Les empreses familiars comencen perquè hi ha algú emprenedor. Si la família propietària perd aquest esperit, és difícil que superi amb èxit els reptes de regeneració estratègica als que abans o després haurà de fer front. La CoViD-19 ens ho recorda. Que la família empresària continuï no vol dir necessàriament que ho faci el negoci inicial. Potser el millor és vendre’l o tancar-lo i iniciar-ne un de nou. Aquesta és una de les principals diferències entre el sistema capitalista europeu i el nord-americà: la facilitat de tancar va lligada a la d’iniciar. Si l’emprenedoria és tan important per iniciar i donar continuïtat a les empreses familiars, convé reflexionar sobre la matèria.
Els motius per emprendre, o re-emprendre, poden ser molt variats: condicions laborals, realització personal, ser el cap d’un mateix, guanyar diners, superar reptes, fer relacions, deixar petjada, crear llocs de treball, alternativa a l’atur, treure rendiment a un talent…. Sigui pel motiu que sigui, diuen que “les empreses existeixen gràcies a l’acció d’un boig que es va atrevir a somniar”.
Per emprendre cal una idea. Aquesta pot consistir en un nou producte o servei o en una nova forma de satisfer una necessitat. També pot aprofitar una oportunitat que altres no han vist. Però no totes les bones idees són un negoci. Un negoci requereix de l’existència d’un mercat potencial que permeti uns ingressos superiors als costos, una viabilitat tècnica i un equip que la porti a terme. La idea s’ha de plasmar en un pla de negoci, amb els seus corresponents números provisionals. Com que el paper ho aguanta tot, en analitzar un nou projecte s’acostuma a prestar molta atenció als promotors, a la seva passió, implicació, coneixements i experiència, així com al fet que hi hagi un equip equilibrat.
El projecte passarà per diverses fases. La primera és “la vall de la mort”, durant la qual la majoria solen morir. Si la superen, entren en l’etapa de creixement, en la quan les habilitats necessàries poden ser diferents de les de l’etapa anterior. Finalment arribarà a la maduresa i si no es reinventa “morirà”. És llei de vida. En aquest procés, l’emprenedor es convertirà en empresari, és a dir, contractarà i acomiadarà personal, pagarà nòmines i impostos, i esdevindrà un dels motors que sostenen l’estat de benestar, o el que en queda.
L’emprenedoria es pot desenvolupar dins de l’empresa familiar o en nous projectes. Per a la primera, la “tradició” pot ser un gran fre, “així ho hem fet sempre”. I és que l’èxit porta dins seu la llavor del fracàs. És molt important que la família empresària promogui l’emprenedoria “fora de casa” per dos motius. El primer és que el futur segurament és a fora i el segon és que si la família creix més que l’empresa, és oportú crear nous projectes en els quals la següent generació pugui demostrar la seva vàlua.
Per cultivar l’emprenedoria una bona recomanació és assistir a fòrums de “business angels”, com els que organitzen el Col·legi d’Economistes o escoles de negocis, per escoltar noves idees i veure com es presenten. A vegades, pot ser bona idea veure quins projectes hi ha en traspàs per evitar “tornar a inventar la roda”. Reempresa de CECOT pot ser una bona font.
Una qüestió clau per poder avançar és el finançament. El més habitual és recórrer a “family, friends & fools”, és a dir la família, els amics i els “ximples”. El que recomano a les famílies empresàries és que obtinguin finançament per als projectes en base a dos requisits: aprovació per un comitè de majoria independent i obtenció del 50% dels fons fora de la família.
Molts pensen que l’emprenedoria és qüestió de joves, però Sam Walton va iniciar Walmart amb 44 anys i Roy Kroc, amb 53, es va enfilar al carro de McDonalds. Un exemple típic d’emprenedoria és Thomas Edison, que va dir que “el geni és un u per cent d’inspiració i un noranta-nou per cent de transpiració”, i que “no he fracassat, he trobat 10.000 solucions que no funcionaven”.
A les noves generacions allunyades del dia a dia dels negocis, això de l’emprenedoria els pot sonar a xinès. Per acostar-les a aquest món, una bona eina és, un cop més, la filmografia. Veure una bona pel·lícula i després posar en comú el que suggereix. Les que jo utilitzo per ajudar a la formació dels continuadors de la família empresària són “Joy, el nen que va domar el vent”, “La guerra de els corrents”, “La xarxa social”, “Steve”, “Tucker” i “El fundador”, entre d’altres. Perquè és necessari que els líders de demà siguin emprenedors “de pel·lícula”.
Jordi Tarragona Coromina, Professor Col·laborador dels Estudis d’Administració i Direcció d’Empreses-ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC.