El creixement del comerç electrònic comporta inevitablement canvis en l’àmbit socioeconòmic. Aquests canvis que afecten tots els nivells (internacional, nacional i local) generen una major competència entre els negocis tradicionals i els sorgits a partir de la denominada com a “nova economia”. Si bé podríem considerar que el comerç electrònic posseeix una sèrie d’avantatges i beneficis associats que poden ser útils per al comerç local, no és menys cert que la venda en Internet també comporta associada una sèrie de desavantatges per aquesta mena d’establiments.
En primer lloc, Internet ofereix la possibilitat de dur a terme transaccions de forma global a través de les diverses compan
yies de comerç electrònic presents a la xarxa. Aquest fet, a més de reduir les barreres de penetració de competidors en el mercat local, pot suposar una considerable reducció dels preus generant una major competitivitat amb el comerç local tradicional. Per descomptat, els negocis locals, també poden beneficiar-se del fet que el comerç electrònic permet estendre els productes a altres mercats oferint d’aquesta manera múltiples possibilitats per captar nous clients. No obstant això, els estudis realitzats fins ara indiquen que, en general, el comerç local està poc preparat per treure avantatge d’aquest fet.
D’altra banda, en el comerç electrònic cal considerar també els efectes nocius que la seva utilització genera en la pròpia comunitat. I és que, vist des d’aquesta perspectiva, el comerç electrònic pot generar un impacte local negatiu, per exemple, en termes d’un increment en la taxa d’atur de determinats col·lectius. A més a més, convé tenir molt present que l’èmfasi del comerç electrònic ha estat sempre centrar-se més en les transaccions i en els costos econòmics que representen per a les empreses i els consumidors, i deixar de banda els aspectes més relacionats amb les problemàtiques socials que l’extensió del seu ús pot generar.
Cal tenir present també que els negocis locals solen prestar una major atenció als mercats llunyans que als pròxims. Aquest fet, ha de tenir-se ben present atès que la distribució no és aliena al lloc on es fabrica el producte. De la mateixa manera, també és molt important considerar que les estratègies de negocis desenvolupades a partir dels avantatges del comerç tradicional i les que ofereix el comerç electrònic, semblen la combinació més adequada per a aquesta mena de negocis. Així, en aquest sentit, el comerç electrònic oferiria tota una sèrie d’avantatges respecte al comerç tradicional:
1) Ampliació del mercat potencial.
2) Menor necessitat de comptar amb grans infraestructures o espais físics (pe: edificis, magatzems, inventaris, etc.)
3) Disminució en la quantitat d’intermediaris.
4) Automatisme en les transaccions amb la consegüent reducció dels costos produïts per la mà d’obra.
5) Ajust ràpid als preus del mercat.
6) Possibilitat de personalitzar la informació als consumidors.
7) Possibilitat d’obtenir un feedback gairebé immediat del mercat.
8) Facilitat per oferir productes complementaris a través de links.
9) Accés als productes les 24 hores del dia sense costos addicionals.
10) Possibilitat d’informar exhaustivament als consumidors evitant d’aquesta manera la devolució de productes.
De la mateixa manera, hi ha les suficients evidències empíriques per suposar que la millor estratègia de desenvolupament per als negocis locals no està ni en el comerç electrònic ni en el negoci tradicional, sinó en una sàvia combinació d’ambdós models. No obstant això, un dels més greus problemes que presenta el comerç local per utilitzar el comerç electrònic, és la seva incapacitat per distribuir els productes a grans distàncies. A més a més, moltes empreses locals no poden assumir els costos que suposaria invertir en pàgines web interactives ( i que, en definitiva, són les que generen un major atractiu de cara als consumidors).
La conclusió sembla òbvia: els negocis locals, haurien de centrar-se més en els mercats locals a partir d’estratègies diferencials basades en el coneixement de l’entorn abans de llançar-se a la conquesta de mercats més allunyats.
Així, el comerç local, hauria de ser capaç d’aprendre a treure profit de la presència física dels negocis tradicionals quan el mercat està clarament ben definit i ben delimitat en una àrea geogràfica determinada. Des d’aquest punt de vista, els negocis locals, disposen de coneixements específics -i gairebé sempre de primera mà-, sobre què desitgen els seus consumidors. Per tant, resulta lògic pensar que, el comerç local, en primer lloc, ha de fidelitzar el mercat local, i no deixar-se portar per l’eufòria dels usos del comerç a través de la xarxa entabanant-se en aventures certament arriscades a la cerca de mercats llunyans ( i per tant, més desconeguts).
No obstant això, la realitat és implacable. I el que dictamina aquesta realitat és que, en general, el comerç local, sol estar mal preparat per competir amb les companyies de comerç electrònic en la xarxa quan del que es tracta és de distribuir productes fàcils de transportar. Assegurar-se el mercat local abans d’invertir els recursos en altres mercats, és una tendència que no tots els petits negocis consideren. A més a més, cal tenir ben present que, dels negocis locals que operen en la xarxa com a norma general, solen sobreviure tan sols aquells que dediquen els seus esforços a complementar les activitats pròpies del comerç tradicional amb certes pràctiques sorgides del comerç electrònic.
D’aquesta manera, la utilització d’estratègies comercials pròpies del comerç local i del comerç electrònic, resulta ser la perspectiva més adequada per fer front a la competència derivada dels negocis translocals basats únicament en el comerç electrònic. I és que, no hem d’oblidar què, el comerç tradicional, també disposa d’una sèrie d’avantatges sobre el comerç electrònic en altres aspectes com la generació de confiança o l’existència de relacions personals cara a cara, fonamentades en la confiança mútua entre client i empresa local, que ben bé poden convertir-se en puntals d’estratègia de negoci.
Joan Morales Alcudia – Professor col·laborador dels Estudis d’Empresa de la FUB