La influencia global de la Xina està creixent en gairebé tots els camps de manera meteòrica i a la vegada, la seva posició com a economia líder comporta també que la seva influència lingüística conseqüentment s’estengui. De fet, una de cada cinc persones al planeta és xinesa i potser l’única cosa que ha impedit que la seva llengua es converteixi ja en llengua franca és el fet que el 20% de la població mundial es concentra en un sol país, el seu propi.
Històricament, la Xina ha estat formada per desenes de grups ètnics i nacions diferents, i els seus dos idiomes principals, cantonès i mandarí han competit per la primera posició com a llengües que es parlen entre les seves diferents regions, i també en altres països de l’Àsia oriental. El mandarí s’ha utilitzat com a llengua comuna des de fa segles i el seu nom en realitat és “Putong hua”, que significa “llenguatge comú” o “argot comú”.
Actualment aquesta influència està creixent de nou pel fet que el xinès mandarí s’està utilitzant com a llengua per a la comunicació en els negocis. Especialment en països de la seva àrea d’influència més propera, com el Japó i Corea, però també a Indonèsia, Tailàndia, Vietnam, Filipines i Malàisia, on el mandarí s’ha convertit en l’idioma estranger més popular. Aleshores, podríem contemplar com una hipòtesis de treball la substitució de l’anglès com a llengua vehicular actual en els negocis globals per part del mandarí?
Avui, pot semblar aquesta idea encara inconcebible amb el domini actual de l’anglès no sols en l’esfera dels negocis, sinó també en el món de la recerca, l’entreteniment, el cinema, la música, i els nous canals de comunicació via les xarxes socials que faciliten la utilització d’una llengua d’ús comú, i que ara com ara, així ho representa la llengua de Shakespeare. Però hi va haver un temps en què ningú podia imaginar tampoc que el francès reemplacés l’italià, o l’anglès reemplacés el francès com a “llengua comuna” a Europa. Per tant, s’ha de reconèixer que no es pot descartar en un futur, el mandarí, o més probablement una versió alterada i simplificada d’aquesta, pogués convertir-se en la pròxima llengua comuna al nostre planeta.
No obstant això, encara que és molt difícil fer pronòstics i més encertar-los en tots els àmbits, està clar que el mandarí té dos grans obstacles per superar el seu camí cap a nova llengua franca. D’una banda, hi ha la política lingüística del mateix govern xinès per tal que els seus ciutadans aprenguin la llengua anglesa, i actualment es requereix per a tots els nivells de la seva educació escolar i universitària. Així doncs, tenim un reconeixement implícit dels mateixos xinesos vers a l’anglès com a llengua per comunicar-se fora de la Xina.
D’altra banda, el mandarí hauria de “desplaçar” l’anglès com a llengua d’ús comú existent en moltes facetes tal com esmentava al principi, i això podria ser més fàcil si els dos idiomes fossin de la mateixa família lingüística, però evidentment, no ho són.
Per a molts occidentals, el fet que les llengües asiàtiques siguin radicalment diferents de les seves pròpies, són particularment difícil d’adquirir-les. Tot i que el xinès no té conjugacions, declinacions, articles, ni temps verbals, el seu sistema escrit i la seva pronunciació amb quatre tons són reptes molt desafiadors per a estrangers.
Per tant, i si se’n pot treure una conclusió, sembla més que probable que l’anglès segueixi amb el seu domini com a llengua vehicular en gairebé tots els àmbits de les relacions humanes a nivell global: des dels negocis i fins a les xarxes socials. En definitiva, la síntesis final, a la què podem arribar és que una llengua no s’esdevé franca o vehicular pel fet de ser la que més persones la parlen, sinó que cal tenir present altres elements com la seva dispersió, la seva facilitat d’aprenentatge per una gran majoria, i per últim però més important, la seva incidència i ús en tots els aspectes de la comunicació humana.
Alison Bancroft – Professora col·laboradora dels Estudis d’Empresa i del Servei d’Idiomes de la FUB