No puc menys que felicitar la iniciativa de TV3 de dedicar una sèrie de 10 programes a l’educació. No sé quina conjunció dels astres va provocar la sensibilitat per una inversió tan important, però evidentment al darrere d’aquests programes hi ha una intenció clara de donar valor i reconeixement a l’educació i els mestres. Ho necessitàvem. Després de sortir als diaris només per esdeveniments negatius, ens calia una visió reivindicativa del valor de la feina de mestre/a.
Segur que la meva filiació professional me’n dóna una visió esbiaixada, però diria que són programes fets amb gràcia i interès. La combinació de veus diverses de nens i nenes, de professionals de l’educació, de gent coneguda que recorda la seva escolaritat, dóna una visió polièdrica ben interessant. Les experiències d’aula, on veiem mestres treballant amb els seus alumnes, mostren maneres de fer de professionals que intenten ensenyar i aprendre amb sentit. La reivindicació de la figura del “bon mestre” (per cert, fins ara tots els bons mestres recordats són homes, en un món, el de la docència majoritàriament femení… voldrà dir alguna cosa?) que ajuda a crear vocació en persones que després han triomfat en diferents àrees del saber… Una combinació ben trobada!
I tot narrat en un sentit positiu i dignificador de la professió. Evidentment, no són mestres a l’atzar els que surten al programa, s’han escollit professionals amb una visió optimista de l’educació i que es veu clar que disfruten de la feina que fan. I no és tan evident però crec que també s’intueix, la reivindicació de la professionalitat dels i les mestres. La ciutadania ha de saber que no n’hi ha prou amb tenir molta il·lusió i moltes ganes per a ser mestre/a, cal formació, cal compartir i rebatre idees amb companys i companyes, calen coneixements fonamentats molt diversos i amplis que ajudin a tenir un criteri raonat per a prendre les decisions més adients a cada moment a l’aula.
Il·lusionats sí, il·lusos sense criteri, no. Tenir bons mestres, escollint bons alumnes d’inici com fan en països amb reputació reconeguda i donant-los una formació intensa i exigent, hauria de ser una obligació. En això estem!
Montserrat Pedreira
Directora dels Estudis d’Educació Infantil. FUB