès dels altres. L’ésser humà té un fort impuls de generositat, un desig d’ajudar els altres que és tan poderós com el desig del lucre personal. Hi ha multitud d’exemples d’institucions socials nascudes de la generositat individual i col·lectiva (hospitals, escoles, universitats, beques, museus, centres comunitaris…). En aquest sentit, hem d’aplaudir les iniciatives inclusives per la creació de llocs de treball sostenibles i de qualitat, però també per la seva capacitat de potenciar l’ocupabilitat dels seus treballadors. Cal crear empreses socials com una alternativa amb caràcter propi, separada dels móns extrems del negoci purament lucratiu i de la caritat. A més, la seva capacitat d’atracció pot provocar un efecte crida perquè empreses ordinàries vulguin col·laborar en el desenvolupament de noves iniciatives associant-se amb l’empresa social. La combinació entre el sistema de lliure mercat en competència, impulsor màxim de la creativitat i l’eficàcia, amb els valors de solidaritat i generositat de l’empresa social, té un enorme potencial transformador sobre la societat.
Al costat de les societats mercantils governades sota els principis de l’eficàcia i obtenció de beneficis, cal apostar també decididament per l’empresa social i inclusiva, que opera en el mercat sense la dependència crònica dels ajuts públics. Aquesta empresa social ha de poder prosperar dins un entorn competitiu i autosostenir-se en el temps gràcies a l’èxit que obtingui en la seva activitat pròpia. Per això, l’empresa social ha de potenciar els seus principis singulars de bon govern, fruit de l’equilibri entre l’ànima social i el cos mercantil, amb un fort lideratge basat en els valors i en la vivència de les virtuts dels membres de l’organització. Vetllar pel compte de resultats i per l’impacte social de l’empresa no és incompatible, com tampoc ho és la consecució de resultats amb la solidaritat i la millora de la qualitat de vida de col·lectius vulnerables. Ens calen més cooperatives gestionades amb “criteris mercantils” i més societats mercantils amb “esperit social i solidari”.
Jordi Franch Parella, doctor en Economia i professor dels estudis d’Administració i Direcció d’Empreses-ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC.