S’ha recordat aquesta setmana els 250 anys del naixement de Ludwig van Beethoven, un dels músics més rellevants de la història. Els registres indiquen que va ser batejat a Bonn, Alemanya, el 17 de desembre de 1770. Com que era habitual rebre el baptisme dins de les 24 hores posteriors al naixement, sempre s’ha suposat, sense saber-lo del cert, que va néixer el 16 de desembre. Beethoven, una icona de la música occidental, activa els nostres sentiments, des d’una melancolia plorosa fins l’èxtasi més pletòric. Per culpa de la pandèmia, però, el seu record ha quedat aigualit. La festa d’aniversari s’ha cancel·lat en bona part, conjuntament amb la resta del calendari mundial d’arts escèniques.
La infantesa de Beethoven no va ser feliç, i això probablement explica el caràcter introvertit i esquerp del compositor, així com el seu esperit rebel. El seu pare, Johann, era un home aspre i dissolut que no va dubtar a imposar al petit Ludwig una disciplina musical prussiana, no exempta de violència, per tal de convertir-lo en un prodigi musical. La seva primera feina remunerada va ser la d’organista assistent a la cort de Colònia. Ludwig tenia només 12 anys i l’organista titular Christian Neefe, amb qui sempre es varen professar una sincera estima mútua, el va introduir a l’estudi de l’obra de Bach. Es conserven algunes fugues primerenques que Beethoven interpretava a l’orgue. També aquesta setmana, per cert, s’ha procedit al desmuntatge i trasllat de l’orgue degà de la Catalunya Central, el de la Seu de Manresa. El seu destí és el taller d’orgueneria de Carlos Manuel Álvarez, que ha de completar un projecte col·lectiu de restauració i millora de l’instrument. L’orgue Puggina de la basílica manresana, atacat pel virus d’un elevat deteriorament funcional, no només comprometia les possibilitats tècniques i artístiques, sinó que el mecanisme elèctric interior, en molt mal estat, suposava un risc per a la integritat de la mateixa basílica. Quan es completi el projecte de restauració i millora, amb la incorporació de quasi 500 tubs nous i 10 registres més, esperem haver deixat enrere el malson de la pandèmia actual i encarar fites històriques com el cinquè centenari de l’estada d’Ignasi de Loiola a la ciutat o els 700 anys de l’inici de les obres de la Seu amb un orgue dotat de plena salut. Salut que li va faltar al protagonista de l’article d’aquesta setmana, Ludwig van Beethoven, durant bona part de la seva vida.
El compositor de Bonn conclou el classicisme i inicia l’etapa romàntica on la música passa a expressar l’estat d’ànim de l’artista i els conflictes interns. Amb una sordesa incipient que comença a donar senyals a partir del 1800 quan Beethoven tenia només 30 anys, la desesperació es manifestarà en violentes dissonàncies. A partir de Beethoven es produeixen canvis importants en el rol social de la música. Les causes estan relacionades amb l’ascens de la burgesia, una nova classe social sorgida de la revolució industrial i que es disputava la preeminència amb la noblesa. La burgesia va començar a substituir les pràctiques aristocràtiques de la cort, encarregant obres musicals, assistint a les noves sales de concert i organitzant vetllades musicals als seus salons privats. Una de les virtuts que té el mercat és la de socialitzar béns de luxe que abans estaven a l’abast d’uns pocs privilegiats. La Primera Revolució Industrial, que està en procés al llarg de tota la vida de Beethoven, aconsegueix alimentar i vestir una població creixent i en expansió, que abans restava subjecta al jou implacable de la llei pessimista de Thomas Robert Malthus, un dels economistes clàssics anglesos. Si abans de Beethoven la música era un luxe que només podia trobar-se a les corts aristocràtiques i a les grans esglésies (el temple gòtic manresà, per cert, té documentat a Miquel Aymerich del Bosch com a organista en un any tan llunyà com el 1562), a partir de Beethoven la música esdevé una manifestació artística accessible al gran públic en les sales de concert. També la publicació i venda de les partitures musicals comença a tenir una àmplia difusió.
Beethoven serà el primer compositor de la història de la música totalment independent, que no viurà d’un sou imposat pel poder temporal (el noble) o espiritual (el bisbe). I malgrat la gran qualitat de la seva música, aquest és un fet excepcional en perspectiva històrica. Perquè la sordesa li impedia guanyar-se la vida com a professor de música, intèrpret o director d’orquestra. Els ingressos provinents dels concerts de les seves obres tampoc varen ser importants. Rebia encàrrecs remunerats, és cert, i distingits mecenes també el finançaven. Però la font d’ingressos més important del compositor provenia dels editors. Les seves obres gaudien de molt predicament a la societat i es cotitzaven favorablement en el mercat. Sempre tenia diversos editors, com Breitkopf & Härtel a Leipzig, disposats a pagar elevades sumes de diners per elles. Sabien que la seva distribució comercial seria un èxit i que la venda estava assegurada. Malgrat la sordesa i una vida turmentada, Beethoven va poder mantenir tota la seva vida una independència financera que li permeté la suficient llibertat creativa per llegar a la humanitat obres mestres immortals. Els problemes financers de Beethoven varen coincidir amb períodes d’inflació monetària relacionats amb la lluita de l’imperi austríac contra les tropes franceses napoleòniques. I això ens torna ara a recordar que, quan el virus de la Covid deixi d’amenaçar directament les nostres vides, s’haurà d’afrontar la crisi financera i el retorn de la inflació que les decisions monetàries preses durant la pandèmia poden provocar.
Jordi Franch Parella, doctor en Economia i professor dels estudis d’Administració i Direcció d’Empreses-ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC.