Ningú no té a casa seva un generador d’electricitat. Simplement, endollem els nostres aparells a la paret, i ja està. Funcionen. I si un dia marxa la llum, normalment torna al cap d’uns minuts, potser un parell d’hores. Els hospitals tenen generadors propis per si de cas, només faltaria que es quedessin sense electricitat els aparells mèdics! Algunes empreses també disposen de sistemes similars per guanyar un parell d’hores en cas de caiguda de la llum. A la resta, no ens cal, no ens compensa el cost d’aquests sistemes. L’electricitat és un servei més, com el gas o l’aigua. El mateix està passant amb el software. S’està convertint en un servei. Cada cop més. Tant per a les empreses com per les persones individuals. El cloud computing és precisament això: oferir software i hardware com un servei.
La tecnologia està en un punt on poder disposar de més capacitat de software i hardware s’ha simplificat, i hi ha proveïdors especialitzats que ens ho faciliten amb simplement un parell de clics. Que necessito un nou servidor? Clic, nou servidor. Que requereixo més capacitat per fer el tancament de trimestre? Clic, més capacitat. Que he de fer una còpia de seguretat i desar-la a Internet per poder disposar des de qualsevol lloc i qualsevol dispositiu? Clic, còpia feta. I només pago pel que necessito, pel que consumeixo. Ni més ni menys. Com l’aigua o l’electricitat. Fa uns anys, si volíem un nou servidor havíem de detallar les característiques, demanar pressupostos, comparar ofertes, fer la comanda, esperar l’enviament, rebre’l, instal·lar-lo i configurar-lo. Ara aquest procés pot trigar pocs segons, en un model de cloud computing. El software i el hardware com un servei. Les sigles en anglès, SaaS (Software as a Service), PaaS (Platform as a Service), IaaS (Infraestructure as a Service).
Algú pot pensar que el seu software i les dades dels seus clients estan més segures a casa seva. Rotundament no. Els CPDs, les sales on les pimes tenen els seus servidors i emmagatzemen totes les seves dades i els seus programes, cada cop s’han de veure més reduïdes. I traslladar el software i les dades a proveïdors especialitats. Per simplificar la gestió, per ser més àgils, per reduir costos, per minimitzar els temps de no disponibilitat, per poder créixer més ràpidament, per poder accedir des de diferents dispositius i diferents ubicacions, per mitigar riscos, per disposar de personal especialitzat…
Quins són els principals actors ara mateix en l’escenari del cloud computing? Amazon, amb els seus Amazon Web Services, i Microsoft, amb la seva plataforma Azure. Ambdues empreses han entès els avantatges d’aquest model, i estan liderant aquesta transformació. Amazon, gràcies a tota l’experiència viscuda en el procés de convertir-se en la botiga més gran de món (amb permís de la xinesa Alí Baba). I Microsoft, treballant conjuntament amb els seus milions de clients ajudant-los a ser competitius gràcies als seus sistemes d’informació.
El juliol de l’any passat, Monty Python va tornar als escenaris després de molts anys. L’escenari escollit, l’espectacular O2 Arena de Londres, amb una capacitat de 20.000 espectadors. Les entrades es van exhaurir en 43.5 segons. Repeteixo, 20.000 entrades en 43.5 segons. Increïble. Quina capacitat ha de tenir un sistema capaç de processar la venda de 20.000 entrades en 43.5 segons? Però la pregunta no és aquesta. La pregunta és, què en fas d’aquest sistema les 23h 59m 12.5 segons restants del dia? Aprofitar-ho per a altres usos, per altres serveis, per altres clients. Això és el que ens permet el cloud computing. En un parell de clics.
Miquel Rodríguez Aranda – Professor col·laborador dels Estudis d’Empresa de la FUB. Director de Formació a Netmind.