L’ecosistema empresarial i econòmic, lluny de l’estabilitat, canvia acceleradament. Només hem de donar una ullada a la composició i el nom de les grans empreses mundials, i en com han anat canviant. Finalitzada la Segona Guerra Mundial, set dècades enrere, les empreses industrials encapçalaven el rànquing. General Electric, nascuda el 1890, General Motors, el 1908, o la mateixa IBM, constituïda el 1911, eren referents mundials. Només 59 de les 500 empreses més importants l’any 1955, però, ho continuen sent el 2018 (Coca-Cola, Pepsi i Colgate són tres d’elles). En altres paraules, menys del 12% de les companyies més importants el 1955 ho continuen sent avui, i més del 88% de les empreses han fet fallida, s’han fusionat, han estat adquirides per grups aliens o encara existeixen, però lluny del top 500. American Motors (no confondre amb General Motors) era una de les empreses més importants del món l’any 1955, però avui ningú la coneix, ja que va deixar de produir el 1987. Poc després del paradigma de les empreses industrials, a la dècada de 1970 i impulsades per l’encariment del cru, corporacions petrolieres com ExxonMobil agafen el relleu. Però, en canvi, a dia d’avui la petroliera ha perdut valor a borsa, mentre que les tecnològiques de Silicon Valley l’han augmentat vertiginosament. Els tres fabricants de cotxes de Detroit tenien el 1990 unes vendes anuals de 250.000 milions de dòlars, una capitalització en borsa de només 36.000 milions i donaven ocupació a 1,2 milions de treballadors. Ara les tres primeres empreses de Silicon Valley tenen vendes similars, però cotitzacions borsàries molt superiors (més d’1 bilió de dòlars) i operen amb molts menys treballadors (només 137.000 l’any 2014). L’economia digital ha portat les empreses tecnològiques al primer pla de la vida de milions d’usuaris i consumidors. Apple avança decididament a superar en valor borsari la frontera del bilió de dòlars (amb dotze zeros). Amazon, amb quasi 800.000 milions de dòlars, el segueix molt de prop. Per darrere, Microsoft i Google amb 760.000 milions cadascuna. Facebook, més endarrerida, 540.000 milions. La suma del valor de les cinc companyies GAFAM (Google, Apple, Facebook, Amazon i Microsoft) ja s’acosta al PIB d’Alemanya i supera el total de les economies francesa i espanyola juntes.
Aquestes empreses, veritables plataformes comercials amb difusió global, conformen el mercat. La lògica del winner takes it all les impulsa al gegantisme. Com més usuaris tenen, majors economies de xarxa generen, fent més atractiu per a un altre usuari esdevenir membre de la comunitat. Jo estic a Facebook perquè hi són els meus 25 amics (els restants 2.000 no sé qui són). La tecnologia emprada també crea resistències per canviar a una altra plataforma. Són monopolis? Depèn. En un sentit estàtic, sí. La seva dimensió és molt gran i la quota i el poder de mercat també. Ara bé, el que s’ha de considerar és si dinàmicament altres empreses poden competir amb aquests gegants. I la resposta és afirmativa. De fet, no oblidem que Google va substituir AltaVista en el mercat dels buscadors i que Facebook va superar MySpace en el segment de les xarxes socials. Walmart, el més gran supermercat mundial, va tenir una posició dominant al reduir costos i preus de venda, però Amazon competeix aportant comoditat i conveniència al consumidor a preus també molt baixos. Si aquestes empreses dominen el mercat no és per privilegis explícits rebuts del govern, sinó perquè ofereixen un bon producte i servei al client. No gaudeixen de barreres insalvables d’accés al mercat. Aquest està obert a potencials competidors. I ningú està obligat a utilitzar Google. Qui no vulgui fer cerques segons els algoritmes de l’empresa de Califòrnia, ho pot fer amb Bing o DuckDuckGo, per exemple. De manera similar, les xarxes socials de codi obert com Mastadon i Diaspora són alternatives a Facebook. Les pràctiques monopolistes s’associen a la imposició d’un producte car i protegit pel BOE. I la regulació pública d’un monopoli consisteix a fixar el preu del bé, artificialment encarit per l’escassetat del producte causada justament per la protecció legal. Al respecte, no resulta possible justificar intervencions estatals quan el preu dels serveis de Google o Facebook és zero. L’ús que Mark Zuckerberg faci de les nostres dades és un altre tema de debat. L’empresari nord-americà es finança amb publicitat online, però no amb preus abusius dels serveis oferts.
El Big Data és el nou petroli i Zuckerberg el nou Rockefeller. Aquestes empreses acumulen milions en efectiu i contracten els millors enginyers del món. Només Amazon inverteix en recerca i desenvolupament una quantitat similar al de tota l’economia espanyola. Amazon continua la revolució del retailing amb l’obertura de botigues físiques sense caixers. I el llançament del seu assistent virtual Alexa obre noves possibilitats a l’internet de les coses. Google avança amb la seva filial de vehicles sense conductor Waymo i inverteix en empreses e-commerce. Per la seva banda, Facebook segueix la carrera d’adquisició de startups en els camps d’intel·ligència artificial, seguretat informàtica i reconeixement facial. I Microsoft s’expandeix amb la compra d’empreses de programari obert, videojocs i sistemes d’informàtica en núvol.
Jordi Franch Parella, doctor en Economia i professor dels estudis d’Administració i Direcció d’Empreses-ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC.