Educar en la flexibilitat

Un dimarts llegia les paraules de Michio Kaku, un dels físics més prestigiosos, successor del popular Karl Sagan a la contra de La Vanguardia. Allí dibuixava un escenari, a deu anys vista, a partir de tots els canvis que la ciència introduirà. Deia que llavors portarem chips integrats al nostre cos, les nostres ulleres estaran connectades on line, el nostre bany analitzarà les nostres deposicions i podrem evitar tumors i altres enfermetats i, fins hi tot, disposarem d’òrgans de recanvi de tot el nostre organisme. Ciència ficció? Sense anar més lluny, avui ja construïm cases domòtiques (totalment informatitzades) i som capaços de reproduir cèl·lules a partir de seqüències genòmiques dissenyades per ordinador, pel que no semblen tan esbojarrades les seves prediccions de futur. Si fins ara dèiem que vivíem en una acceleració de canvis a les nostres vides, sembla ser que aquests canvis seguiran creixent en un procés d’acceleració exponencial. I què implica tota aquesta constant successió de canvis pel món de l’educació? La paraula que ja fa un temps ressona és  flexibilitat (la capacitat d’adaptació als canvis). I com s’educa en la flexibilitat? Potser un exemple ho il·lustri: Vet aquí una vegada, fa molts anys, dos joves deixebles van rebre un important encàrrec del seu mestre. Aquest consistia en portar unes unces d’or i un pergamí a un convent de la comarca. Els joves emprengueren el seu viatge i, a mig camí, es trobaren a un pelegrí. Li explicaren quina era la seva missió i li demanaren si els podia orientar per trobar aquell convent. Seguiren les seves indicacions i es trobaren en un emboscada on els robaren tot el que portaven. Perduts i desolats decidiren fer mitja volta i explicar què els havia passat al seu mestre. En sentir el relat el mestre els preguntà: _ I què heu après d’aquesta lliçó? _ A desconfiar dels desconeguts. Respongué un. I el savi mirant a l’altre jove li preguntà: _ i tu què has après? _ A esperar l’inesperat. Li espetà.

La vida sempre ens deportarà situacions incertes, però nosaltres, dintre de les múltiples possibilitats, hem de saber treure la lliçó correcta en cada moment, que ens ajudarà a afrontar les posteriors situacions inesperades de la millor forma possible.

Jordi Pallàs

Professor dels estudis d’Educació Infantil de la FUB

Accés a l’article en pdf

Leave a Reply