Conclosa la primera volta de les eleccions, i amb el triomf clar del PSOE de Pedro Sánchez a Espanya i d’ERC a Catalunya, seria bo recordar una de les lleis bàsiques del màrqueting. Per la llei del lideratge, és millor ser el primer que no pas ser el millor (el més espanyolista i el més radical, en aquest cas). El partit socialista, sense moure’s del seu espai natural, l’esquerra moderada, ha aconseguit un excel·lent resultat. Obté 123 escons i el 28,7% dels vots. El polític madrileny, que molts donaven per acabat fa pocs mesos en la seva lluita contra Susana Díaz i els barons socialistes, s’ha guanyat un lideratge indiscutible. Ara podrà governar en solitari o buscar aliances puntuals on més li convingui. També Esquerra Republicana, amb el lideratge en captivitat d’Oriol Junqueras, empresonat amb la resta dels dirigents independentistes des de fa més d’un any i mig, ha aconseguit un gran resultat. Per primera vegada des de la restauració democràtica els republicans han guanyat unes eleccions espanyoles a Catalunya i, amb 15 diputats (6 més dels que tenia actualment), s’han erigit en triomfadors de la contesa electoral. Tant el PSOE com ERC són dos partits que no s’han mogut de l’espai polític que els és propi, defensant propostes que tenen molt de recorregut i que no han variat substancialment en el seu plantejament. Qui sí ho ha fet és el Partit Popular, amb el nou lideratge de Pablo Casado, i els resultats han estat molt dolents.
Oblidant la primera llei del màrqueting, el partit conservador ha fet un gir cap a la seva dreta i ha radicalitzat, si això és possible, el seu discurs. Abandonar l’espai conservador de centre-dreta ha estat un greu error pel partit amb seu al carrer Génova. Ha permès que Ciutadans ocupés sense esforços aquest espai, mentre que la lluita per l’extrema-dreta amb Vox ha estat infructuosa. De nou, és millor ser el primer que el més radical i extremista. I el partit polític que reivindica, des del seu origen, els principis extremistes del populisme ibèric és el de Santiago Abascal. Vox és qui primer es posiciona dins l’espai ultradretà, mentre que el PP és el segon. I els resultats en donen testimoni. El PP es quedava amb 66 escons (16,68% dels vots), una caiguda sense pal·liatius des dels 135 que va obtenir el 2016; Ciutadans pujava a 57 escons (15,84% dels vots), consolidant-se com a segon partit de l’oposició, i Vox entrava al Congrés amb 24 escons (10,26% dels sufragis).
És molt més fàcil entrar en la ment el primer que tractar de convèncer a algú que es té un producte millor que el de qui va arribar abans. Quin és el nom del primer aviador que va creuar en solitari l’oceà Atlàntic? La majoria ens recordem de Charles Lindbergh. Ara bé, quin és el nom del segon aviador que va creuar en solitari l’Atlàntic? El segon aviador va ser Bert Hinkler. Hinkler era millor pilot que Lindbergh. Va volar més de pressa i va consumir menys combustible. Tot i això, ningú ha sentit parlar mai de Bert Hinkler. D’alguna manera, Lindbergh és l’autèntic perquè és el primer, i Hinkler l’anècdota arraconada a les enciclopèdies perquè és el segon. En el mercat polític, quelcom semblant. Vox és el primer partit de l’extrema dreta, l’original, i el PP és una còpia. Després de la Segona Guerra Mundial, Heineken va ser la primera cervesa importada en fer-se un nom als EUA. Set dècades després es venen més de 450 marques de cervesa importada als EUA. Segur que alguna d’aquestes marques té millor gust que Heineken, però això importa relativament poc. Avui Heineken continua ocupant un lloc privilegiat en el mercat cerveser nord-americà. No hi ha dos productes més semblants que uns germans bessons. No obstant això, molts bessons es queixen que el primer a qui coneix una persona sempre serà el seu preferit, encara que aquesta persona també arribi a conèixer l’altre. El secret de l’èxit és entrar el primer a la ment dels consumidors. Moltes vegades, el primer es converteix en líder. La universitat de Harvard lidera els rànquings acadèmics dels EUA i del món sencer. Segur que hi ha excel·lents centres d’educació superior en moltes altres parts del planeta, però l’aurèola de Harvard perdura. I quina casualitat que Harvard és també la universitat més antiga dels EUA.
Pablo Casado, conscient del greu error estratègic que ha comès en la campanya de les eleccions del 28A, està intentant corregir-lo. Després d’haver promès ministeris a la formació d’Abascal si guanyava, ara, i per primer cop, els anomena ultres. El seu discurs s’ha moderat i reclama que l’espai propi del partit popular, que mai hauria d’haver abandonat, és el centre-dreta. Aquest brusc moviment de Pablo Casado per intentar evitar un ensorrament del PP a les eleccions europees i municipals ha intensificat la batalla política a la dreta, que no ha fet més que començar. Vox vol treure rèdits d’aquesta baralla, que el col·loca una altra vegada en el focus dels mitjans i del debat polític, i aprofitar l’ocasió per pugnar de nou per emportar-se els votants del PP que estiguin confosos amb les batzegades i els errors de Casado.
Jordi Franch Parella, doctor en Economia i professor dels estudis d’Administració i Direcció d’Empreses-ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC.