Planificar per Competències

El passat  dijous, dia 16 de febrer, en David Vilalta va iniciar el III Cicle Obert de Conferències Educatives de la FUB amb la xerrada “Planificar per Competències”, que anava adreçada a alumnes del pràcticum III que han hagut de dur a terme una intervenció competencial a 3-6, a les tutores de pràctiques d’aquestes alumnes i a mestres de la comarca.

En aquesta primera conferència, en David va començar avisant als i les assistents que no es creguessin tot el que diria, “No perquè no sigui cert i valuós des del meu punt de vista, sinó perquè és precisament el meu i no ha de ser necessàriament el vostre. Vosaltres, cadascuna de vosaltres s’ha de fabricar el seu i propi punt de vista“, va dir.

Sala d'Actes de la FUB

També va assegurar que sentirien paraules d’un mestre dels que pensen que educar és emancipar, que ensenyar és ajudar als alumnes a pensar per si mateixos perquè d’aquesta forma aniran adquirintl’esperit crític necessari per conviure i prendre decisions per contribuir en la millora de la societat en la que vivim.Des d’aquest punt de vista, ensenyar no és l’aplicació d’unes tècniques didàctiques basades en la dissecció de les competències en habilitats, per poder-les practicar per separat esperant que posteriorment algú les relligui. Ensenyar i aprendre és bàsicament conviure en el si d’un grup, amb expectatives molt altes, uns bons nivells de comunicació i unes bones connexions tant amb la historia cultural de la humanitat,  com amb persones de diverses generacions i condicions.

Quant als pilars necessaris per a que es construeixi l’aprenentatge va fer referència a:

1.- Confiar en les capacitats de cada un i una dels meus alumnes: Llevat d’alguna prescripció mèdica, totes les persones naixem amb un enorme potencial, que ja des dels albors de la vida desenvolupem afegint significats, maneres de fer, coneixement, valors, formes de relacionar-se … a la motxilla personal. I a l’hora que confies en les potencialitats de cada un dels teus alumnes, procures acompanyar-lo de forma que el teu estil d’acompanyar no suposi cap violència ni sotmetiment per part de l’infant, sinó una ajuda imprescindible perquè cada alumne pugui aportar el seu pensament i les seves iniciatives algrup. Una ajuda del mestre perquè pugui accedir a la cultura de la humanitat ala que acaba d’arribar.

2.-Cal entendre l’aula com a una comunitat que és complexa, que s’adapta i que es regenera a sí mateixa: Les societats avancen, maduren ésperfeccionen a partir de “lliçons” apreses, de les petjades que queden després de viure experiències tant individual com col·lectivament. Cada situació és un eslavó o una oportunitat de generar aquesta societat. Un element clau és entendre que no hi ha oposició entre individu i grup. Els individus construïm la nostra identitat en contacte amb el nostre entorn, el grup és, en part, gràcies a nosaltres i el que esdevé de la nostra interacció amb els altres. Amb aquestes idees podem construir una narrativa de les nostres aules.

3.- Uns mestres que lideren amb l’objectiu de garantir que tothom participa, no per obligació sinó perquè la mateixa dinàmica d’aula i les experiències que els mestres han propiciat fomenten la incorporació de tothom. Cadascú des de la seva identitat. Per tant uns mestres acollidors, oberts, flexibles, humils, és a dir amb capacitat d’aprendre, uns mestres estratègics, coherents entre el que diuen i el que fan, uns mestres amb una visió complexa del món, uns mestres que es cultiven i s’aculturen, en el sentit que escriu Morin (2010) “Els analfabets del s XXI no seran els qui nosàpiguen llegir ni escriure, sinó els qui no puguin aprendre, desaprendre i reaprendre.”

4.- Canviar 4 conceptes:

a) Què està bé? Necessitem aprendre a descobrir la racionalitatdels nostres alumnes i veure més enllà del que està bé o malament.

b) Recuperar el temps necessari per aprendre. Vivim vertiginosament, no tenim temps, ens sap greu perdre el temps, ens passem eldia fent zàping per poder-ho fer tot.

c) Repensar l’espai del grup, com a una comunitat de persones queté la seva aula, però que també habita els passadissos, el pati, el barri,… el món.

d) Canviar la idea de transmissió per gestionar estratègicament la comunicació. Molts mestres associen transmissió amb metodologia tradicional. De fet l’ensenyament tradicional es caracteritza per a una transmissió unidireccional i vertical d’informació que considera coneixement. Com a rebuig a aquestes pràctiques bàsicament memorístiques, entre el professorat agafen força pràctiques educatives basades en la no intervenció dels mestres. Però resulta que la no intervenció no existeix. Els i les mestres, l’entorn, la tecnologia, la TV… intervenim per activa o per passiva. La intervenció educativa no té perquè ser coercitiva ni limitadora, sinó que pot ser i ha de ser alliberadora, potenciadora de les possibilitats dels individus i dels grups.

David Vilalta a la FUB

Una definifició de “competència”: Tenint en compte el que s’ha dit anteriorment, encara necessitem abordar una comprensió sobre què entenem per competència. Comparteix l’enfoc que té la Marga Teixidor quan diu: “Ser competent vol dir posar al servei de l’acció aquells coneixements, destreses, habilitats i valors que fan possible solucionar una situació. Per tant per actuar de forma competent cal interrelacionar tot el bagatge personal i professional  per poder interactuar en una situació i prendre les decisions més pertinents, que no vol dir exitoses. També de l’error s’aprèn. Quan pensem en competències pensarem en actituds, habilitats, sabers, recursos, estratègies,en situacions …tot interrelacionat per aconseguir interactuar en un col·lectiu … que pretén …

Si entenem així les competències, per planificar haurem de tenir moltpresent que una funció clau dels mestres és generar situacions i procurar que, cada vegada més, els alumnes participin en la creació d’aquestessituacions; fent de l’aula un entorn funcional de persones que utilitzen les competències i per tant entenent l’aula com a un espai basat en la comunicaciói adequat per conversar, actuar i emocionar-se mentre ens posem d’acord per comprendre el món.

Alguns valors clau per planificar:

-El valor de l’activitat cognitiva: el valor d’establir analogies i de pensar amb objectes i imatges reals, per arribar a alguna generalització o explicació. Per tant el valor d’argumentar, d’inferir, d’explicar, de narrar.

-El valor de l’actitud personal: el valor d’abordar situacions desconegudes, de construir noves perspectives i conviccions.Per tant el valor que té l’autorregulació i el sentiment de progrés.

-El valor de pensar en comunitat: el valor de la llibertat per fer-se preguntes, imaginar i cercar solucions. Per tant, el valor del misteri, del desig i el valor de compartir significats i accions que creen apertura.

Moltes gràcies David per compartir amb nosaltres les teves experiències i els teus punts de vista, sempre amb esperit crític!

Per a més informació consulteu el Bloc del David: http://dvilaltamurillo.com/

Leave a Reply