Oportunitats de la simulació en l’escenari de la COVID-19

La simulació es una metodologia formativa basada en l’experiència que forma persones dintre del seu rol professional i dintre dels seus equips de treball. Pot haver ajudat en un entorn com l’actual? Pot ajudar a l’entorn empresarial del futur?

Fa algunes setmanes em van demanar un escrit per aquest Blog. Ho vaig agrair. M’agrada participar i compartir experiències malgrat que em costi escriure. De seguida vaig fer un esquema del que voldria transmetre, i aquest esquema va quedar allà on moltes vegades queden les coses que ens encarreguen amb molt de temps. Fa pocs dies em va arribar un recordatori. Potser va ser una de les pitjors setmanes de feina dels últims mesos. Evidentment em disculpo per no tenir-lo preparat i recupero l’esquema original. Que avorrit que era, molt tècnic! Que fora de l’actualitat!!! Em crea un dilema.

Entre tant, en una d’aquestes videoconferències que fem ara amb molts grups d’amics, una amiga infermera, explicant les seves experiències, ens comenta que el millor d’aquest dies en el seu hospital ha estat el treball en equip, la col·laboració entre les persones, la professionalitat de cada membre en el seu rol. Quan la part tècnica no dona resposta i els recursos materials manquen, les persones i l’equip han estat la clau. Persones anònimes que cada dia reben l’aplaudiment merescut de la societat i que han fet la feina que es necessitava. I em va venir al cap: aquest esperit de treball de persones i equip l’he pogut visualitzar en companys meus de simulació. I això fa temps que ho estic intentant transmetre al meu entorn habitual: la PIME.

En realitat, quan parlem dels avantatges de la simulació com a metodologia formativa parlem d’això. Parlem de capacitat d’adaptació, parlem de l’aprenentatge mitjançant l’experiència del rol professional real, parlem de la persona i de l’equip, parlem de reflexió crítica com element d’evolució i creixement, parlem de professionalitat en cada part del procés, parlem de presa de decisions. Conceptes interessants per a l’entorn actual, pel món de l’empresa o com a fil per compartir vivències en un blog.

Com he arribat aquí?

Permeteu-me unes línies sobre com he arribat a parlar de simulació. Vinc de l’entorn de la petita i mitjana empresa, especialitzat en comerç internacional, a l’entorn de la qual combino consultoria i docència. La meva formació es tècnica i econòmica. Tot molt lluny de la simulació i del sector salut. Em vaig matricular al Màster en Simulació a la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa.  Desprès de moltíssimes hores de pràctica i aprenentatge sobre la simulació des de moltes òptiques, i fruit de fer petites proves en exemples de l’àmbit empresarial, vaig veure que l’experiència de la simulació clínica era aplicable i podria ser extremadament útil en altres sectors que no havia pensat. Per a mi era una novetat.

Hi ha qüestions que s’obren: si es tan útil o pot ser tan útil, com es que mai havia sentit a parlar de la metodologia? El meu perfil professional està força allunyat del sector sanitari, puc realment aprendre i aplicar metodologies que fan servir al món sanitari per millorar o complementar el que es fa al món empresarial?

És nova la simulació al sector empresarial?

Reflexionant aquestes preguntes i cercant bibliografia pel doctorat arribo a una conclusió molt ràpida, i evident potser per a molta gent: la simulació no es nova al món empresarial. De fet fa anys que es fa servir. Si bé és cert que en el sector de la salut és on està experimentant un creixement més ampli i global, fa molts anys que és peça clau en sectors com l’aeronàutica o seguretat nuclear primer, i una mica més tard en entorns d’emergències o indústries de risc. Potser el fet de ser entorns molt específics i poc oberts fa que no s’hagi estès molt ràpidament, especialment en l’entorn d’empreses més petites i objectius més estàndards.

És útil per a una PIME?

Sí. La simulació es una metodologia que podríem incloure entre les que utilitzen la formació basada en l’experiència: Learning by Doing. Metodologia útil per a algunes competències específiques, però extraordinàriament diferencial per a la formació de competències transversals, com el treball en equip, la presa de decisions, les habilitats comunicatives, l’empatia o el lideratge, entre d’altres. Competències que conformen actualment la base de competitivitat i sostenibilitat d’una empresa i que són més difícils de formar mitjançant metodologies més tradicionals, unidireccionals moltes vegades. L’experimentació, la reflexió crítica o dur a terme la simulació amb el rol professional i l’equip propi són elements diferenciadors.

La metodologia que es fa servir per simular quan un metge dona una noticia dolenta a un pacient o com l’equip d’una ambulància es coordina en arribar a un accident pot servir també per quan un cambrer atén un client enfadat o quan participo a un consell d’administració o quan estic fent un comunicat públic en un ambient hostil. Trobaríem centenars, milers d’exemples, en el dia a dia de la PIME. Poder simular situacions complexes que, amb molta probabilitat no ens trobarem mai, però que si mai arriben, voldríem haver experimentat prèviament. Formar la persona en el seu rol professional i formar l’equip en el qual està treballant, molts cops un equip multidisciplinari.

