Aquest dilluns dia 29 de juny vam celebrar un petit comiat amb les alumnes de 4t que enguany acaben els estudis de Grau en Educació Infantil amb nosaltres.
Va ser una celebració molt divertida, amb bromes i petits exàmens del professorat a les alumnes i també a la inversa! Vam passar una bona estona recordant moments viscuts al llarg del Grau a través d’un muntatge de fotografies, les alumnes ens van fer un regal molt bonic i original, i vam acabar amb una mica de berenar a l’aire lliure.
Des d’aquí només desitjar-vos a tots i totes, tota la sort del món, moltes gràcies per haver compartit aquest temps amb nosaltres, recordeu que heu de seguir formant-vos, esperem que treballeu molt i molt bé i, sobretot, no renuncieu mai a l’Educació que defensem i defenseu.
Si mai necessiteu res, ja sabeu on som!
Una abraçada i fins aviat,
Equip d’Educació Infantil
Final de curs, emocions contraposades: alegria, incertesa, eufòria, por, felicitat, melancolia, satisfacció personal…
No sabiem com era això de un “comiat” així que vàrem preparar un “examen” per als grans professionals que ens han format aquests anys, recopilant allò més característic de cada assignatura, provocant records, riures i una complicitat molt maca.
Vam preparar, a més, quelcom molt nostre, quelcom per deixar la nostra empremta.
No fa gaire ens van dir que erem un grup especial, un grup que transmet, un grup que viu, un grup amb vincles i amb unió.
Jo m’ho crec, m’ho crec perquè realment hem arribat a vibrar. I el regal que us vàrem fer ens ha sortit del cor, les nostres empremptes seran sempre prop vostre, igual que les vostres les durem a dins, en cada una de les coses que hem après.
Va ser un comiat molt bonic, emotiu, divertit i càlid, de tu a tu. Gràcies!
Segur que, ben aviat, ens tornem a trobar!
Gràcies per tots els aprenentatges i sobretot, per l’equip professional i humà.
Gràcies per “enxufar-me” cada dia aquella dosi de passió, aquelles ganes de “canviar el món”. Sens dubte aquest sentiment vers l’educació perdurarà. Segur.
Gràcies de nou.
Gràcies Alba,
No dubtis que us recordarem sempre
De tot cor
Sïlvia
Gràcies pel comentari Tània, la veritat és que va ser un comiat divertit (vam riure molt i això semrpre va bé) i alhora emotiu. Esperem continuar veient les nostres mestres per la casa molt sovint!
Molt bé, Montse, és preciós, què emotiu! Felicitats!