L’ofensiva de la Delegació del govern central a Catalunya contra la possibilitat de que l’Ajuntament de Badalona obrís les portes el dia 12 d’octubre ha mostrat de nou una gran debilitat: la d’obligar –a no treballar!- enlloc de persuadir, a córrer als jutjats enlloc d’acudir al diàleg polític. I a Badalona, especialment, pel que té de simbòlic.
El recurs contenciós-administratiu es va presentar contra les actuacions municipals relatives a l’obertura al públic o als empleats dels seus locals el dia 12 d’octubre, objecte que posteriorment es concretà en l’apartat del calendari laboral de l’Ajuntament en el que es disposava que “opcionalment els treballadors/es de l’Ajuntament de Badalona podran treballar el dia 12/10/2016 a canvi d’un dia a escollir entre el dia 1/4/2016 o el dia 9/12/2016”.
Sospitosament, la Delegació del govern central va interposar aquest recurs al migdia del dia 10 d’octubre, sol·licitant la suspensió de l’executivitat de l’acte impugnat com a mesura denominada cautelaríssima, sense que fos escoltat el criteri de l’Ajuntament de Badalona per manca de temps, pels perjudicis irreparables que es podrien causar –segons la Delegació- si la decisió sobre el fons del recurs acabés sent positiva. La mesura cautelaríssima de suspensió va ser adoptada pel Jutjat el mateix dia 11, i confirmada el dia 14 després d’escoltar les dues parts.
La suspensió cautelar d’un acte administratiu mentre dura un procés judicial és excepcional per la presumpció de legalitat dels actes administratius: només pot ser atorgada, juntament amb altres requisits, si la seva execució pot produir perjudicis irreparables en el cas que la decisió sobre el fons del recurs sigui favorable al demandant. En el nostre supòsit, el jutge fa seu l’argument de la Delegació del govern que, si no es suspenia cautelarment l’acte impugnat, l’interès general de la celebració de la festa del 12 d’octubre es perjudicava de forma irreparable (??). I també es causaven perjudicis d’impossible reparació a la llibertat ideològica dels treballadors, que es veien obligats a decidir si anaven a treballar aquell dia o no.
Considerar que la frase “opcionalment, els treballadors podran treballar el dia 12 (..)” és un atemptat a la llibertat ideològica garantida per l’article 16 de la Constitució requereix un salt interpretatiu excessiu: moltes persones van optar per anar -o no- a treballar el dia 12 d’octubre, i es sorprendrien de saber que la simple tria era inconstitucional. Un establiment d’esports de Sant Pere de Ribes d’una coneguda cadena, per posar un exemple, va obrir el 12 d’octubre tot el dia, i segur que hi van acudir alguns treballadors de forma voluntària, com preveu perfectament el seu conveni col.lectiu: ”Els treballadors/es que no tinguin obligació de treballar en diumenges i festius, per als quals, per tant, el treball en aquestes dies resulti voluntari, tindran dret a (….)”. S’assembla tant aquesta previsió del conveni col.lectiu –com el de tants d’altres- a la disposició suspesa de l’Ajuntament de Badalona….
Cal deixar marge a la llibertat, aquest és el primer dels valors superiors de l’ordenament jurídic proclamat per la pròpia Constitució en el seu article 1. També a la llibertat d’optar per treballar puntualment un dia festiu: els festius han deixat fa temps de ser sagrats. Fa dos mil anys uns fariseus ja es preguntaven: per què fan en dissabte, el dia de descans, això que no és permès? Per que el dissabte ha estat fet per a l’home, i no l’home per al dissabte.
David Sanclimens Solervicens, Professor dels estudis d’Administració i Direcció d’Empreses-ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC.