Les petites i mitjanes empreses (PIME) tenen un paper molt important en l’economia de qualsevol país. A Espanya, com en altres països europeus, aquest tipus d’empreses constitueixen un grup molt nombrós. Segons les dades del Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social, el mes de març de 2018 constaven inscrites a la Seguretat Social un total de 2.847.735 PIMEs, el que suposa el 99,84% de les empreses registrades. De les dades del Ministeri, es desprèn també que aquestes empreses contracten quasi el 64% del total dels treballadors.
Tot i que les PIMEs tenen un paper essencial en l’economia espanyola, no disposen de la mateixa capacitat competitiva nacional i internacional que les empreses grans. La competència es defineix comunament com la competició o rivalització entre persones, grups o organitzacions interessades a assolir el mateix objectiu. La competència s’entén també com l’espai, en el qual les empreses rivalitzen entre elles pels clients en el mateix sector econòmic. El resultat de la competència és la competitivitat, que representa com les empreses rivalitzen per l’atenció dels clients. En altres paraules, la competitivitat d’una empresa és la seva capacitat per créixer i mantenir-se en el mercat, així com per fer front a altres empreses del mateix mercat. Per tant, la competitivitat és un factor clau per a l’èxit de les empreses.
La competitivitat de les PIMEs depèn de diversos factors microeconòmics, tals com la capacitat econòmica de l’empresa, la seva capacitat d’introducció de noves solucions tècniques i tecnològiques, la seva capacitat de gestió i el nivell de coneixements i de la creativitat dels seus treballadors. No obstant això, la competitivitat també es pot veure afectada per factors macroeconòmics que no depenen de l’empresa, sinó que són generats pel seu entorn. Alguns d’aquests factors afavoreixen la competitivitat de l’empresa, però la gran majoria d’ells constitueixen barreres que limiten les opcions i els comportaments de l’empresa. De quines barreres es tracta?
Tal com es desprèn dels resultats de la recerca realitzada per al període 2016-2017 pel World Economic Forum amb la col·laboració de 179 directors de PIMEs espanyols, publicats en l’informe “The Global Competitiveness Report 2017-2018”, les principals barreres a la competitivitat de les PIMEs espanyoles són: burocràcia excessiva, taxes i impostos massa elevats, normativa fiscal i laboral excessivament restrictiva, insuficient capacitat d’innovació de les empreses, l’accés limitat al finançament i la inestabilitat política.
Segons el 15,2% dels gestors enquestats, la principal barrera a la creació de la competitivitat de PIMEs és l’excessiva burocràcia. En aquest punt es destaca la manca de professionalitat en l’atenció oferta per les administracions públiques, així com la imposició de formalitats excessives (llicències i autoritzacions) i de procediments que obliguen als empresaris a dedicar una gran part del seu temps a tràmits administratius. Cal notar que els procediments burocràtics són necessaris, perquè en tota economia s’han d’establir normes relatives a la creació d’empreses, contractació de treballadors, pagament d’impostos o elaboració de la comptabilitat. El problema sorgeix quan el nombre de tràmits requerits és excessiu, els procediments són modificats amb massa freqüència o la seva interpretació resulta tan confosa que esdevenen una autentica càrrega per als empresaris i els impedeixen desenvolupar les seves activitats empresarials amb normalitat. Segons els empresaris enquestats, a Espanya s’ha traspassat aquesta línia entre la burocràcia necessària i la burocràcia excessiva.
Els impostos i les taxes aplicables a les PIMEs constitueixen una barrera important al creixement d’aquestes. Així ho indica el 15,1% dels empresaris enquestats. En la seva opinió, el problema deriva no tan sols dels imports dels impostos i les taxes aplicables, sinó també de la complexitat de la normativa fiscal, de la manca d’interpretació uniforme de la mateixa i de la freqüència amb la qual es modifica. El seguiment de les reformes de la normativa fiscal, l’adaptació a les novetats introduïdes i la seva implantació requereixen un esforç addicional per part dels departaments fiscals i comptables i dels directors, que els impedeixen invertir el temps dedicat a aquestes tasques a projectes de creixement de l’empresa. Així mateix, la dificultat per determinar el risc administratiu relatiu als aspectes fiscals dels nous projectes descoratja a emprendre reptes de desenvolupament de l’empresa i, per tant, redueix la competitivitat de l’empresa.
Segons el 13,5% dels gestors enquestats, una de les principals barreres a la competitivitat de les PIMEs és el caràcter excessivament restrictiu de la normativa laboral vigent a Espanya. Les restriccions imposades per les normes laborals afecten negativament la competitivitat de les empreses. Un dels factors fonamentals per al creixement de les PIMEs és la possibilitat d’aplicar modalitats contractuals flexibles (contractes de durada determinada, teletreball, jornada reduïda, treball temporal). La liberalització de les normes laborals aplicables tindria un impacte rellevant en la contractació de treballadors i la posició competitiva de les empreses.
Una altra barrera a la competitivitat de les empreses és la seva insuficient capacitat per generar i introduir innovacions valorades positivament pels usuaris donada la seva utilitat, modernitat i competitivitat. Aquesta és l’opinió del 11,7% dels gestors enquestats. Cal notar que per tal d’assolir una elevada posició competitiva, les empreses han de mantenir un elevat nivell d’innovació, ja que, segons l’expert nord-americà en gestió d’empreses, P.Drucker, la innovació és una eina especial que poden utilitzar els empresaris per fer possible la realització de nous projectes empresarials o la prestació de nous serveis, beneficiant, directa o indirectament, l’empresa i reforçant la seva posició competitiva.
Les limitacions econòmiques constitueixen una altra barrera a la competitivitat de les PIMEs espanyoles. El 10% dels gestors enquestats considera que aquestes barreres limiten el desenvolupament de l’empresa i dificulten el seu creixement òptim. Aquestes barreres inclouen, entre altres, la insuficient estabilitat de les entitats bancàries, tipus d’interès elevats, accés dificultat al finançament (leasing, finançament de l’exportació, finançament a llarg termini), manca de recursos econòmics dels bancs i la insuficiència de la informació financera. El gran impacte que tenen les barreres econòmiques sobre el desenvolupament de les empreses suggereix que les autoritats haurien de prioritzar l’àmbit financer a l’hora de fixar les condicions en les quals s’han de desenvolupar les activitats empresarials, que han de permetre l’accés al mercat de empreses noves i innovadores i, més tard, el seu desenvolupament dinàmic i la millora de la seva posició competitiva.
Una barrera important a la competitivitat de les PIMEs espanyoles és la inestabilitat política (7,4%). Resulta obvi que la manca d’estabilitat política impacta negativament l’economia d’un país. Així mateix, afecta també la competitivitat de les empreses, que es poden trobar en una situació d’indefensió davant dels processos polítics produïts.
Entre d’altres factors que afecten negativament la competitivitat de les PYMEs, els gestors enquestats mencionen la insuficient formació dels treballadors i la manca d’ètica professional, així com la corrupció, la insuficiència de la infraestructura existent i la inflació.
Una política degudament plantejada i implementada pot neutralitzar les barreres a la competitivitat de les PIMEs descrites. Per tant, l’objectiu de les polítiques implementades hauria de ser la creació d’un entorn favorable al funcionament del small business, mitjançant la creació d’un entorn politicoeconòmic estable i la promoció i el finançament de programes que reforcin el creixement i la competitivitat de les petites i mitjanes empreses.
Renata Marciniak, Doctora en Ciències Econòmiques i en Educació, professora col·laboradora dels estudis d’Administració i Direcció d’Empreses-ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC.