Musicoteràpia i salut

Algunes descripcions defineixen la musicoteràpia com una psicoteràpia que fa servir el so, la música i els instruments corporals-sonors-musicals per establir una relació entre el musicoterapeuta i el pacient amb la finalitat de millorar-ne la qualitat de vida i, en alguns casos, recuperar-ne les funcionalitats. Dins el camp de la medicina es considera que l’objectiu principal és obrir canals de comunicació en l’ésser humà per produir efectes terapèutics, psicoprofilàctics i de rehabilitació (1).


Segons les investigacions fetes sobre els efectes biològics del so i la música en l’ésser humà, es pot dir que(1):

• Depenent del seu ritme, és capaç d’augmentar o disminuir l’energia muscular
• És capaç d’accelerar la respiració o d’alterar-ne la regularitat
• Produeix un efecte marcat i variable en la freqüència cardíaca, la pressió arterial i la funció endocrina
• Disminueix l’impacte dels estímuls sensorials de diferents maneres
• Tendeix a reduir o a retardar el cansament i això s’esdevé en un enduriment muscular
• Provoca un augment de l’activitat voluntària com per exemple escriure a màquina, dibuixar, pintar, etc.
• Pot provocar canvis en les conduccions elèctriques del nostre organisme
• Pot provocar canvis en el metabolisme i en la síntesi de diferents processos enzimàtics.

El Doctor Oliver Sacks descriu, en la seva obra “Despertares”, cóm un grup de malalts afectats d’encefalitis letàrgica van recuperar la consciència gràcies a l’administració de L-dopa (anys 1920). En els controls electroencefalogràfics es va poder observar com dos dels seus pacients eren capaços de normalitzar el seu electroencefalograma patològic mentre escoltaven les seves músiques preferides, fins i tot, mentre les imaginaven. Foren els primers indicis plausibles que la música podia provocar canvis neurològics de forma directa i recuperar-ne la funcionalitat (2).

El doctor Robert Zatorre, investigador del departament de neuropsicologia de la Universitat de Montreal, estudia l’organització cerebral a través de la música. L’any 2011 va demostrar que una melodia determinada pot fer despertar sentiments d’eufòria i desig igual que ho faria el sexe o el menjar, ja que el cervell percep la música com una recompensa, malgrat no ser una necessitat biològica. Segons Zatorre, quan la música que s’escolta és ben rebuda per l’oient, es poden modificar la freqüència cardíaca, la respiració i la temperatura corporal, a més d’incrementar el nivell de dopamina (3).

Es coneix que la música estimula el “diàleg” entre els dos hemisferis cerebrals i permet un equilibri dinàmic entre les seves capacitats. Per aquest fet, es considera que té una gran capacitat integradora neurofuncional i neuropsicològica(4).

La musicoteràpia ha sigut, durant segles, àmpliament utilitzada en diverses cultures. S’ha utilitzat per disminuir l’ansietat, la depressió i la percepció del dolor en les persones malaltes. Els efectes positius de la música s’han explotat terapèuticament com una font de confort que afavoreix l’expressió emocional i són un recurs terapèutic i pal·liatiu per a moltes persones que pateixen alteracions de la salut en diferents contextos (5).

Aquests efectes positius de la música s’han utilitzat com una eina per afavorir canvis positius en el benestar dels individus. Reconeguda com un llenguatge universal, la musicoteràpia s’ha utilitzat amb èxit per reduir l’estrès i l’aïllament, distreure del dolor i del sentiment d’aflicció (6).

La música relaxant

La relaxació es defineix com aquell estat físic que s’esdevé cap a una musculatura menys tensa i que, psicològicament, fa sentir-se alliberat de l’ansietat o tensions inquietants.

Les característiques potencials de la música relaxant tenen elements com són un tempo estable, volum estable o només lleugers canvis graduals, ritme i tonada harmònica, textura musical consistent, una modulació harmònica previsible, línies melòdiques previsibles, estructura i forma repetitiva, timbres amables i poc entonats. Les preferències musicals del pacient són la clau de l’èxit per a l’efectivitat de la teràpia musical. La familiaritat i la preferència del tema són molt importants per aconseguir baixar el nivells d’ansietat i aportar relaxació a la persona. Per contra, les intervencions musicals fetes segons les preferències del terapeuta poden portar a una percepció de pèrdua del control per part del pacient. En canvi si la música li resulta familiar pot actuar com un element de connexió amb la seva vida normal (6).

Fer servir una música idèntica a l’estat d’ànim del pacient i al seu tempo mental és útil per facilitar-ne una resposta emocional positiva. Per tant, als pacients deprimits se’ls pot estimular millor si es fa servir música lenta i suau que no pas música rítmica i alegre. El temps mental del pacient ha de coincidir amb el temps sonor-musical de la música que escolta si es vol establir un canal de comunicació entre ells (7). A nivell terapèutic la música relaxant estimula el moviment, redueix l’activitat, distreu del dolor i disminueix els nivells d’ansietat o estrès (7).

La música en l’àmbit clínic

La música està indicada en dos camps principals: el terapèutic i el preventiu (7).

En un nivell clínic, la música s’ha utilitzat en nombrosos camps de la salut amb la finalitat comuna de reduir l’ansietat, millorar l’estrès i disminuir el dolor. Inicialment en el camp dels procediments dentals com a audioanalgèsic, seguint amb les malalties mentals, els pacients pediàtrics pre quirúrgics, les pacients obstètriques i ginecològiques, els postoperatoris en diversos tipus de cirurgia, les unitats coronàries i cures intensives, els nounats, els nens hospitalitzats amb diferents patologies, els processos oncològics, els pacients posttraumàtics, els pacients hospitalitzats per maltractaments físics i psicològics, entre d’altres (8).

El doctor Michel Thaut, director del centre de recerca biomèdica i professor de la Universitat de Colorado, estudia la neurociència aplicada a la teràpia musical. Actualment, a través de la musicoteràpia es treballen les rehabilitacions de pacients afectats per ICTUS o Parkinson (9).

Des de fa molts anys, els conceptes de música i salut van plegats quan es parla de teràpies naturals i tractaments no farmacològics. El seu ús es troba repartit en un ampli ventall: des de la utilització del fil musical a les sales d’espera d’algunes consultes mèdiques fins a l’aplicació en persones amb alteracions psicològiques. Els nens hospitalitzats a l’hospital Sant Joan de Déu de Barcelona tenen distracció amb grups d’animació infantils que complementen amb música i cançons les seves actuacions. En un altre àmbit, a l’Hospital de l’Esperança de Barcelona, el Dr. Josep Planes aplica, des de fa uns anys, un programa de musicoteràpia als pacients afectats de càncer avançat i terminal, ingressats a la unitat de cures pal·liatives.

En altres àmbits, la música com a teràpia complementària per al control del dolor en pacients adults hospitalitzats, com són les pacients embarassades, ha mostrat un impacte positiu sobre el dolor. En el dolor de les gestants en fase enllumenament, tan abans, durant com desprès del part, la música ha tingut un efecte positiu en el control del dolor(10). També, en fases posteriors a la cesària, s’ha evidenciat una disminució de les necessitats d’opiacis. En el cas de pacients hospitalitzats en unitats de cures intensives, s’ha pogut demostrar que la musicoteràpia reduïa el dolor en aquest tipus de pacient, a més de mostrar beneficis addicionals en el control de la freqüència cardíaca i la pressió arterial. En àrees quirúrgiques també ha mostrat tenir un impacte tranquil·litzador i agradable abans, durant i desprès de les intervencions (11). En alguns casos no han pogut mostrar un impacte significatiu de la música sobre el dolor, però sí que han aportar resultats positius pel que fa el control de l’ansietat, relaxació, estrès i percepció de l’hospitalització(12).

El musicoterapeuta

És el professional especialitzat en l’aplicació de la música amb finalitats terapèutiques. La seva principal formació es basa en la psicologia i la música (instruments, veu i sons). També té coneixements en l’àmbit de la fisiologia, biologia i/o medicina. Es relaciona i tracta a les persones en tots els seus nivells. És una persona que té sensibilitat, respecte i mostra una bona intenció en tots els seus actes. Els instruments musicals i les tècniques que utilitza són el mitjà a través del qual canalitza la comunicació verbal i no verbal en tota la seva amplitud i contingut. Les seves intervencions terapèutiques poden produir una resposta motriu (ballar), una resposta emotiva (plorar), una resposta orgànica (relaxar), una resposta de comunicació verbal (un crit) o no verbal (un gest) i una resposta de conducta (aprenentatge). Totes aquestes respostes es poden interrelacionar i és una funció del musicoterapeuta activar-les per obtenir-ne, segons sigui el cas, la resposta desitjada (4).

Fora de l’àmbit hospitalari és habitual trobar un reconeixement generalitzat de la figura del musicoterapeuta. Tallers i cursos diversos, ja sigui per formació o amb finalitats terapèutiques, mantenen una clara operativitat gràcies als coneixements d’aquests professionals en aquest àmbit. Però moltes vegades, les investigacions que es fan en centres clínics on els pacients es troben hospitalitzats en unitats especials, no tenen en compte la figura del musicoterapeuta per tot el que representa l’elecció de les peces musicals i la seva idoneïtat a raó dels objectius que es pretenen investigar (13). Cada vegada més, però, es va prenen consciència sobre la importància de comptar amb les directrius i coneixements d’aquests professionals també dins la recerca en l’àmbit hospitalari.

Una de les recomanacions que fan els musicoterapeutes és la de poder comptar amb les peces musicals que ja són conegudes pel malalt i que formen part de les seves peces musicals preferides. Aquest fet s’ha tingut en compte en nombrosos estudis i es considera una peça clau a l’hora d’obtenir-ne els resultats desitjats (13-16). Poder tenir preparats els temes musicals preferits dels pacients quan es vol fer la intervenció sol aportar bons resultats. Un efecte clau és tenir l’oportunitat d’entrevistar els pacients prèviament sobre les seves preferències i tenir-ne un registre que pugui ser consultat (17). No obstant, hi ha evidència que també mostra que no sempre, malgrat triar la música, els pacients obtinguin un efecte positiu per disminuir el dolor (18).

La majoria dels estudis però, no aporten resultats sobre si un tipus de música dóna millors resultats que un altre. Amb aquests tipus de resultats, tampoc és possible poder establir pautes estàndards que justifiquin quina durada i freqüència han de tenir les intervencions musicals per poder ser efectives en les àrees estudiades (12).

I és que és aquí on musicoterapeutes, infermers i investigadors conclouen en la necessitat de que les intervencions siguin individualitzades a cada pacient i a cada moment. No tots els pacients presenten idèntiques característiques, malgrat trobar-se en situacions crítiques i de tractaments similars. Planificar les intervencions i avaluar constantment la seva idoneïtat segons el moment en el qual es troba el pacient fa de la musicoteràpia una eina altament complexa, que precisa de la figura del musicoterapeuta entrenat, si es volen obtenir resultats altament significatius i rellevants (8,19).

Marina Mateu-Capell, professora del grau en Infermeria de la Facultat de Ciències de la Salut de la UVic-UCC

BIBLIOGRAFIA

(1) Benezon R. Musicoterapia. De la teoría a la práctica. Ampliada ed. Madrid: Paidós; 2011.
(2) Sacks O. Despertares. Barcelona: Anagrama; 2005.
(3) Zatorre R. ZLAB. 2014; Available at: http://www.zlab.mcgill.ca/home.php. Accessed Juliol/27, 2014.
(4) Jauset J. Música y neurociencia: la musicoterapia. Sus fundamentos, efectos y aplicaciones terapéuticas. 4rta ed. Barcelona: UOC; 2012.
(5) American Music Therapy Association. 2014; Available at: http://musictherapy.org/about/history/. Accessed Juliol/27, 2014.
(6) Mangoulia P, Ouzounidou A. The role of music to promote relaxation in intensive care unit patients. Hospital Chronicles 2013;8(2):78-85.
(7) Almansa P. La terapia musical como intervención enfermera. 2003; Available at: http://hdl.handle.net/10201/23914. Accessed Juny/25, 2013.
(8) Martí, P.,Mercadal-Brotons, M. Musicoterapia en Medicina. Aplicaciones Práctica. Primera Edición ed. Barcelona: Editorial Médica Jims; 2010.
(9) Central “Cla News events”. Michael Thaut. 2014; Available at: http://central.colostate.edu/people/mthaut/. Accessed Juliol/27, 2014.
(10) The Clinical Use Of The Song With Music Therapy In Pregnancy. Dialogue and Debate-Conference Proceedings of the 10th World Congress on Music Therapy; 2002; Oxfort, England: Citeseer; 2002.
(11) Lee K, Chao Y, Yiin J, Chiang P, Chao Y. Effectiveness of different music-playing devices for reducing preoperative anxiety: A clinical control study. Int J Nurs Stud 2011 10;48(10):1180-1187.
(12) Cole LC, LoBiondo-Wood G. Music as an Adjuvant Therapy in Control of Pain and Symptoms in Hospitalized Adults: A Systematic Review. j pmn 2012(0).
(13) Bradt J, Dileo C, Grocke D. Music interventions for mechanically ventilated patients. Cochrane Database Syst Rev 2010 Dec 8;(12)(12):CD006902.
(14) Chlan L, Weinert C, Heiderscheit A, Tracy M, Skaar D, Guttormson J, et al. Effects of Patient-Directed Music Intervention on Anxiety and Sedative Exposure in Critically Ill Patients Receiving Mechanical Ventilatory SupportA Randomized Clinical TrialPatient-Directed Music Intervention. JAMA 2013:1-10.
(15) Chlan L, Engeland W, Anthony A, Guttormson J. Influence of music on the stress response in patients receiving mechanical ventilatory support: a pilot study. Am J Crit Care 2007 Mar;16(2):141-145.
(16) Chlan L. Effectiveness of a music therapy intervention on relaxation and anxiety for patients receiving ventilatory assistance. Heart & Lung: The Journal of Acute and Critical Care 1998 0;27(3):169-176.
(17) Newman A, Boyd C, Meyers D, Bonanno L. Implementation of music as an anesthetic adjunct during monitored anesthesia care. Journal of PeriAnesthesia Nursing 2010;25(6):387-391.
(18) Cepeda M, Carr D, Lau J, Alvarez H. Music for pain relief. Cochrane Database Syst Rev 2006;2(2).
(19) Martí P. Les Necessitats del Malalt d’Alzeimer i del seu cuidador: Aportacions de la Musicoterapia. In: Teixidor M, editor. L’Alzheimer. Un repte per a la Infermeria. 5ena ed. Barcelona: Fundació “La Caixa”; 2005. p. 121-121-129.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *