Com és sabut “los catalanes hacen cosas” i com a tot arreu, alguns més que d’altres. Sortosament, no és una característica exclusiva dels catalans i catalanes. A les persones que fan coses les podem anomenar també persones emprenedores.
La iniciativa és, sens dubte, una de les característiques que les defineixen. Un mínim comú denominador és que són gent d’acció. S’arremanguen. No tenen mandra. No diuen. Fan… ho diuen i fan. Tan diferents d’aquelles altres persones que fan precisament el contrari, parlar molt i fer poc. Aquelles que l’enyorat Carles Capdevila classificava com a emprenyadores. Aquelles que, des de la inacció, inverteixen el seu temps (en tenen molt) a criticar tot allò que fa la gent d’acció.
Pensant en el títol de l’article em venia al cap “Les claus per a emprendre amb èxit”… o millor encara si pogués enumerar aquestes claus i resumir-les en 5, 7 o 10.
Finalment, fent un exercici d’humilitat, l’he deixat en alguns aprenentatges. No és una llista ni exhaustiva ni tancada, ja que de ben segur que n’arribaran de nous. De fet, el meu primer aprenentatge en envoltar-me d’aquestes extraordinàries persones és que no hi ha fórmules màgiques per emprendre o per ser un emprenedor d’èxit (sense entrar en com es mesura l’èxit).
Hi ha però tres ingredients inequívocament necessaris en la posada en marxa d’un projecte: la idea, les persones que l’executaran i els recursos necessaris per a tirar-la endavant. I sí que hi ha combinacions guanyadores (tard o d’hora) d’aquests.
Alguns d’aquests aprenentatges en aquestes tres direccions:
La clau no està tant en la idea, sinó en com l’executem. Darrera d’aquest com, hi ha les persones que l‘executen. Per tant, l’equip és molt més important que la idea. Una molt bona idea mal executada no prosperarà. Una idea comú, ben executada, sí que ho pot fer.
Quant a les característiques de la persona, observo de forma reiterada la capacitat i les ganes d’aprendre, de seduir, el compromís, el coratge i la determinació. Amb aquestes, la resta de capacitats necessàries arriben.
Si som un equip, millor que sols, sempre que estiguem alineats en valors i objectius, i siguem complementaris. Cadascú ha de ser bo en la seva parcel·la. Emprenguin sols o en equip, els que busquen col·laboracions on tothom hi guanya, creixen (en tots els sentits) més ràpidament.
Focalitzen. Això vol dir tenir objectius clars i coherents. Coherents amb els propis valors, saber per què fan el que fan, tenir clar què volen ser de grans, però també els objectius més immediats i un pla de com aconseguir-los (altrament dit estratègia). Vol dir caminar en una direcció, però alhora ser capaços de donar cops de volant quan els obstacles del camí (que n’hi ha) els hi obliguen. Com a bona gent d’acció, allò que planifiquen ho validen al mercat, pregunten, que ja sabem que el paper ho aguanta tot!
Sí, una bona idea és necessària, però no suficient. Els bons emprenedors ho saben i sobre aquesta contrasten i identifiquen qui pot ser el seu client, perquè els comprarà i tenen clar com arribar a ell.
Finalment els recursos que ens faran falta. A aquestes persones que fan coses, això no els atura i si no en disposen busquen la manera d’accedir-hi. Cal un dimensionament financer realista del projecte i accés a aquest finançament. Si hi ha un bon equip i una bona idea, aquests recursos financers arriben tard o d’hora, però no cauen del cel i cal treballar per aconseguir-los.
Al final, però, el gran valor d’aquestes persones que fan coses és precisament aquesta capacitat d’executar les idees. Aquesta màgia alquimista de convertir les idees en projectes, en realitats. De pensar, definir i executar. Somniar i fer. Això és el que marca la diferència. Allò de que per fer realitat els somnis cal caminar amb ells.
Roger Fosas, professor col·laborador dels estudis d’Administració i Direcció d’Empreses-ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC.