La Gran Bretanya és un país de sòlids principis democràtics. Només així es pot entendre tot el procés del Brexit i la celebració pactada del referèndum d’independència a Escòcia. Coincidint aquesta setmana amb l’inici del judici als líders catalans independentistes al Tribunal Suprem, el president de la Cambra dels Comuns, John Bercow, ha afirmat que ell donaria llum verda a un debat sobre una potencial ruptura amb Gal·les en la seu parlamentària de Westminster. David Cameron, l’anterior primer ministre conservador, va situar a l’horitzó un referèndum de permanència a la Unió Europea (UE), anticipant la seva posició a favor de continuar dins una UE reformada. Volia d’aquesta manera acabar amb la rebel·lió dels propis diputats conservadors euroescèptics i debilitar la dreta populista de Nigel Farage. El 23 de juny de 2016 es va realitzar la consulta i, en contra de les previsions, van guanyar els partidaris del Brexit (51,9% versus 48,1%). En total, mig milió de vots de diferència. A favor de sortir de la UE hi ha la majoria d’anglesos i gal·lesos. Pel contrari, a favor de la permanència, la capital londinenca, Escòcia i Irlanda del Nord. Des del referèndum han passat 31 mesos i la primera ministra Theresa May, encarregada de gestionar la sortida, malgrat estar personalment en contra, no sembla tenir les coses fàcils. Un neguit important, i un dels punts més controvertits de la negociació, ve donat per la situació a Irlanda. Si la UE vol protegir la integritat del seu mercat únic, un Brexit sense acord suposarà la imposició de controls duaners a la frontera irlandesa. El projecte de la Comissió Europea pretén preservar el procés de pau, però la frontera nord-irlandesa podria provocar un nou esclat de violència.
Espanya no serà immune als efectes del Brexit. La Gran Bretanya és el quart mercat més important de les exportacions espanyoles, que representen el 7% del total, destacant les vendes d’elements de transport, fruites i hortalisses. La massiva entrada de turistes britànics cercant un turisme de sol i platja també suposa un destacable ingrés de divises. El Brexit alteraria la situació dels joves espanyols que busquen oportunitats laborals a les illes britàniques i també la dels jubilats britànics que gaudeixen del clima espanyol. La inversió en el sector financer del Regne Unit és especialment rellevant. La banca espanyola té les majors inversions de tots els països europeus en el sector de banca privada del Regne Unit. Els bancs amb més negoci al Regne Unit afrontarien riscos de contagi que repercutirien en els balanços i comptes de resultats.
Potser és millor un bon divorci que un mal matrimoni, però en qualsevol cas la UE haurà d’esforçar-se molt per deixar clar que la sortida de la UE té costos importants. D’altra manera, l’efecte dòmino pot reproduir-se a qualsevol país europeu. La celebració de noves consultes, allà on el populisme i el sentiment eurofòbic estan més arrelats, pot debilitar molt la UE. Especialment quan provenen de França, amb Marine Le Pen, o Holanda, amb Geert Wilders. Si Theresa May, la filla del vicari anglicà, encara aguanta a Downing Street és perquè el Partit Conservador no té un clar substitut ni l’oposició de Jeremy Corbyn és especialment brillant en el Partit Laborista.
El Regne Unit travessa una crisi institucional important i podria acabar sol·licitant una pròrroga abans d’abandonar la UE. Tot fa pensar que el proper 29 de març no podrà fer efectiu l’article 50 del Tractat de Lisboa, que contempla la possibilitat que un Estat membre decideixi voluntàriament abandonar el mercat comú. Esperant que Brussel·les decideixi ampliar els terminis, com a mínim fins el mes de juny, el Regne Unit podria acabar tenint una relació molt semblant a la d’una unió duanera. Una situació on el Brexit es compliria nominalment, però on tot seguiria igual a la pràctica.
El Brexit és una reacció en contra de l’Europa intervencionista construïda de dalt a baix des de Brussel·les; un rebuig de la superestructura europea estatista, burocràtica i proteccionista que té poc de democràtica i res de liberal. S’ha de veure com una oportunitat per defensar els valors bàsics europeus en un entorn de llibertat cultural, preservant el respecte a la llibertat i dignitat personals, el dret a la propietat privada, la llibertat d’empresa en un entorn d’economia de mercat i en un marc institucional que faci possible la meravellosa diversitat de pobles d’Europa, entre els quals brilla amb llum pròpia el poble català. Per això cal reforçar les llibertats bàsiques del tractat constitutiu de la UE: lliure circulació de béns i prestació de serveis, llibertat d’emigració i immigració, lliure moviment de capitals, de tecnologia i idees. I s’ha de desmantellar el megaestat europeu que persegueix reproduir a nivell global les estructures polítiques estatals, uniformitzant totes les lleis i harmonitzant a l’alça tots els impostos en perjudici de la llibertat individual.
Jordi Franch Parella, doctor en Economia i professor dels estudis d’Administració i Direcció d’Empreses-ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC.