Hi ha rutines i rutines

He sentit a dir que de colesterol  n’hi ha de bo i de dolent, amb la rutina m’atreviria a dir que passa més o menys el mateix.

La rutina és el procés que ens permet no haver de pensar cada dia accions que fem habitualment com agafar l’autobús per anar a treballar o posar-nos el cinturó quan pugem al cotxe. Esdevé un  recurs d’adaptació molt important  per a la persona, i especialment a les primeres edats, perquè permet a l’infant reduir la complexitat d’un entorn que està descobrint. Poder donar resposta a fets o situacions semblants que se li van presentant li dóna seguretat per anar creixent  i permet  també als adults, reservar energies per afrontar noves situacions  o circumstàncies conflictives.

Així per exemple rentar-se les dents  pot ser un acte rutinari que s’acabarà convertint en un hàbit. Anar a dormir sempre a la mateixa hora és una rutina que, sumada a un conjunt d’altres petites rutines , donen equilibri emocional i seguretat al nostre fill o filla. La rutina en aquest sentit, és doncs positiva. Però quan les accions o fets no ens aporten res,  aleshores la rutina  l’associem a una cosa avorrida. Des d’un punt de vista educatiu, l’ús d’un determinat recurs de manera sistemàtica i quasi exclusiva, pot ser un exemple d’aquesta rutina si se’m permet l’expressió, negativa. Un procés d’aprenentatge a l’aula d’educació infantil basat en la rutina, no és incentivador ni estimulador de la descoberta, i això no vol dir que no hi hagi d’haver rutines, al contrari, cal rentar-se les mans tornant del pati, però també s’ha de tenir present  que més enllà d’un acolorit i   de possibilitats d’aprendre, malgrat que els resultats no es puguin portar a casa embolicats en paper de cel·lofana per Nadal.

La rutinització és considerada des d’enfocs sociològics, com un dels fonaments de la vida en societat perquè  la regularitat i homogeneïtat de les conductes així com la previsió d’aquestes dels que ens envolten,  facilita la interacció i això vol dir que usades amb criteri, les rutines són positives; no cal ser un expert, cal aplicar el sentit comú i de seguida veurem que hi ha rutines i rutines.

Sílvia Mampel
Coordinadora del Estudis de Grau en Educació Infantil de la FUB

Accés a l’article en pdf

Leave a Reply