La disfàgia és la dificultat a empassar els aliments, els líquids o la saliva a causa d’una malaltia neurològica o neurodegenerativa com ara l’ictus o la malaltia de Parkinson, per patologies com els tumors que afecten les estructures involucrades en el procés deglutori, o per efectes de l’edat i l’envelliment de les estructures implicades.
Les conseqüències de patir disfàgia són greus i poden anar des d’alteracions de la seguretat per l’accés dels aliments, els líquids o la saliva al pulmó amb la possibilitat de patir infeccions respiratòries o pneumònia aspirativa, a alteracions de l’eficàcia per disminució de la ingesta i la conseqüent aparició de deshidratació o desnutrició. Tenir dificultats en la deglució afecta també la qualitat de vida, alterant el plaer pel menjar i influint en els aspectes socials inherents a aquesta conducta.
Hi ha múltiples opcions per intervenir en la persona que pateix disfàgia, des de l’ús de maniobres posturals i tècniques deglutòries que afavoreixen la deglució, a la teràpia miofuncional, fent un treball neuromuscular, passant per altres tècniques com l’estimulació tèrmica/tàctil. Una altra de les línies és orientar en la dieta, en la manera com s’administren els aliments sòlids i líquids.
Entre les estratègies d’adaptació de la dieta hi ha l’espessiment dels líquids i l’adaptació dels aliments sòlids. En aquest article ens centrarem en la primera de les opcions.
La velocitat amb què els líquids segueixen el tracte deglutori és molt alta, i llavors tenen més possibilitat d’entrar al pulmó si hi ha un mal tancament de les vàlvules que en situació de normalitat ho eviten. Una manera d’aconseguir que els líquids avancin de forma més lenta pel tracte deglutori per donar temps al tancament d’aquestes vàlvules de protecció, és espessir-los.
Hi ha espessidors naturals procedents del midó, com la farina de blat de moro o la fècula d’arròs, i d’altres de naturalesa proteica, com les gelatines o l’agar agar. Ara bé, una de les maneres més habituals d’espessir els líquids és utilitzant els espessidors comercials que venen a les farmàcies. Existeixen diferents graus per aconseguir espessir més o menys els líquids. En el nostre entorn es parla de les següents viscositats: líquids fins, nèctar, mel i púding, de més líquids a més espessos, si bé encara s’està buscant una nomenclatura que sigui universal.
Quan es parla de la viscositat líquida es fa referència als líquids com l’aigua, o les infusions, per exemple. La viscositat nèctar, que és la següent en l’escala, s’assimila a la viscositat que presenta un suc de préssec; aquest tipus de líquid quan es decanta d’una cullera cau en forma de fil prim, i es pot prendre amb canyeta. La viscositat mel és una viscositat més espessa que el nèctar, es pot reconèixer quan regalima de la cullera en forma de gotes espesses, ja no es pot prendre amb canyeta i és preferible fer-ho amb cullera o prendre’l directament de la tassa o el got. La viscositat púding, que és la més espessa, es pot distingir perquè quan cau de la cullera ho fa en forma de blocs i ja no es pot beure, sinó que s’ha d’utilitzar una cullera per a prendre-la.
Davant de la dificultat d’elaborar els líquids en la viscositat que recomanen els logopedes, des de la Iniciativa Internacional d’Estandardització de la Dieta en Disfàgia (IDDSI) s’ha dissenyat un procediment per facilitar aquesta tasca que es diu Flow Test. Es recull la velocitat de trànsit del líquid espessit a través d’una xeringa de 10ml. durant 10 segons. En funció de la quantitat de líquid que resta a la xeringa passats els 10 segons es pot determinar si el líquid introduït a la xeringa és subtilment espès (nivell 1), lleugerament espès (nivell 2), moderadament espès (nivell 3) o extremadament espès (nivell 4) (Steele et al., 2018).
Núria Oriol, professora del Grau en Logopèdia semipresencial de la Facultat de Ciències de la Salut del Campus Manresa de la UVic-UCC i de la UOC
Bibliografia
Steele, C. M., Namasivayam-MacDonald, A. M., Guida, B. T., Cichero, J. A. Y., Duivestein, J., Hanson, B., … Riquelme, L. F. (2018). Creation and initial validation of the International Dysphagia Diet Standardisation Initiative Functional Diet Scale. Archives of physical medicine and rehabilitation. The American Congress of Rehabilitation Medicine. https://doi.org/10.1016/j.apmr.2018.01.012