Una bufetada mai és ben donada

Una bufetada a un infant, per més justificada que ens pugui semblar, cosa que sol passar més sovint, tot sigui dit,quan no afecta directament als propis fills, no deixa de ser una agressió. En aquestes ratlles us apunto algunes reflexions que ajuden a encarar el tema.

Una evidència. Tots vivim més o menys de prop casos d’avis que es comporten sovint com els nens, amb actuacions que des dels nostres ulls d’adults raonables no podem entendre ni acceptar… però a ningú se’ns acut de donar una bufetada ben donada a la iaia ! Per què ? Per respecte, el respecte que es mereix cada persona des de la seva condició particular i individual, el mateix respecte que es mereixen tots els nens i nenes.

Una altra. Fa no massa anys, socialment no estava pas mal vist que un home piqués la seva dona. La lògica era que les dones érem éssers sense coneixement, que calia fer entrar en raó no mitjançant la raó mateixa sinó amb raons més contundents. Avui no trobareu cap àmbit social en què aquesta idea encara es consideri defensable. Què ha canviat en aquest temps ? No pas les dones en sí ( que també!), sinó el reconeixement social de la condició femenina. Em sembla d’una lògica històrica esperar que d’aquí a uns anys serà absolutament mal vist donar una simple bufetada a un nen.

Un exemple d’allò més quotidià per tots els pares i mares. Fixeu-vos que a l’escola no es dóna cap bufetada a ningú, i en canvi sovint les mestres aconsegueixen dels infants tot allò que a casa no hi ha manera. I no parlo d’escoles que abusin de la disciplina, sinó d’escoles concebudes com a espais de benestar on el respecte de tothom per a tothom és bàsic.

I encara més. La major part de vegades que fem ús de la bufetada, acabem sentint-nos culpables i ens busquem atenuants: el cansament, l’estrès, els nervis, la feina… que no deixen de ser autoenganys que no sempre funcionen.

Amb tot això, espero que quedi clar que no estic fent elogi de la disbauxa, el deixar fer o el campi qui pugui. Marcar límits i pautes és indispensable i molt educatiu, però no té res a veure amb l’agressió física, absolutament inacceptable.

Montserrat Pedreira
Directora dels Estudis de Grau en Educació Infantil de la FUB

Accés a l’article en pdf

Leave a Reply