Alibaba, el gegant xinès de comerç electrònic i més gran minorista del món, acaba d’anunciar uns beneficis de 9.665 milions d’euros. Aquest any, amb unes vendes de 13.712 milions d’euros, ha superat al que fins ara havia estat el retailer més gran del món: la nord americana Walmart.
La història d’aquesta empresa vinculada al món d’Internet -una de les moltes nascudes durant el boom d’Internet de començaments de segle, però una de les poques que ha crescut i s’ha consolidat, esdevenint un competidor de primera línia dels comerços tradicionals- és molt interessant. Però encara és més alliçonadora la història del seu fundador: el magnat i filantrop Jack Ma, considerat l’home més ric de Xina, i la divuitena fortuna del món, calculada en 24.1 mil milions de dòlars.
Ma va néixer l’any 1964 en una humil família xinesa. La seva vida no ha estat precisament fàcil. Quan va acabar l’escola va suspendre tres cops l’examen d’entrada a la universitat, però va poder acabar anant a la Universitat de Hanghou Normal, on va estudiar anglès. Una vegada a la universitat va haver d’esforçar-se al màxim, però finalment va aconseguir treure bons resultats, i més endavant fins i tot va poder treballar com a docent de les assignatures d’Anglès i Comerç Internacional a la Universitat Hangzhou Dianzi. Ara bé, Jack Ma explicava en una entrevista a la cadena de notícies econòmiques Bloomberg les dificultats que havia tingut en el mercat laboral. Va presentar la seva candidatura per a 30 feines diferents i va ser rebutjada. Va intentar entrar a treballar al cos local de policia i li van dir “no vals per a res”. Quan la cadena de menjar ràpid KFC va arribar a la seva ciutat va rebre 24 sol·licituds de treball. En van acceptar 23 i només ell va ser rebutjat. Fins que l’any 1995 va crear la seva primera pàgina WEB, una pàgina “lletja”, segons comentava, però que li va permetre començar a donar-se a conèixer i va esdevenir l’embrió del seu futur imperi.
Què podem aprendre d’aquesta i de moltes d’altres biografies? En primer lloc que el triomf, fins i tot en aquells que semblen més afortunats, sol venir sempre precedit de molts intents fallits. Thomás Edison va haver de provar 2.000 bombetes fins a trobar una que li funcionés. Apple va estar a punt de fer fallida els anys 90, abans de convertir-se en la popular líder en ordinadors i telèfons que és ara.
En segon lloc, que per a l’èxit sovint són més importants la perseverança i no donar-se mai per vençut, que no pas tenir circumstàncies favorables o un talent natural. Esportistes menys afavorits físicament acaben, de vegades, guanyant les seves competicions. Clubs esportius, com per exemple el Bàsquet Manresa, es poden mantenir més temps a l’elit que d’altres amb més recursos.
Finalment, que si tens un somni, una visió que vols aconseguir quelcom i n’estàs convençut, les circumstàncies passades o les opinions descoratjadores no et podran aturar.
Sens dubte tot una lliçó la de Jack Ma i d’altres perseverants emprenedors per a aquells que pensen que l’èxit només somriu als que han estat afavorits per la deessa de la fortuna.
Joan Freixanet Solervicens i profesor col·laborador dels estudis d’Administració i Direcció d’Empreses-ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC.