A hores d’ara s’accepta que talent és el coneixement i les habilitats al servei de generar valor. Per exemple, el savi José Antonio Marina, en el seu recent i molt recomanable llibre Objectiu: generar talent. Com posar en acció la intel·ligència, afirma que “talent és la intel·ligència que tria bé les metes, gestiona la informació, les emocions i posa en pràctica les virtuts de l’acció que calen per assolir-les. El talent (…) és la intel·ligència que triomfa “.
Ara bé, no sempre ha estat així. Com és sabut, talent era, en una de les seves accepcions, sinònim de diners, ja que el talent (del grec talanton que significa balança o pes) era una unitat de mesura monetària utilitzada en l’antiguitat.
També és de domini públic que tothom té un propòsit a la vida, un do singular o un talent especial que pot posar a disposició dels altres. Tanmateix, al seu extraordinari llibre Con ganas, ganas, el gran professor i conferenciant Santiago Álvarez de Mon ens adverteix que “el món està ple de talents que moren com si fossin assassinats pels seus propis amos”. Per tant, esbrinar el nostre talent innat, o el dels nostres fills i filles, és d’una enorme responsabilitat.
En aquest sentit l’egregi investigador Mihaly Csikszentmihalyi, en la seva emblemàtica obra Flow: una psicologia de la felicitat, aconsella com a estratègia per detectar el nostre do atendre els instants en què, sense saber per què, fluïm i xalem duent a terme una tasca. “Els millors moments -conclou aquest psicòleg- solen succeir quan el cos o la ment d’una persona han arribat fins al seu límit en un esforç voluntari per aconseguir alguna cosa difícil i que pagui la pena (…) el concepte de flux, l’estat en el qual les persones es troben tan involucrades en l’activitat que res més sembla importar-los “.
Un dels grans reptes de la nostra tasca educativa com a Societat del Coneixement que hem esdevingut és, per tant, esbrinar el que Sir Ken Robinson anomena “l’element”, l’autèntica vocació de cadascun de nosaltres, allò que ens proporciona joia i ens omple l’existència de significat i propòsit.
En les meves classes amb universitaris sovint recomano un llibret molt amè i pràctic d’Arnie Warren: Los tres pasos: un relato imprescindible para definir nuestra pasión laboral. Warren hi aconsella que, en primer lloc, tothom ha de rememorar si més no tres episodis de la seva vida en què hagi dut a terme una activitat flux, i escatir el seu denominador comú: el que en descobrirà molt probablement serà el seu do natural, allò que l’apassiona. En segon lloc, haurà d’acceptar que aquesta habilitat innata li confereix un avantatge comparatiu en la vida. I, finalment, el tercer pas aconsella actuar en conseqüència. Perquè un cop les persones han trobat el seu talent han d’adreçar la seva formació i la seva activitat professional en la direcció que aquest assenyala, per tal d’harmonitzar les seves capacitats a la seva vocació i a la seva manera de guanyar-se la vida. Recordem la relació esmentada entre talent i diner.
Tanmateix, no podem oblidar, com deia Balzac, que “No existeix gran talent sense gran voluntat”. O si es vol, la regla de les 10.000 hores d’entrenament dirigit, descoberta pel psicòleg Karl Erikson i popularitzada per l’escriptor Malcolm Gladwell en el seu best-seller Fueras de serie. I és que un talent innat que no s’educa és un talent malaguanyat.
Dr. Joaquim Valls, professor col·laborador dels estudis d’Administració i Direcció d’Empreses-ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC.
Autor de Genial Mente: las claves de la inteligencia, el talento y la creatividad (Obelisco, 2014).