La darrera setmana d’octubre del 2016 s’ha desenvolupat a Buenos Aires, Argentina, el IFSSH-IFSHT 2016, Triennial Congres, de les federacions internacionals de societats de cirurgians i fisioterapeutes de la mà. L’esdeveniment té lloc cada tres anys i enguany ha estat la primera vegada que s’ha celebrat a Amèrica del Sud. L’organització conjunta del congrés de medicina i de fisioteràpia permet l’intercanvi d’impressions entre ambdós col·lectius de professionals de la salut, alhora que en facilita l’actualització de coneixements.
En aquesta edició, el tema central han estat les inestabilitats del carp i el seu abordatge tant mèdic com de fisioteràpia. Del Congrés de la International Federation of Societies for Hand Therapy (IFSHT) cal destacar-ne les intervencions de Sarah Wenger, Nicole Gruenert-Pluess i Dershnee Devan, que van posar especial èmfasi en l’abordatge de les inestabilitats del carp amb dolor de baixa intensitat mitjançant la vigilància del dolor i el control motor.
El dolor, com a element de protecció davant d’una inestabilitat del canell, altera el sistema del control motor anul·lant la possibilitat de millora en el tractament de fisioteràpia. Però, de quina manera el terapeuta pot aconseguir canviar la percepció del pacient respecte al dolor que sofreix? Els objectius terapèutics són dos. Per una banda, fer entendre la diferència entre dolor normal i anormal. Per l’altra, donar eines al pacient per lluitar contra el dolor anormal, responsable de reaccions no desitjades i de la percepció d’injustícia. La proposta s’enfoca cap a una atenció personalitzada i una millora de la comunicació terapeuta-pacient, mitjançant la modificació d’altres variables com l’entorn social, el retorn a l’activitat o la comprensió cultural del dolor.
El control motor, com a sistema de coordinació cerebral, sensitiu i muscular, fa possible la sincronització de les estructures del carp implícites en la inestabilitat d’aquest, a la vegada que en facilita l’activació de la cadena cinètica necessària per a les diferents activitats desenvolupades per l’extremitat superior. També afavoreix la participació del colze i del muscle en els moviments del canell i la mà. La diversitat de pacients, inestabilitats i dolors existents, fa difícil d’establir una pauta de tractament estàndard, però un procedir adequat pot ser: el control de la cadena cinètica, de la velocitat del moviment, de la positura articular del canell i de la destresa manual; el treball simultani amb les dues extremitats superiors; i la representació mental del moviment junt amb un treball selectiu de les estructures estabilitzadores del carp que es troben en fallida.
En aquest congrés s’ha reflectit, una vegada més, la importància de l’especialització professional. És de remarcar la baixa assistència de fisioterapeutes espanyols en contrast amb la participació de professionals d’altres països. El percentatge de inscripcions de fisioterapeutes de l’estat ha estat de l’ 1,11%. Aquesta xifra es pot relacionar amb els resultats de l’estudi Curriculum development of subjects related to the hand in Physiotherapy Degree programme. Els resultats d’aquest han mostrat que la distribució de les matèries, així com els crèdits de dedicació a la mà a les facultats de fisioteràpia del conjunt de l’estat, no permeten confirmar que aquestes preparin experts en la matèria, malgrat que la complexitat i especialització de la mà com a eina de relació amb l’entorn i amb d’altres individus, precisi de tractaments de fisioteràpia diferencials dels de la resta del cos.
Ruth Galtés, doctora i professora del grau en Fisioteràpia de la Facultat de Ciències de la Salut del Campus Manresa de la UVic-UCC