I aquí ve la següent qüestió. Si pot ser tan eficaç, per què no està més implantada?

Quines limitacions van frenar el seu creixement?

Centraria les limitacions principals en quatre, encara que segur que son moltes més i amb diferents ponderacions.

  • Limitacions tècniques: El rendiment de la metodologia millora notablement amb l’ús de tecnologies. Cal recordar que encara que sembli que les tecnologies actuals porten tota la vida amb nosaltres, això no es cert! Qui tingui curiositat que repassi les novetats tecnològiques de fa deu anys, pràcticament totes ja desfasades.
  • Limitacions de professionals experts: Com qualsevol metodologia d’alt nivell, la simulació requereix de facilitadors formats i experimentats.
  • Coneixement de la metodologia: En estar implantada en sectors molt específics, continua sent una gran desconeguda per a la majoria de sectors empresarials malgrat els seus evidents resultats.
  • Cost: La simulació és idònia per a grups petits, no massa grans. Si això s’afegeix al fet dels requeriments tecnològics i de facilitadors experts, fa que sigui una opció de preu més elevada que un clàssic seminari.

Què ha canviat en aquests últims cinc anys?

En els últims anys, alguns canvis s’han traduït en una reducció de les limitacions, i per tant en una accessibilitat més alta a la metodologia.

  • Limitacions tècniques: L’evolució i disponibilitat de la tecnologia en elements com àudio, vídeo, comunicacions sense cable, electrònica programable, entorn núvol o altres ha anat reduint aquestes limitacions, especialment en empreses amb alta capacitat d’inversió.
  • Limitacions de professionals experts: En aquest cinc anys s’han creat els primers estudis oficials per formar facilitadors. Cal ressenyar que la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa i el CISARC han estat pioners en aquesta línia.
  • Coneixement de la metodologia:  Creixement molt alt dintre del sector de la salut, fet que fa que sigui més permeable a altres sectors.
  • Cost: Les evolucions anteriors fan que el cost formatiu es redueixi, però encara està per sobre d’altres metodologies. També l’eficiència és més gran.

Com la pandèmia actual pot afectar aquestes limitacions?

Dintre de la desgracia i del terrible de la situació que s’ha produït aquests dies, és indubtable que es produiran canvis en les nostres formes de treballar.

Dos d’aquests canvis tenen relació directa amb la potencial evolució i difusió de la simulació com a metodologia formativa.

La tecnologia no ha evolucionat aquest dies, el que ha canviat és el coneixement i l’ús que moltes persones i empreses han fet d’eines que ja existien, a banda que molts fabricants s’han obligat a oferir-les en millors condicions. Moltes eines existents han donat un pas de gegant en la seva universalització, començant per la seva major accessibilitat tècnica i econòmica. Entre moltes altres teletreball, videoconferència, compra online, pagament amb targeta de crèdit, entre tants d’altres.

La universalització tecnològica redueix les limitacions.

La situació hospitalària i les seves conseqüències per a la salut han estat i estan essent molt dures, i si no ho han estat més ha estat, sens dubte, per l’acció del personal sanitari. Actitud, treball en equip, lideratge, presa de decisions, comunicació, empatia amb el pacient i tantes altres habilitats i competències que han substituït la manca d’equipament bàsic.  Les competències transversals que potencia la metodologia de la simulació han estat fonamentals per millorar l’eficiència en aquesta emergència. A això es referia la meva amiga.  Es reforçarà la valoració de la formació basada en l’experiència, entre les quals la simulació, i això redundarà en un coneixement més ampli per part d’altres sectors econòmics, entre ells les PIMEs.

Conclusions

La simulació com a metodologia formativa va iniciar una primera fase en entorns de molt risc i exclusius, com l’aeronàutica o la seguretat nuclear. Això vol dir que era útil, com a mínim, en alguns entorns específics molt exigents.

La seva evolució l’ha fet cada dia més important en el sector de la salut, desenvolupant competències que s’han demostrat eficaces en una situació complicada d’emergència com l’actual, vol dir que és eficaç i que probablement es podria estendre amb  èxit a més sectors.

En, l’entorn actual, les limitacions s’han reduït, especialment les tecnològiques amb la universalització de moltes eines i equipament.

La meva opinió és que avui estem més a prop que fa uns mesos per tal que la simulació pugui arribar d’una manera complementària a moltes àrees de les pimes com poden ser recursos humans, vendes, direcció o producció. És una oportunitat.

Cal explicar els casos d’èxit, cal dissenyar simulacions per competències concretes, cal formar facilitadors, cal universalitzar més la tecnologia i cal reduir costos. El resultat seran professionals més formats, equips més eficients, directius més implicats i empreses més competitives. N’estic convençut.

Lluís Blancafort, enginyer i economista, professor del grau en ADE a la Facultat de Ciències Socials de Manresa de la UVic-UCC, Màster en Metodologia de la Simulació per UManresa i doctorand en simulació

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada