El dissabte 12 de desembre de 2020, en el cinquè aniversari de l’adopció de l’Acord de París, es va celebrar una cimera virtual sobre el clima, organitzada pel Regne Unit, França i les Nacions Unides. Líders mundials de 75 països van assistir a la cimera, tot i que hi faltaven els líders de països com Austràlia, Aràbia Saudita, Rússia o Mèxic perquè no prenen mesures climàtiques prou ambicioses.
L’Acord de París estableix un pla d’acció global per protegir-nos dels efectes negatius del canvi climàtic limitant l’escalfament global a menys de 2°C per sobre dels nivells preindustrials i amb l’objectiu de mantenir-lo a 1,5°C. Estava previst assolir aquest objectiu, entre d’altres mesures, mitjançant accions de reducció ràpida de les emissions de gasos d’efecte hivernacle relacionades amb les activitats humanes i la millora de la capacitat dels països per fer front als efectes del canvi climàtic. Segons el Sistema Espanyol d’Inventari d’Emissions, les principals fonts de gasos d’efecte hivernacle emeses per les activitats humanes són:
•Emissions directes produïdes pel consum de combustibles.
•Emissions indirectes produïdes per subministradors d’energia elèctrica.
•Emissions indirectes produïdes pels subministradors de béns i serveis i per l’ús de mitjans de transport externs, entre d’altres.
Segons l’informe titulat “Informe especial sobre l’escalfament global d’1,5°C”, elaborat pel Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), el principal òrgan internacional per a l’avaluació del canvi climàtic, ja s’ha observat i estimat un impacte significatiu de l’escalfament global sobre els humans i la naturalesa, que anirà augmentant amb el temps. Molts ecosistemes terrestres i oceànics han canviat i hem perdut hàbitats i espècies naturals. Hi ha hagut un augment significatiu de la temperatura global de l’aire i l’oceà, la fusió generalitzada de la neu i el gel i l’augment del nivell del mar. Aquests canvis afecten la nostra salut, els nostres mitjans de subsistència i el creixement econòmic. Les conclusions de l’informe són alarmants, ja que indiquen clarament que el desastre climàtic és més proper del que es pensava. Els científics prediuen que les condicions meteorològiques extremes, incloses les onades de calor, les sequeres i les inundacions, seran més freqüents i seran més intenses i poden alterar el funcionament del transport, la construcció i l’energia. Les previsions de l’IPCC també mostren que l’escalfament global també tindrà un impacte en la producció d’aliments i agreujarà dràsticament el problema de la fam a nivell global. Un augment de la temperatura mitjana mundial de més de 3-4°C també podria provocar un augment del nivell del mar fins a 90 cm l’any 2100, amb el risc d’inundar la meitat de la població mundial.
A nivell mundial, els efectes del canvi climàtic i de l’escalfament són presents a pràcticament tots els racons del món. Els majors augments de temperatura es produeixen a les altes latituds de l’hemisferi nord, és a dir, a l’Àrtic, on s’ha reduït l’extensió del gel marí. Com a resultat de l’augment significatiu de les temperatures d’aquesta regió, el permafrost més gran del món, el cràter de Batagaika ubicat a Sibèria Oriental, està augmentant gradualment. La fusió del permafrost allibera més gasos d’efecte hivernacle, cosa que condueix a un escalfament global més gran. Les temperatures rècord que s’hi han registrat els darrers anys són una amenaça per als edificis locals i els sistemes públics d’aigua, gas i clavegueram. A Sibèria, l’hivern preval durant la major part de l’any, però el clima escalfador fa que tot canviï. Els efectes negatius de l’escalfament global també són visibles a Europa, inclosa Catalunya. La pujada del nivell del mar que multiplica l’erosió i el risc d’inundacions amenaça també al conjunt arqueològic de Tàrraco (Tarragona) que va ser declarat ¨Patrimoni de la Humanitat ” de la UNESCO l’any 2000.
Aquestes són algunes de les conseqüències del canvi climàtic, les quals s’han compromès a aturar els països signataris de l’Acord de París. Segons aquest Acord “els països signataris faran tot el possible per aturar l’augment de la temperatura global de la Terra per sota dels 2ºC”. Com podeu veure, s’han d’esforçar més perquè l’acord esdevingui una realitat.
Renata Marciniak, Doctora en Economia, Professora Col·laboradora dels Estudis d’ADE del Campus Manresa de la Uvic-Ucc