I ja hi tornem a ser. Ja tenim a sobre l’època més intensiva de compres de l’any i aquest cop venint d’uns confinaments i semiconfinaments que han capgirat moltes de les coses que donàvem per normals. L’allau de Black Friday i derivats ja ha col·lapsat el nostre conscient i subconscient i estem sotmesos als encants pregons d’ofertes, descomptes o suggeriments de compra insospitats.
Fredament, ens endinsem en un context que es repeteix periòdicament, però que enguany pren el millor (o el pitjor, segons es miri) dels dos mons. Per la banda de l’oferta, a ningú escapa que les restriccions de mobilitat pel CoViD-19 ha fet que molts comerços ho passessin malament. Potser els que hi han sortit guanyant són els comerços en línia que, malgrat ja eren una tendència indiscutible, la CoViD-19 ha fet que se’n confirmés la tendència. Tot i així, les ganes de vendre i recuperar la malmesa facturació faran proliferar les tàctiques comercials més incisives.
Pel que fa la demanda, hi ha com a mínim tres elements nous que cal tenir presents per no caure en aquelles compres compulsives que un cop tenim a casa, no sabem massa bé si en traurem profit o no.
El primer factor és la consciència de necessitats com a resultat de passar més hores a casa. El fet d’augmentar la presència a les llars pot haver fet que moltes persones hagin passat revista a casa seva. És l’efecte “niu”. El llistat de coses a arreglar, completar o adquirir pot ser molt llaminer si no es té en compte que és molt probable que no tornem a passar per una situació semblant mai més. En aquest sentit, caldrà discernir entre aquelles compres necessàries i que aporten millor qualitat de vida, d’aquelles que estan molt correlacionades amb el moment que hem passat.
El segon element a reflexionar és el que popularment en diem compra “premi”, és a dir, aquelles compres que es fan perquè “després del que hem passat ens la mereixem”. Sens dubte que una petita dosi d’hedonisme és humana, però no ens passem de la ratlla.
Per últim, aquest període de compres s’escau enmig de la desescalada: primers bars i restaurants oberts, carrers comercials engalanats, zones on podem retrobar-nos amb l’oci i amb els éssers més estimats. És el context perfecte perquè es doni el concepte “goma”: gastar ara tot el que no hem gastat abans amb amics i familiars. Les sobreganes de compartir poden fer estralls a la butxaca.
Els factors “Niu”, “Premi” i “Goma” son coneguts pels venedors i els utilitzaran conjuntament amb els habituals, per seduir-nos. Avisats estem.
Al capdavall aquests dies veurem si, tal i com diuen alguns, els patrons de comportament de consum han canviat amb l’epidèmia per passar a ser molt més conscients i racionals, o si, per contra, aquesta CoViD-19 ha accentuat encara més la irracionalitat compulsiva dels consumidors. Podrem resistir al Niu, el Premi i la Goma? Ben aviat ho sabrem.
Dr. Marc Bernadich Marquez, Coordinador del MBA i professor dels estudis d’Administració i Direcció d’Empreses-ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC.