El passat mes d’abril es va publicar l’Informe Global Entrepreneurship Monitor (GEM) Espanya 2014. Aquest informe es basa en dades obtingudes de més de 25.000 enquestes fetes a experts i a població en general i recull les principals característiques de l’activitat emprenedora a Espanya durant l’any 2014. D’aquest estudi se’n desprenen les següents dades i les respectives reflexions:
Taxa d’estabilitat emprenedora: 5.5% amb un creixement del 3.8% respecte de l’any 2013. Aquesta taxa mesura les iniciatives emprenedores de menys de tres anys i mig de vida en el mercat entre la població de 18 a 64 anys. En els últims anys, aquesta taxa s’ha mantingut estable al voltant del 5%, però lluny del 7% que teníem abans de l’inici de la crisi econòmica, entre els anys 2006 i 2008. Tot i així, la taxa està per sota de la mitjana Europea, però per sobre de països de l’entorn més proper, com Alemanya, Itàlia, França i Bèlgica.
Qualitat de les noves empreses: més del 65% de les iniciatives emprenedores corresponen a emprenedors per oportunitat (els que identifiquen una necessitat de mercat i veuen una oportunitat de negoci). Aquests han tingut una davallada de 15 punts respecte de les dades del 2009. Al voltant del 30% corresponen a iniciatives d’emprenedors per necessitat, percentatge molt per sobre de la mitjana dels països més innovadors. La majoria d’aquests són persones en situació d’atur i amb moltes dificultats per incorporar-se al món laboral. Destaca un alt percentatge de desaparició d’aquests projectes emprenedors, que generalment no superen els 5 anys d’activitat. L’efecte de la crisi econòmica ha fet que els emprenedors per necessitat s’hagin incrementat considerablement. L’any 2009 suposaven un 15% de les activitats emprenedores.
Perfil dels nous negocis: empreses de reduïda dimensió que presten serveis a consumidors locals i sense una intenció ferma per créixer. El 70% es concentren en el sector serveis, el 50% del negoci correspon a autoocupació sense contractació de personal, el 60% dels negocis no tenen cap orientació a la innovació i el 70% no tenen vocació internacional en els seus primers 3-4 anys d’existència.
En conclusió, l’activitat emprenedora de l’any 2014 ha millorat respecte les dades del 2011, però encara hi ha molta feina pendent per millorar la taxa emprenedora i la seva qualitat: contrarestar el deteriorament de la imatge de l’emprenedor i de l’empresari en general, reforçar els valors i aptituds de la població a l’activitat emprenedora, millorar l’educació en emprenedoria (educació primària, secundària obligatòria, batxillerat, formació professional i formació universitària) i que l’administració afronti una política fiscal i laboral d’incentivació de treballadors autònoms i de creació de PiMES. Quina seria la taxa d’activitat emprenedora si tinguéssim un regim de seguretat social i fiscal que beneficiés més els treballadors autònoms? L’estimat 20% d’economia submergida es veuria dràsticament reduït?
A la web www.gem-spain.com es pot trobar l’informe complert sobre l’activitat emprenedora.
Jordi Conca Matias. Director i professor dels Estudis d’Empresa del Campus Manresa de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVIC-UCC)