Tertùlia amb…Meritxell Bonàs

En la última de les tertúlies de la jornada de “Tertúlies amb…” del dia 5 d’abril, “Una experiència singular”, hem tingut la possibilitat d’escoltar l’experiència de Meritxell Bonàs, professora de la Universitat Autònoma de Barcelona i cap d’estudis de l’Escola Martinet de Ripollet.

Ella ens explica com s’inicia aquest projecte amb un equip que, en part ja es coneixia i que, per tant ja no partia de zero en el diàleg educatiu i que això va fer possible obrir noves “ finestres per a mirar més enllà”. Van implicar-se de ple inclús en les obres de l’edifici i  van fer partícips a les famílies intentant doncs, en la mida del possible, que la infraestructura fos el més semblant a com l’equip tenia pensat.

Al Martinet es veu i es viu l’escola com un espai de convivència i creixement comunitari on tothom hi té cabuda ja siguin els infants, les famílies , els i les mestres, etc., i on cadascú ha de trobar el seu lloc i respectar el lloc que ocupa l’altre, la qual cosa fa referència a aquesta vessant sistèmica que segueixen en certa manera dins el seu projecte. Per aquest motiu a l’escola s’ha volgut conservar el “recolliment”, un ambient familiar que facilita el poder preservar les relacions, tenint molta cura dels espais i els material com a eina fonamental. Per les relacions no hi ha un temps fix, sinó que el què es fa i el què s’esdevé és natural i vertader.

A l’escola, la divisió dels grups també té molt a veure amb preservar les relacions i garantir el sentiment de pertinença a un grup, per aquest motiu no es divideixen per classes sinó que ho fan per comunitats: la dels petits, la dels mitjans i la dels grans. D’aquesta manera poden observar i cobrir les necessitats dels infants en les diferents etapes evolutives, generant així aprenentatge.

És important doncs, tenir clar i pensar molt bé com crear espais pensant en qui, quan, per què… donant lloc a ambients d’aprenentatge tenint molta cura en la tria de material i la seva disposició com a clau per generar aquest aprenentatge i crear ambients de benestar. Per poder fer tot això és fonamental, com diu el títol del llibre d’en Tonucci, veure el món amb ulls de nen.

En aquest projecte es parla molt del respecte en el seu sentit més ampli, de compromís envers l’altre i del benestar com a condició per a créixer. De veure als infants com a persones capaces i competents, de veure les famílies com a principal agent educatiu i, per tant, donant-los-hi cabuda a l’escola. En definitiva podríem dir que es veu clarament la formació que han anat seguint al llarg dels anys des de l’inici del projecte a càrrec de professionals com el Carles Parellada i en Mauricio i la Rebeca Wild.

La Meritxell ens fa reflexionar sobre la fal·làcia: “el què està dit està aprés” i sobre “l’experiència d’aprendre a flaixos” això reflecteix la idea contraria de procés, temps i espai que necessiten els infants a entendre el món. També proposa “alentir el viure” i fer una cosa vàries vegades ajudant així a donar sentit allò que fem i poder donar més possibilitats a tot allò que tenim, diu “no pot aparèixer una cosa i desaparèixer perquè allò es pugui convertir amb alguna cosa amb significat”.

Autores: Gemma Agramunt i Susana Ramírez (futures mestres d’educació infantil)

Leave a Reply