El passat dia quinze el Consell de Ministres va aprovar un Reial Decret-Llei de mesures urgents que estableix una moratòria de dos anys en l’execució de desnonaments d’habitatges habituals per famílies nombroses, monoparentals amb dos fills a càrrec, amb menors de tres anys, amb discapacitats, amb aturats sense prestació o amb 
víctimes de violència de gènere.
Per poder acollir-se a la moratòria, cal que la unitat familiar tingui uns ingressos inferiors als 1.597 euros al mes durant 2012, que la família hagi patit una alteració significativa de la càrrega hipotecària en els darrers quatre anys i que la quota hipotecària superi el 50% dels ingressos de la unitat familiar.
El ministre d’Economia i Competitivitat, el senyor Luis de Guindos, ha comentat que el que es preveu obtenir amb aquestes mesures és “impedir que els col·lectius socials més afectats pels desnonaments perdin l’habitatge”, permetent que puguin quedar-se en ella durant dos anys i sense cost algun (tal i com estableix la nota de premsa del propi Ministeri amb data quinze de novembre).
Una dita diu que “els problemes d’avui són les solucions d’ahir”. I és certa! Només cal veure l’efecte que han tingut en el sector immobiliari moltes solucions d’ahir: la desgravació fiscal de l’habitatge habitual, la reducció d’exigències per part de les entitats bancàries en la concessió d’hipoteques, les reformes de la llei del sòl que van liberalitzar la seva classificació,… Totes aquestes solucions van crear una bombolla immobiliària que encara no hem estat capaços de digerir i que, fins i tot, per acabar-la d’empassar en els propers anys, s’estan pensant mesures molt excepcionals, tals com concedir un permís de residència a aquells immigrants que comprin un habitatge valorat en més de 160.000 euros.
Així doncs, si bé és certa aquesta dita vista amb perspectiva, de la mateixa manera ho és si els assumptes es veuen amb prospectiva. I és que les solucions d’avui seran els problemes de demà! Quins problemes poden aportar aquestes solucions proposades: la moratòria de dos anys en els desnonaments i que qualsevol immigrant –això sí, amb recursos- pugui obtenir el permís de residència a canvi de 160.000 euros d’inversió immobiliària? Tot és opinable, però si el que es fa és un pegat i no pas una reforma estructural –que passaria per modificar la llei hipotecària que data de l’any 1946- res bo es pot augurar.
Així doncs, per exemple, penso en aquelles comunitats de propietaris que tenen a un parell de veïns dels deu que composen la comunitat (per posar un número), que no paguen ni l’hipoteca ni el rebuts comunitaris. Porten aguantant la situació fa ja alguns mesos , fins i tot gairebé un any, i s’han vist forçats a pagar derrames extraordinàries ja que el que no paguen aquests dos veïns, ho han de pagar la resta de la comunitat. En cas contrari, els hi tallaran la llum, els hi tancaran l’ascensor, etcètera… De fet, fins i tot, han fet ja un procés monitori contra els veïns morosos i encara no han cobrat res, ni ho cobraran, ja que l’únic bé que tenen aquests veïns és el pis que està hipotecat per un valor més gran que el que té actualment en el mercat. Fins ara, l’única sortida a aquesta situació és que els morosos fossin desnonats i que el banc es fes càrrecs dels rebuts pendents de la comunitat. Però ara, amb la nova moratòria, la situació s’estendrà durant dos anys més. Qui ajudarà a aquesta comunitat a pagar les seves despeses ordinàries? Per cert, la normativa referent a la propietat horitzontal estableix que quan un nou propietari compra un habitatge amb rebuts pendents de pagament, aquest està obligat a pagar els rebuts pendents només de l’any en curs i de l’any anterior. Així doncs, aquesta moratòria impedeix a una comunitat de propietaris cobrar el que legítimament li correspon al veí morós. Però aquest només és un exemple. I és que, a la llum d’aquesta nova moratòria, quanta gent que fins ara pagava religiosament la seva hipoteca, es sentirà temptada a no fer-ho perquè sap que té dos anys de marge sense ser desnonat? Al cap i a la fi, potser el que deu d’hipoteca és més import que el que ha acabat de pagar el nou veí del pis de dalt per un habitatge pràcticament igual que el seu.
El que queda clar, és que aquesta moratòria no soluciona res, sinó que l’únic que fa és donar una cop de peu al problema social existent amb milers de ciutadans al llindar de l’exclusió social, per tenir dintre de dos anys el mateix problema sense arreglar i agreujat, i de regal, més efectes colaterals –problemes- derivats de la solució actual.
Josep Torres Prunyonosa. Doctor i Llicenciat en Ciències Actuarials i Financeres, professor col·laborador dels Estudis d’Empresa de la FUB