El director de l’Organització Mundial de la Salut, Hans Kluge, considera que la pandèmia de la covid-19 a Europa pot estar arribant al seu final. Assegura que, quan baixi l’onada d’infeccions per la variant òmicron, hi haurà uns mesos d’immunitat general, ja sigui per la vacuna o perquè la gent haurà generat defenses a l’haver superat la infecció. Però per vèncer el virus en un món global calen solucions globals. I, malauradament, no és aquest el cas. Continua havent-hi una gran diferència entre les ràtios de vacunació als països rics i als països pobres. Mentre que els primers ja porten la tercera o quarta dosi de la vacuna, alguns països amb ingressos baixos encara esperen la primera. Àfrica només té un 7% del continent vacunat. A aquest ritme, pot ser que no s’assoleixi el nivell del 70% fins a l’agost del 2024. L’Organització Mundial de la Salut considera que es necessiten uns 1.600 milions de dosis més per assolir l’objectiu. També l’Índia, el fabricant de vacunes més important del món, té una de les taxes de vacunació infantil més baixes del planeta. Un percentatge important de la població mundial encara no ha rebut cap vacuna contra la covid-19 i segueix sent excepcionalment vulnerable. Els governs, abans de protegir els interessos de les grans companyies farmacèutiques, haurien d’assegurar que la vacuna arriba als col·lectius més vulnerables, com la gent gran i els immunodeprimits. La desigualtat en l’accés a les vacunes està permetent l’extensió de les variants del virus i la multiplicació dels contagis. No es pot vèncer una pandèmia sense coordinació internacional. Si el ritme de vacunació és inferior al de mutació del virus, aquest continuarà devastant la salut de les persones i les economies de molts països. I és que mentre hi hagi molta gent sense vacunar, el virus té possibilitats de multiplicar-se i mutar. Res garanteix que la següent variant vírica sigui més benigna que l’òmicron. Pot perfectament ser més perillosa.
Estem comprovant que els totalment vacunats i que han rebut un reforç amb vacunes desenvolupades al món occidental, especialment les basades en la tecnologia d’ARN missatger com Pfizer i Moderna, només representen una petita fracció de les persones que acaben als hospitals, a les unitats de cures intensives o a les funeràries. A les dècades de 1960 i 1970, els països del món es van unir per eliminar la verola, una malaltia vírica contagiosa, en el que probablement és el major èxit de la medicina moderna. El virus es va declarar erradicat el 1980 després d’un reeixit programa de vacunació mundial. Això es va aconseguir perquè tots els països, especialment les dues superpotències, els Estats Units i la Unió Soviètica, van considerar que era el que calia fer i van treballar juntes malgrat les seves profundes diferències. Aquest exemple hauria de ser una font d’inspiració per al moment present, ja que és necessària la cooperació per allunyar el perill d’aquesta pandèmia. Per exemple, i en positiu, la Xina va publicar el genoma del SARS-CoV-2 amb força rapidesa una vegada que el virus s’havia començat a propagar. Però alhora, i en negatiu, el seu govern encara no ha cooperat completament per establir què va passar a l’Institut virològic de Wuhan, que alguns sospiten que és l’origen del virus. Els líders xinesos haurien de reconèixer que els seus primers intents de suprimir la simple menció de la covid-19 i la falta general de transparència van provocar fracassos en la prevenció de la propagació mundial del virus. Tampoc sembla que la seva política actual de zero contagis sigui la correcta, malgrat disposar de les mesures enormement coactives d’un estat totalitari. I les vacunes xineses tampoc semblen oferir molta protecció.
El COVAX, una iniciativa liderada per l’Organització Mundial de la Salut que treballa amb els governs amb l’intent de garantir un accés equitatiu a la vacuna, clarament no ha aconseguit els seus objectius. Una solució per contribuir a la immunitat global de tota la població seria intervenir, ni que sigui amb caràcter temporal, els drets de propietat intel·lectual que restringeixen la producció de medicaments. S’ha demanat a l’Organització Mundial del Comerç que emeti exempcions temporals de patents i faciliti la transferència de tecnologia per poder augmentar la producció de vacunes. Països com l’Índia, que és una potència mundial en la fabricació de fàrmacs genèrics, però també Corea del Sud, Sud-àfrica i Indonèsia podrien activar el seu enorme potencial productiu si ho permetessin els dirigents de l’oligopoli farmacèutic mundial. Països com els EUA, el Regne Unit o Suïssa, que s’oposen frontalment a aquesta iniciativa, també haurien pogut pagar una compensació econòmica suficient als fabricants nacionals per produir més vacunes a qualsevol lloc del món que disposés de capacitat tecnològica, per després exportar-les als països més pobres. Si el coneixement en la fabricació de les vacunes tradicionals (no ARNm) de Novavax, AstraZeneca i Johnson & Johnson estigués disponible online de manera excepcional, és clar que augmentaria la seva producció. També serviria la concessió de llicències voluntàries i la transferència de tecnologia. En paraules de Winston Churchill, aquestes mesures potser no significarien el final immediat de la pandèmia ni el principi del final. Però segurament sí el final del principi.
Jordi Franch Parella, doctor en Economia i professor dels estudis d’Administració i Direcció d’Empreses-ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC