Els marges de la moral. Una mirada ètica a l’educació

El passat dijous dia 26 de maig, va tenir lloc la segona conferència dins el II Cicle Obert de Conferències Educatives a càrrec d’en Joan Carles Mèlich, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i director del grup de l’ICE “Educació en valors”

Sota el títol “Els marges de la moral. Una mirada ètica a l’educació” en Joan Carles va començar la seva conferència parant atenció a la diferència d’ubicar la paraula “ètica” abans o després de la paraula “educació”, entenent que no és el mateix parlar d’una mirada ètica a l’educació que d’una mirada a l’educació ètica. En aquest sentit, va defensar que l’ètica no pot estar al final de l’educació sinó al començament ja que l’ètica no és l’objectiu, sinó la condició que fa possible l’educació.

Sense ètica no hi ha educació, si no hi ha ètica, l’educació deixa de ser educació i esdevé adoctrinament

Seguidament en Mèlich va intentar que els i les assistents a la xerrada intentessin definir què és l’ètica, i després de donar-hi algunes voltes, va concloure que les coses importants a la vida, com l’ètica, no es poden definir, sinó que només es poden sentir. Seria una d’aquelles raons del cor de Pascal que la raó no coneix.

Així mateix, també va negar que l’ètica es pogués pensar des de cap disciplina teòrica com la Ciència, la Psicologia, la Sociologia, la Teologia o la Política, sinó que només es pot pensar l’ètica des de l’art, des de l’estètica, la literatura, el cinema, la poesia, la música,…

I respecte al lloc que ha d’ocupar l’ètica en l’educació, refereix que ha de ser un lloc clau, fonamental, donat que sense ètica no hi pot haver educació.

A continuació, i donat que no podem definir l’ètica, en Joan Carles Mèlich va optar per intentar definir que no és l’ètica, i per començar va diferenciar l’ètica de la moral, entenent la Moral com “un marc normatiu (conjunt de valors, deures, costums, regles d’una cultura concreta en un moment determinat de la seva història) que ens diu allò que hem de fer”

En aquest sentit, per al Mèlich la moral és una llei, i en tota educació hi ha una moral que transmetem als infants, però en canvi l’ètica no pot ser la resposta a la pregunta “Què he de fer?” sinó la resposta a la demanda de l’altre: com puc estar a l’alçada d’allò que l’altre em demana?. Ser ètic no seria “fer” sinó “ser-hi”.

Per acabar, en Joan Carles va esmentar 3 característiques bàsiques de l’ètica a mode de conclusió:

1. L’ètica és la resposta a una demanda, a una apel·lació de l’altre en una situació de radical excepcionalitat.

2. L’ètica no permet la bona consciència, mai no podrem saber si hem actuat èticament bé.

3. L’ètica no es pot definir, només es pot mostrar.

En paraules seves: “Vivim en un temps de molta moral i molt poca ètica

Leave a Reply