La carrera científica no és una activitat per a tothom, tot i que, en temps de ràpid desenvolupament, trobem científics talentosos, ambiciosos i creatius, especialistes de diversos àmbits, independentment del gènere. No obstant això, encara que les dones sempre han estat (i són) actives en la ciència, de vegades els seus èxits es redueixen i passen desapercebuts.
Avui dia, tant les dones com els homes tenen accés a estudis universitaris, però la situació no sempre ha estat així. Fins a la segona meitat del segle XIX només els homes podien estudiar a les universitats, les dones estaven excloses de l’educació acadèmica. La visió predominant era que les característiques biològiques i psicològiques específiques de les dones reduïen les seves habilitats i competències per centrar-se en la ciència i conèixer de què podien fer un bon ús. Hi ha molts pocs exemples de famoses dones científiques considerades, en el seu moment, com l’excepció que confirmava la regla general.
Tot i que les dones a les universitats no són actualment una imatge rara, la seva posició no és igual a la dels homes. Segons la UNESCO, les dones representen només al voltant del 30% dels científics del món, i encara hi ha una relació desigual en la comunitat científica: com més alta sigui la posició a la feina, menor és la representació de les dones (a Espanya només el 16% dels rectors són dones). Tot i que les dones dominen en els nivells inferiors de la carrera acadèmica, representant la meitat de tots els estudiants de grau i doctorat, només quatre de cada deu són professores (a Espanya només el 21% dels professors són dones).
La baixa participació de les dones en la ciència està justificada per condicions socials, culturals i religioses que, de diverses maneres, limiten les oportunitats de les dones per participar en activitats científiques i aconseguir l’èxit en aquest camp. L’absència de dones en la ciència també s’explica per l’efecte Matilda, que consisteix en ignorar la participació de les dones en la investigació científica o atribuir els seus èxits als seus col·legues masculins. Un dels exemples més populars que confirmen l’existència d’aquest efecte és Trotula de Salerno (segle XVII), una metgessa italiana que va escriure obres l’autoria de les quals, després de la seva mort, va ser atribuïda als homes. Posteriorment, fins i tot, se’n va qüestionar l’existència. Un altre exemple és Jacqueline Felice d’Almania, una metgessa italiana que va treballar com a doctora a París al segle XIV i que va ser prohibida per un tribunal de tractar les persones per gènere, tot i que les proves van indicar que era una de les millors metgesses de la ciutat. L’any 1903, Marie Sklodowska-Curie (1867-1934), una científica polonesa, tot i que va dur a terme una gran investigació amb finalitats curatives aconseguint resultats increïbles (entre d’altres va descobrir el rad i el poloni que va permetre definir les propietats de la radioactivitat), va ser inclosa en el Premi Nobel de Física només per la insistència d’un membre del Comitè Nobel que advocava per dones científiques. Marie va ser la primera dona del món en rebre dos Premis Nobel en diferents especialitats (física i química), però mai va ser admesa a l’Acadèmia Francesa de ciències pel fet de ser dona.
Malauradament, l’efecte Matilda encara funciona igual que l’efecte del “sostre de vidre”, és a dir, les barreres invisibles que impedeixen a les dones avançar en la seva carrera pel fet de ser dones. L’any 2019, l’Índex de Sostres de Vidre (GCI) del personal investigador espanyol va ser d’1,35 (a la UE va ser d’1,64, segons l’informe de la Comissió Europea She Figures 2018). Un índex 1 significa que no hi ha desigualtat, un índex superior a 1 indica l’existència d’un sostre de vidre per als científics.
Un aspecte important de la igualtat de gènere en la ciència és l’accés i el finançament a la direcció dels projectes científics. Cal destacar que les dades de l’informe “Dones Investigadores 2020” mostren que el 2019 només el 35% dels projectes nacionals del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) van ser liderats per dones (per sobre de la UE, que és del 28%). La participació de les dones com a gestores de patents és d’aproximadament el 39%. Pel que fa a l’accés al finançament, el percentatge de projectes qualificats per al finançament va ser molt menor per a les dones que per als homes (35,9% enfront del 64,1%). Aquesta diferència va créixer en detriment de les dones quan es té en compte la participació d’ambdós sexes en el finançament obtingut (el valor total dels projectes aprovats pel CSIC el 2019 va ser de 371.823.565 euros, dels quals 125.885.566 euros es van assignar a projectes realitzats per dones, que constitueixen el 33,9%).
Les dones constitueixen més de la meitat de la població mundial i la història ha mostrat el seu entusiasme per l’educació científica i el desenvolupament. La seva aportació no es pot subestimar. Avui ens enfrontem a la necessitat d’aprofitar al màxim el potencial de les dones en totes les disciplines científiques. No només per eliminar molts segles de discriminació, sinó en benefici de tots, el desenvolupament de les societats, i sobretot, pel bé de la mateixa ciència.
Finalment, cal esmentar les paraules de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que va dir: “La igualtat de gènere és un dels principis fonamentals de la Unió Europea, però encara no és una realitat. En els negocis, la política, la ciència i la societat en el seu conjunt, només podem assolir tot el nostre potencial si utilitzem tots els nostres talents i diversitat. Utilitzant només la meitat de la població, la meitat de les idees o la meitat de l’energia no és suficient”.
Renata Marciniak, Doctora en Economia, professora col·laboradora dels estudis d’Administració i Direcció d’Empreses-ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC.