La formació continua és un dels instruments més importants per afavorir el nostre desenvolupament professional.
La necessitat d’integrar noves competències, de desenvolupar noves destreses i habilitats, d’aprendre nous coneixements, d’actualitzar-nos, de posar-nos al dia, de connectar-nos amb nous professionals, de descobrir models i experiències o d’anticipar-nos als canvis i transformacions que puguin haver-hi són només alguns dels objectius que la formació continua persegueix, orientats tots ells a potenciar el talent de les persones.
Quan la formació continua està orientada a les necessitats concretes d’una organització necessitem, a més, connectar-la amb els indicadors empresarials corresponents per tal de garantir que la formació serà útil en termes de canvi, de millora i de consecució de resultats.
És per això que les institucions que ens dediquem a dissenyar i oferir màsters, postgraus o cursos de formació continua hem d’incorporar noves estratègies innovadores que donin resposta a les necessitats d’empreses i organitzacions, com la gamificació, les eines d’avaluació competencial o l’anomenat ‘aprendre fent’. Tot plegat per donar resposta a un canvi de paradigma en la formació continuada: evolucionar de la “F” de Formació a l’”A” d’Aprenentatge.
La gamificació utilitza mecàniques de joc en entorns no lúdics. La incorporació de metodologies basades en el concepte del joc potencia la motivació dels participants, el seu esforç, la fidelització, la capacitat creativa i de treball en equip, així com altres competències i valors.
Les eines d’avaluació competencial són bàsiques per identificar les fortaleses i els àmbits de millora. Podem parlar tant de l’autoavaluació a partir de la pròpia percepció i de l’avaluació que poden fer els companys de feina, els comandaments, els clients, els treballadors o persones de l’entorn. Una de les noves tendències en aquest àmbit és l’ús de l’eina Insight Discovery, que té com a finalitat potenciar el lideratge de comandaments i directius o les habilitats relacionals de les persones. La formació comença a treballar també amb aquesta eina, que es basa en les preferències i que es fonamenta en els treballs de Carl Jung que utilitzen els colors com a base d’un llenguatge comú. A partir d’aquestes eines s’aconsegueix una autocomprensió i que cada persona sigui capaç d’adoptar els models més vàlids per aplicar al seu entorn laboral.
La tercera de les tendències que s’està incorporant a la formació continuada tant de curta com de llarga durada és l’anomenada ‘aprendre fent’, basada en la simulació. Es tracta d’una formació que es vol molt pràctica, útil i que es pugui transferir al lloc de treball. Aquesta formació requereix d’escenaris que repliquin els entorns reals, equipats amb la mateixa tecnologia, per assajar situacions i aprendre d’elles. Per això, les intervencions de l’alumnat s’enregistren i es visionen conjuntament amb una visió crítica posteriorment a l’actuació per aprendre dels errors comesos.
Totes aquestes noves tendències formatives posen el focus en el participant, més que en els continguts; en l’aplicació i utilitat dels aprenentatges per a cada activitat professional; en concebre la formació de forma més global i més enllà de l’aula; en concebre la formació continuada com un element al llarg de la trajectòria i carrera professional; i en centrar-nos en una formació que doni resposta a necessitats concretes i específiques. Es tracta d’eines formatives que desenvolupen el potencial i el talent de les persones, que canvien el rol del docent i el converteixen en facilitador d’aprenentatges, que personalitzen segons les necessitats de cada persona i que potencien itineraris formatius flexibles.
Òscar Dalmau, responsable del Centre Internacional de Formació Contínua del Campus Manresa de la UVic-UCC