La importància dels mitjons en el senderisme

Els mitjons no són la part que més tenim en compte a l’hora de cuidar els nostres peus, però la seva correcta elecció és fonamental per realitzar activitat física. Un bon mitjó pot evitar, en gran mesura, les lesions de la pell i de les ungles, i ens aportarà comoditat i seguretat quan practiquem senderisme.

En què ens hem de fixar per escollir uns mitjons de senderisme?

En els últims anys hi ha hagut molts avenços en l’elaboració de dissenys que s’adaptin a cada situació i activitat. Per poder escollir els mitjons més adequats per a la pràctica del senderisme ens hem de fixar en:

• La composició del mitjó: proporció dels diferents tipus fibres que el composen.

• El tipus de teixit: fins ara es podia pensar que el millor teixit era el cotó, però no és així. El cotó és un teixit natural que absorbeix la suor, fet que augmenta el risc de patir fongs i d’augmentar el pes. A més, quan el cotó s’eixuga hi ha la possibilitat que s’endureixi i això ens pot provocar butllofes. Els gèneres més emprats actualment són els sintètics, com el polièster i l’acrílic. Són teixits transpirables i lleugers, sovint combinats amb teixits naturals, com el cotó o la llana.

• Els teixits antibacterians: mitjons compostos de fibres bioactives, com la poliamida o el polièster associats amb additius que ajuden a evitar infeccions dèrmiques i unguials (tant bacterianes com micòtiques) o amb fibres desodorants i perfumades que eliminen males olors.

• El tall: pot ser baix, mig o alt segons el tipus de senderisme que vulguem realitzar, l’àmbit i el tipus de calçat que utilitzarem.

• És important conèixer les diferents parts que conformen un mitjó, les quals han de tenir unes propietats i un disseny diferent per complir la seva funció. Saber identificar-les ens ajudarà en la nostra tria:

• La puntera i el taló han de ser les zones amb més encoixinat i reforç, ja que són les que suportaran més pressió.
• L’avantpeu protegeix els metatarsos. La zona plantar haurà de ser encoixinada per donar amortiment i protecció, mentre que el dors només estarà reforçat i no encoixinat.
• El migpeu ha d’estar format per teixit elàstic, que s’ajusti a l’arc longitudinal intern i que ajudi a la seva sustentació.
• El turmell, als laterals i a la part posterior, és convenient que tingui un lleuger encoixinat i a la part anterior una banda elàstica que aporti un millor ajustament al peu.
• El camal i la canya protegeixen la zona superior del turmell. El camal el podem trobar lleugerament encoixinat a la part anterior, i està present en mitjons de tall alt per evitar friccions i per protegir zones de pressió. La canya, situada a sobre del camal, és la part més alta del mitjó i ha de ser elàstica per adaptar-se bé i evitar així que el mitjó baixi i que pugui causar molèsties.

Altres aspectes a tenir en compte pel que fa als mitjons són:

Talla adequada. Per assegurar-nos una bona subjecció tant longitudinal com transversal i evitar així que el mitjó es desplaci i produeixi alguna lesió, és imprescindible que el mitjó sigui de la nostra talla.

Adequats a la temperatura ambiental. Hem de mantenir una bona temperatura al peu perquè pugui respondre a les exigències a les quals està exposat. Dependrà, en part, de l’època de l’any, de la climatologia i del moment del dia:

• A l’hivern, el més utilitzats són els teixits tècnics que tenen un nucli buit capaç de retenir l’aire i aconseguir així un aïllament tèrmic. També se’n poden trobar d’una combinació amb fibres de llana merino.
• A l’estiu ens interessa un teixit molt transpirable, que expulsi la suor perquè s’evapori. D’aquesta manera aconseguim uns peus secs i frescos, amb la comoditat i lleugeresa que això comporta. Aquests tipus de teixits tècnics  estan dissenyats amb uns canals que faciliten aquesta expulsió.

Evitar zones amb costures per reduir el risc de lesions per fricció o per incomoditats que poden ocasionar.

La teràpia amb mitjons és imprescindible en casos d’insuficiència venosa. Avui en dia existeixen els mitjons de compressió, elaborats amb teixits tècnics, que són de tall alt amb efecte de compressió progressiva des de el turmell fins als bessons. Aquests tipus de mitjons afavoreixen el retorn venós, complementant la bomba del tríceps sural.

Mònica Manzano i Elena Sobrerroca, estudiants de l’assignatura “Podologia Esportiva” del grau en Podologia de la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa de la UVic-UCC