Necessito temps: temps d’educació… temps de vida

El passat dimecres dia 8 de juny en Joan Domènech va clausurar el II Cicle Obert de Conferències Educatives amb la seva xerrada “Necessito temps: temps d’educació… temps de vida”.

Fent elogi de l’educació lenta, com porta per títol el seu famós llibre, en Joan ens va fer veure que les seves reflexions sorgeixen directament de la seva experiència i de l’observació pràctica, de com a l’escola no hi ha mai temps per tot allò que voldríem fer, i de com tot i que històricament estiguem en un moment on l’esperança de vida és màxima, ens manca temps per a tot i sentim la necessitat de valorar la velocitat com si tot s’hagués d’acabar avui.

Va fer referència al deure de l’escola de donar resposta a les necessitats de la societat. D’una societat, però, totalment contradictòria que demana cultura de l’esforç i alhora fa el mínim esforç, que identifica consum amb felicitat i amb les persones i el respecte per la natura, una societat de la informació totalment desinformada ja que no és crítica amb la informació que li arriba. Així doncs, davant de totes aquestes contradiccions fins a quin punt l’escola ha de treballar en sintonia amb aquesta societat o ha d’intentar contrarestar-la?

En Joan Domènech a la FUB

Seguidament, va exposar certes característiques del Temps a la nostra Societat:

Fragmentat: Vivim el temps de forma fragmentada, les notícies que apareixen als mitjans de comunicació duren un dia i l’endemà ningú en parla.

Colonitzat: Tenim la sensació que algú ens ocupa absolutament el nostre temps i fins i tot acabem fent coses que no volem fer perquè com més ocupat tinguem el temps millor.

Avançament: Valorem que les coses siguin per avui i ja, quant abans millor.

Quantificació: Sovint valorem els que passa per la quantitat de temps i no per la qualitat del temps.

Aquestes 4 característiques es veuen reflexades de nou en el temps de l’Escola. Un temps fragmentat en hores, totalment colonitzat i ocupat per l’administració, els centres, els mestres… Valorem l’avançament, quant abans comencin a fer anglès o a llegir i escriure millor, i vivim la quantificació diàriament a l’hora d’avaluar els resultats amb notes i tants per cent.

Arribats a aquest punt, després de retratar els valors que acompanyen el temps en la nostra societat i en l’escola, en Joan Domènech va proposar als i les assistents d’intentar recuperar el temps de qualitat, el temps dels aprenentatges i el temps de les persones. Pensant l’educació com una activitat lenta per naturalesa, i donant a cada persona el temps que necessita per aprendre amb sentit, reflexionant sobre el que aprenem, i no aprendre per oblidar. Deixar que el temps s’aturi, com el temps del joc, un temps necessari per poder entendre allò que has estat fent quan feies una activitat d’ensenyament-aprenentatge, i no intentar fer com més millor i en el menor temps.

I per acabar, el conferenciant va recomanar algunes lectures per reflexionar sobre el tema, com El Petit Príncep, Alícia en el País de les Meravelles o Momo.

Després de la xerrada els i les alumnes de primer d’Educació Infantil dela FUB i els i les tutors/es de pràcticum I que van assistir a la conferència, vam poder gaudir d’un berenar pedagògic preparat per l’alumnat per poder intercanviar opinions de forma distesa sobre la xerrada i sobre el desenvolupament de les pràctiques de primer.

Moltes gràcies a tots i totes per la vostra col·laboració!

2 Replies to “Necessito temps: temps d’educació… temps de vida

  1. La xerrada va ser molt interessant, però breu, massa breu. Parlem d’eliminar el deu Cronos i apliquem tot el contrari… La veritat és que el plantejament d’en Joan és molt interessant però hi ha massa coses que frenen poder portar a terme aquesta forma de treball a les escoles. Ara bé, com diuen: tot és voler-ho fer. Espero que almenys en alguna part de l’escola això sigui possible. Aconseguir un aprenentatge més pausat, sense estrès, tant per part de l’alumnat com del professorat serà una part interessant pel bon desenvolupament de la pràctica a l’aula.
    Una de les idees que més em va captar l’atenció va ser la de tenir temps perquè la nostra ment pugui fer les seves connexions de manera natural, per si sola. Això poques vegades ho tenim present: sempre planificant, sempre tenint-ho tot pensat però, i el temps en què sense voler, tot allò que has treballat, pensat, reflexionat surt sol, no el tenim en compte? Penso que és un temps molt valuós. Dient tot això recordo l’experiència al Martinet, un temps flexible on el nens i nenes tenen temps per interaccionar, per fer les seves feines, per reflexionar sobre les coses, on les sortides a l’exterior no estan planificades per activitats i els nens/es poden explorar lliurement… i desitjo que aquest plantejament es pugui encomanar a la resta d’escoles.

  2. Vaig tenir el privilegi d’assistir a la conferència i poder escoltar aspectesde l’educació, que jo considero essencials.
    Penso que obre un espai de reflexió, tant per als mestres com per a les famílies.
    També penso que estem en un moment clau per a abordar-ho.
    Observant els infants captarem la sabiduria que ens aporta aquesta xerrada.

    Moltes gràcies

Leave a Reply