En els mitjans de comunicació, especialment els euroamericans, poc se’n parla de les bondats de la Xina. Quan el gegant asiàtic és notícia és quan hi ha alguna repressió a la societat, quan fa assajos militars o quan incrementa el seu pressupost en defensa. Per altra banda, i intencionadament, no es parla de la contribució que té la Xina en la seva societat, en les societats satèl·lits o en societats allunyades a la seva.
En el pla econòmic, durant el període 2013-2021, la contribució mitjana de la Xina al creixement econòmic mundial va superar el 30%, ocupant el primer lloc. Només al 2021, l’agregat econòmic de la Xina va representar el 18,5% del total mundial i 7,2 punts percentuals més que al 2012.
El producte intern brut (PIB) de la Xina va avançar a una taxa mitjana anual del 6,6% entre 2013 i 2021, superior al ritme de creixement del 2,6% de l’economia mundial i del 3,7% de les economies en desenvolupament. Per fer una petita comparació, Espanya va créixer un 0,94%, els Estats Units d’Amèrica un 2,02% i la UE un 1,33%.
De 2015 a 2020, la Xina va augmentar l’ingrés net per càpita dels pobres registrats (no tota la població pobre està censada) de 3.486,31$ a 12.556,33$, situant la taxa de creixement anual mitjana en el 29,2%. Si ens aturem en aquestes dades, on veiem que multiplica gairebé per 4 el seu creixement, hem de pensar que la Xina va a dues velocitats. La primera en el seu desenvolupament econòmic a nivell macro, i l’altre en el seu desenvolupament micro, el de les persones. La Xina continua sent un país en desenvolupament, es troba en la posició 58 dels 196 països existents. La Xina també ha buscat un avanç més inclusiu amb l’objectiu d’obtenir assoliments que beneficiïn a tots. Entre el 2013 i 2020, el país va treure de la pobresa a 99 milions de residents rurals que vivien per sota de la línia de pobresa actual (3,2$/dia), el què significa que cada any més de 10 milions de persones en mitjana han sortit de la pobresa a la Xina, això significa que aproximadament cada tres segons hi ha una persona que deixi enrere la línia de la pobresa.
S’ha resolt la pobresa en zones senceres i la Xina ha completat l’àrdua tasca d’acabar amb la pobresa absoluta. Fins a l’actualitat, en poc més de 20 anys, des de l’any 2001, quan va entrar en l’Organització Mundial del Comerç, la Xina ha tret de la pobresa a gairebé 800 milions de persones (tota Europa més Estats Units d’Amèrica, juntes), que representa més del 70% de la població mundial pobre i ha completat l’objectiu de reducció de la pobresa de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides, deu anys abans del programat.
Si a principis de segle, un dels problemes que tenia la Xina a nivell de competitivitat era la innovació, cal destacar el progrés xinès en la promoció del desenvolupament impulsat per la innovació en els últims deu anys. El país ha pujat en 10 anys, del lloc 34 al lloc 12 en l’Índex d’Innovació Global. En el front del desenvolupament verd, l’àrea de repoblament acumulat va sumar aproximadament 60 milions d’hectàrees entre 2013 i 2021. En el camp de l’automoció, Xina vendrà, a nivell local, aquest 2022 prop de 6 milions de cotxes elèctrics, només al juliol en va vendre 500.000 unitats, la mateixa quantitat que es preveu que es venguin als Estats Units en tot l’any 2022.
En el pla social, en aquest període 2013-2021, la Xina s’ha centrat en els serveis públics i la construcció d’infraestructura: ha reconstruït 1,1 milions de quilòmetres de carreteres rurals i ha afegit 35.000 quilòmetres de vies fèrries. Ha incrementat en 5.000 els hospitals construïts, i 40.000 escoles. La taxa de fiabilitat del subministrament d’energia de les xarxes elèctriques rurals en les zones afectades per la pobresa, va aconseguir el 99%, i la proporció de llogarets pobres coberts per grans xarxes elèctriques ha aconseguit el 100%, la cobertura de fibra òptica i 4G ha superat el 98%. S’han renovat més de 25 milions d’habitatges precaris.
Finalment, la Xina ha estimulat la iniciativa i la creativitat dels pobres perquè siguin autosuficients, ha activat el potencial de desenvolupament de les zones afectades per la pobresa i ha aconseguit la transició de la modalitat d’alleujament de la pobresa com a “transfusions de sang” per a fomentar la sanguificació: 437.000 persones pobres participen en diverses activitats de producció al seu poble natal, és a dir, es deixa de banda la subvenció i el paraigües de l’Estat i s’activa a la població, se la dota d’instruments per créixer i no dependre dels diners públics. Així és com la Xina avança en positiu.
Marc Selgas i Cors, doctor en Estudis Interculturals, coordinador dels CFGS d’Empresa i professor d’ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC