Fa uns dies em va cridar l’atenció les paraules del nou ministre d’Educació, Cultura i Esports, el Sr. Iñigo Méndez de Vigo quan deia: “No es ningún marrón asumir esta responsabilidad”. Potser ganes no li manquen però la “papereta” que li ha deixat el gran Wert no és per tirar coets, i segurament són aquelles coses que s’han de dir, en agraïment al nomenament, però estic segur que pensa el contrari.
I és que el passat més de juny es va publicar el darrer baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques, el temut CIS. Un baròmetre que posava de manifest que cap dels ministres del govern de Rajoy superava el 3,5 sobre 10, ,i per tant, segons aquestes dades la lectura és que aquest és un govern de mediocres. No sobta llavors que el fa, fins pocs dies, Ministre d’Educació, Cultura i Esport, el gran Wert, tingués la pitjor nota (1,98), al límit del que fa ja uns quants anys es qualificava com a “molt deficient”.
La veritat, el per ja sort ex-ministre, el Sr. José Ignacio Wert Ortega, va fer punts. Li hem de reconèixer el mèrit de tenir a tota la societat educativa en contra des de les llars d’infants fins a la universitat. Lògic si recordem algunes de les seves perles dialèctiques: ”vamos a españolizar a los niños catalanes”, “esto es una jungla y yo sin machete” o “la educación pública ha dejado de contribuir a la sociedad”, entre d’altres que quedaran per sempre més a l’hemeroteca.
Deia una campanya catalana dels anys 80 “La feina mal feta no té futur; la feina ben feta no té fronteres”, potser per això, el sr. Wert ara marxa a l’OCDE amb la seva novia, la fins ara número 2 del seu ministeri, Montserrat Gomedio. Un premi a la seva eficàcia i, per què no, eficiència. Ha fet la feina encarregada: enfonsar un sistema educatiu que funcionava i afavorir a les elits, establint dos nivells, ensenyament de primera en mans de les institucions concertades i ensenyament de segona per les classes populars. Un sistema educatiu públic que ha desballestat sense miraments.
Ha estat un ministre que té a les seves esquenes tres vagues educatives, desenes de protestes estudiantils als carrers i continuades plantades dels representants educatius. Entre d’altres té el mèrit d’haver estat plantat per la totalitat dels rectors d’universitat espanyols, no només dels catalans, i sense excepcions. També va haver de veure com una dotzena de guardonats als premis de fi de carrera li negaven la salutació davant l’ovació del públic. O, recentment, una insubmissió a l’aplicació de les proves de 3r de primària.
Però ara que marxa, és l’hora de llistar les tasques pendents que ha deixat Wert, potser llavors, el nou ministre Méndez de Vigo, començarà a pensar que l’hi han deixat un “marrón”; i permeteu-me un “marrón” color merda d’oca, el color que com deia en Lluís Llach, és el d’aquelles fotografies sèpia sobre les pissarres de les aules franquistes.
En Wert deixa una LOMCE que a nivell de secundària i batxillerat ha de començar el seu desplegament aquest mes de setembre, amb uns currículums “renovats” que només 8 de les 17 comunitats autònomes tenen preparats. I això sense tenir en compte el nou escenari que les eleccions del passat 24 de maig han desbancat del poder al Partit Popular en algunes d’aquestes comunitats.
Per sort, no ha tingut l’ocasió, segurament per temps, de portar a terme la promesa i exhaustiva reforma universitària, aquella que va comportar la plantada dels rectors. No obstant, ha aprovat els decrets que flexibilitzen la creació de noves universitats, el d’acreditació de professors sense arribar a la desfuncionarització d’aquests o, recentment, el que permet carreres de tres anys de durada. Això si, no ha fet front a la necessitat real exposada pels rectors d’un nou sistema de finançament que permeti una universitat de qualitat a la qual hi pugui accedir tothom.
I aquestes són les seves “desmanegades” entre moltes altres a nivell d’educació, però no hem d’oblidar que malauradament també ha estat ministre de Cultura i d’Esports. De l’àmbit esportiu no comentaré res, però a nivell de cultura, no vull deixar de recordar la pujada de l’IVA cultural al 21%, i tanmateix la pornografia tributa al 4%, i aquestes dades semblen incoherents, però ho és per un ministre que tenia per objectiu restringir la cultura?
Sort que marxa i de la seva mà ho ha fet la número 2 del ministeri, la seva parella i a partir del proper 11 de juliol esposa. ¡Vivan los Novios!
Xavier Baraza Sánchez profesor col·laborador dels estudis d’Empresa del Campus Manresa de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVIC-UCC)