Mare, i aquí què diu?

–          Mira, una lletra com la meva !
–          El meu  iogurt és de maduixa, ho posa aquí ( DANONE).
–          Aquestes lletres diuen el nom del carrer.
–          Aquí diu Paula ( davant de la Peixateria )

Nens i nenes donant sentit a la informació que els envolta, arriscant intel·ligentment amb la interpretació del seu entorn a partir de les pistes que els proporciona el context i el propi coneixement: els dibuixos que acompanyen les paraules, els símbols que poden identificar, logotips, el suport on està l’escrit, algunes lletres que coneixen, les paraules que se semblen a …

Vivim en un món ple de lletres, lletres que volen dir coses pels adults i que encara són un misteri pels nostres infants més petits. Un misteri important per ells, que volen fer com els grans, però també pels pares i mares, que us fixeu molt en aquestes observacions sobre el món de les paraules i  que us interesseu especialment pel que fan a l’escola  sobre llegir i escriure….

És molt important per les famílies, és molt important per l’escola, és molt important pels nens i nenes, i precisament per això, no podem convertir el complex procés de comprensió que és la lectura en una repetició mecànica d’exercicis de reconeixement de lletres aïllades sense context ni significat que acabi creant rebuig a la lletra escrita. Llegir no és recitar l’abecedari ni saber dir el nom de les lletres, ni descodificar, que són habilitats memorístiques avorrides i mancades de sentit. Llegir és interpretar, comprendre, comunicar, processos aquests altament gratificants i plaents. Per això, en una societat en que la lletra escrita ens envolta per tot i en tot, no ens podem permetre que els infants visquin malament la lectura. Cal que els nens i nenes sentin el desig d’aprendre i comprendre, que s’entusiasmin compartint lectures, que se sentin importants en els seus avenços personals i orgullosos de fer passos en un tema tan reconegut socialment.

Ofegar aquest desig per intentar avançar en el temps un procés que cadascú necessita fer al seu ritme, no té cap mena de justificació pedagògica, només dóna resposta a l’obsessió dels adults per la pressa.

Montserrat Pedreira
Directora dels Estudis de Grau en Educació Infantil de la FUB

Accés a l’article en pdf

Leave a Reply