Hi un dimoni de set caps que tempta les famílies empresàries proposant-los 7 pecats capitals. El seu nom, OCAIDIS, és un acrònim format per les inicials de cada un dels seus caps: Oblit de que el substantiu és empresa, Confusió de propietat i capacitat, Adenització, Incomunicació, Desafecció, Improvisació i Supèrbia. La seva acció accelera la mort de les empreses familiars.
Per combatre’ls hi ha una legió d’àngels protectors que convé que tots els integrants de les famílies empresàries coneguin per tal d’allargar la seva continuïtat. Set àngels menors i tres majors. Els primers son: l’exorcisme, per conèixer els perills; el genograma, per entendre el sistema familiar; el diagnòstic, de les fortaleses i àrees de millora; l’arbre, per a la presa de decisions; els cercles, per entendre els interessos legítims; el canvas, per definir el model de relacions família-empresa; i la constitució, per regular les relacions família-empresa.
Com més eines hi hagi a la caixa millor i com més àngels acompanyin a la família empresària, millor. Els àngels estan molt interrelacionats i un pot portar o requerir d’un altre. Però no es tracta de desplegar-los tots, sinó d’utilitzar els adequats per a cada situació concreta; i a més a més convé utilitzar-los de forma professional. D’altra manera es pot fer mal a la família i a l’empresa. Cal tenir en compte que l’eina mai és la solució, sinó que és el mitja a través del qual la família empresària troba solució al seu cas concret. Solució que ha de ser un vestit a mida, ja que, si bé existeixen tipologies de famílies, cadascuna té unes peculiaritats concretes que la fan única.
L’assessor extern pot aportar informació, metodologia, experiència i idees, però es la família empresària la que ha d’arribar a la seva pròpia solució. I això és així perquè l’assessor està de pas i la família roman. Però roman sent una realitat evolutiva, no estàtica. S’incorporen a la família nous membres de sang i polítics, els existents evolucionaran, sorgiran nous interessos… I és, per tant, la pròpia família empresària la que ha de crear els mecanismes d’autoregulació i revisar de forma periòdica el seu funcionament.
En utilitzar les eines convé tenir en compte una sèrie de recomanacions genèriques. Remarco genèriques perquè cada família empresària és un mon i, a més, les circumstàncies del moment i lloc poden fer que el que és recomanable en general no ho sigui en un cas concret. Un tros de fusta que es deixa anar de la mà a terra cau, però submergit al mar puja, i en una capsula espacial es manté. Atenció! Hi ha fustes, com el banús, que no suren.
Els consells genèrics són:
-El que és bo per a l’empresa a la llarga és bo per a la família.
-El pitjor és tractar a la família com a empresa, i a l’empresa com a família.
-No hi ha veritats absolutes, tot depèn del color del vidre a través del qual es mira.
-Les emocions estan presents en totes les situacions en les que hi ha involucrades persones.
-Només veiem una part de la realitat.
-No hi ha pitjor cec que el que no vol veure.
-Els reptes de la família empresària són molt previsibles.
-Cada empresa és un mon i cada família encara més.
-Que el que és urgent no es mengi el que és important.
-La llista d’excuses per aparcar un tema pot ser interminable.
Les eines es poden utilitzar amb el suport d’un expert, però si s’autoapliquen amb prudència i sentit comú (el menys comú dels sentits!!) també poden ser de gran ajuda. En tot cas, cal evitar la situació de Mikey Mouse fent d’aprenent de bruixot a Fantasia, on va saber posar en marxa les escombres, però no aturar-les.
Els àngels majors son els arcàngels, els prínceps dels àngels. Sota aquesta figura tenim tres eines. En primer lloc, la comunicació, que és necessària per fer efectiva l’actuació dels set àngels i dels dos arcàngels restants, la planificació i les estructures de govern. Totes dues són necessàries per a la continuïtat de l’empresa familiar més enllà de la primera generació. No és que en aquesta no es donin, sinó que acostumen a estar amagades. Quan la família empresària vol continuar el projecte dels fundadors i augmenta el nombre de propietaris, es fa quasi inevitable haver de formalitzar i explicar els processos de planificació i crear estructures de govern. La comunicació ha de ser omnipresent per a l’aplicació eficaç de qualsevol eina. La planificació i les estructures precisen dels àngels menors per ser efectives.
Convé que les famílies empresàries coneguin els seus àngels protectors.
Jordi Tarragona Coromina, Professor Col·laborador dels Estudis d’Administració i Direcció d’Empreses-ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC.