Complir 10 anys és un repte, un excel·lent moment per fer una aturada i repensar la trajectòria del nostre grau. Mirant enrere, es veu com hem anat modificant l’organització, el funcionament, les nostres maneres de fer… sempre en funció, o almenys així ho hem intentat, d’aconseguir una millor formació de les nostres mestres. Necessitem molt bones mestres que assegurin el relleu generacional a les escoles, mestres amb empenta i criteri que treballin per la millora en educació basada en la reflexió i les evidències.
Dissabte 25 de maig vam celebrar els nostres 10 anys en companyia de tothom qui va volem acompanyar-nos i de la Mari Carmen Díez, una mestra experimentada amb una capacitat d’observació i reflexió que reflecteix en els seus escrits.
“Me gustaría conseguir una escuela en la que yo (si fuera una niña) estuviera a gusto, me sintiera querida, escuchada, bien recibida, animada a aprender y a encontrarme con los demás.”
Mari Carmen Díez Navarro
I un final metafòric. Un contenidor transparent preparat per a plantar llavors de futur:
- La Laura, estudiant actual de primer curs, hi enterra unes llavors: és la il·lusió i la vocació que ha de florir d’aquí a un temps.
- L’Amor, mestra de la primera promoció dels estudis, hi aboca terra adobada, que se suma a la que han portat totes les assistents: és l’experiència que farà que la il·lusió i la vocació creixin fortes.
- La Montserrat Pedreira hi aboca aigua: és el coneixement que també necessita la vocació i la il·lusió per florir.
I de record, un missatge en una ampolla…
Artícle Regió 7 sobre l’acte [>]
La notícia al Canal Taronja [>]