Les persones que hem fet dels Recursos Humans una activitat professional, amb molta freqüència però menys de la que ens agradaria, escoltem amb gran receptivitat expressions com la següent: “les persones són el nostre actiu més important”. Tots hi estarem d’acord i també ho estarem al pensar que no tothom actua segons aquesta afirmació.
Es parla molt de recursos humans i poc de persones. Faríem quelcom positiu si en lloc de “recursos humans”, parléssim més de “persones”. El món empresarial i els seus responsables ten
en entre d’altres, la missió de dirigir a persones, però també comptant amb elles. Han d’orientar les seves estratègies cap a una concepció on les persones no són recursos, són sobretot persones que tenen recursos i que tenen el deure de potenciar-los.
En els temps que corren, és habitual parlar de drets humans, i de forma paral·lela s’està oblidant la noció de dignitat humana. És cert que a dia d’avui es viu en general en millors condicions, s’ha aconseguit millorar les condicions materials de vida, però també és cert que es donen contradiccions existencials i que molts éssers humans tenen grans dificultats per accedir a aquestes millores mitjançant un lloc de treball digne.
En els darrers anys hem estat testimonis de nombrosos escàndols en relació a operacions financeres, successos polítics o desastres ecològics, i que la seva difusió a través dels mitjans de comunicació ha catalitzat un augment de sensibilització i preocupació generalitzada. Ètica, codis ètics, responsabilitat social corporativa etc., ja formen part del llenguatge col·loquial. El món empresarial i el dels negocis s’han conscienciat molt per les reaccions que aquestes conductes han provocat en les persones. Però hem de ser coherents i autèntics. El canvi ha de ser real, no només una forma més o menys nova de concebre a la persona com un valor útil i que al considerar-la com a tal, a la llarga ens reportarà més benefici.
S’ha de canviar la mentalitat utilitarista. S’ha de donar un gir en la jerarquia de valors. No sempre obtenir el major rendiment econòmic és el millor. S’ha de tenir la convicció de que les decisions ètiques que són bones per a les persones, també ho són per a les empreses i per a la societat. Els esforços de les empreses en aconseguir beneficis és una de les raons de la seva existència, però no s’ha de convertir en l’única i principal finalitat de la seva activitat.
No és un impossible poder conciliar decisions ètiques i eficàcia. S’ha de trencar en l’entorn empresarial la mentalitat de que totes les decisions que estan dins la llei són ètiques. Un codi ètic a nivell d’empresa, sovint pot ser la justificació de que les coses s’estan fent bé, de forma adequada, però en el fons també es pot donar el cas de que no hi hagi una vertadera convicció ètica.
Els responsables de l’entorn empresarial necessiten reflexionar sobre la pràctica de l’ètica en les seves activitats i amb una actitud de plena convicció, tot i que amb freqüència hauran de prendre decisions que posen en conflicte criteris de racionalitat i els propis criteris ètics.
En situacions de crisis empresarials i de mercat s’ha de prioritzar el treball sobre el capital, i aquest és un criteri important per poder resoldre possibles dilemes ètics en la pràctica empresarial. Sovint s’hauran de sacrificar llocs de treball per millorar la situació econòmica o per assegurar la continuïtat, i en qualsevol dels casos, és fonamental prioritzar i trobar solucions respectuoses amb els empleats.
Les empreses han d’assumir que l’ètica en les seves actuacions ha de ser quelcom més que un guarniment decoratiu, i passar a ser una necessitat estratègica. Han de considerar que tots els seus recursos no poden tenir la condició de mitjans d’utilitat. Els responsables empresarials han d’estar convençuts de que un creixement rendible és gairebé inseparable del creixement de les persones, i que aquestes són el vertader motor del creixement.
Rafel Roca i Olmos – Professor col·laborador dels Estudis d’Empresa de la FUB