L’ús de la simulació clínica per millorar la seguretat del pacient en entorns assistencials

S’entén per seguretat del pacient (SP) la reducció del risc de dany innecessari associat a l’atenció sanitària fins a un mínim acceptable, tenint en compte el coneixement, els recursos disponibles i el context en el que es presta l’atenció (1). A nivell professional implica una millora contínua dels processos d’atenció a la salut per reduir la probabilitat que succeeixin errors de medicació, infeccions nosocomials i per augmentar la probabilitat de detectar-ho quan es produeixi. Les estratègies dissenyades per impulsar la seguretat del pacient influeixen en les cures que presten els professionals d’infermeria (2).

Fomentar una bona cultura sobre la SP és clau per evitar, en la mesura possible, l’aparició d’efectes adversos (EAs), fomentar la notificació i aprenentatge dels errors i implantar estratègies per evitar les seves repeticions (3). Els professionals sanitaris són un dels principals actius sobre els que cal actuar per millorar la seguretat del pacient (2).

L’any 2005 l’Estudio Nacional sobre los Eventos Adversos ligados a la hospitalización (ENEAS) (4) va mostrar per primera vegada la situació real d’Espanya en aspectes de SP i gestió de riscos. És un estudi restrospectiu de cohorts en el qual hi van participar 24 hospitals i es van revisar 5.624 històries clíniques. Entre els principals resultats, destacar la taxa d’incidència de 1,4 EAs per cada 100 dies estada-pacient. El 37.4% dels EAs estava relacionat amb la medicació, el 25.3% amb les infeccions nosocomials i el 25% restant amb problemes tècnics durant el procediment. Va demostrar que els EAs incrementen l’estada hospitalària en un 31.4% dels casos i que el 42.8% eren EAs evitables (4).

Es poden destacar tres estratègies d’infermeria orientades a la SP i a la reducció d’EAs, la higiene de mans, la identificació inequívoca dels pacients i els errors de medicació.

En primer lloc, la higiene de mans. És una de les estratègies de l’OMS, per disminuir les infeccions relacionades amb l’assistència sanitària (5). El rentat de mans és la principal eina per disminuir els EAs relacionats amb les infeccions nosocomials. L’OMS ha determinat cinc moments per a la higiene de mans, que són: abans del contacte directe amb el pacient, abans de realitzar una tècnica neta o asèptica, després de l’exposició a fluid corporals, després del contacte amb el pacient i després del contacte amb l’entorn del pacient (5).

En segon lloc, la identificació inequívoca del pacients. La identificació incorrecta dels pacients és una causa freqüent d’errors durant l’assistència sanitària, segons informa l’OMS (6). Molts EAs s’associen amb errors d’identificació, per exemple l’administració de medicació a un pacient equivocat, errors de transfusió de sang, la identificació errònia de mostres analítiques després de la seva extracció, entre d’altres. La identificació inequívoca dels pacients és un aspecte clau de la SP i una de les prioritats de l’Aliança per a la Seguretat dels Pacients a Catalunya (6). Des del Departament de Salut es va establir que tots els pacients havien de ser portadors d’un sistema d’identificació inequívoca i que calia fomentar entre el personal sanitari la verificació de la identitat del pacient amb l’ús de dades identificadores inequívoques (nom, cognoms, data naixement, número història clínica); promoure l’etiquetat de mostres en el moment d’extracció, la formació del personal per a la correcta identificació dels pacients en les diferents intervencions (transfusions, trasllats,…), transmetre la necessitat d’identificar correctament, involucrar al pacient i família, i realitzar un seguiment periòdic (6).

Finalment, els errors de medicació. El National Coordinating Council for Medication Error Reporting and Prevention va definir els errors de medicació com qualsevol incident previsible que pot causar dany al pacient o donar lloc a una utilització inapropiada dels medicaments, quan aquests estan sota el control dels professionals sanitaris, del pacient o del consumidor. Les errades poden ser, entre d’altres,  de prescripció, comunicació, preparació, dispensació, administració, educació, seguiment i ús (7). Els errors de medicació són la principal causa d’EAs relacionats amb l’assistència sanitària. A Catalunya, el Departament de Salut disposa d’un programa de prevenció d’errors de medicació (8), l’objectiu principal del qual és incrementar la seguretat en l’ús dels medicaments, però també establir un sistema que permeti disposar d’aquesta informació fiable sobre errors relacionats amb la prescripció, la preparació, la dispensació o l’administració dels medicaments i impulsar la implantació del sistema de notificació voluntària d’errors de medicació, de manera anònima i a través d’Internet; també analitzar les causes dels errors i proposar mesures preventives; i avaluar l’impacte sanitari i econòmic dels errors de medicació (7).

En l’informe de l’any 1999 (9) “To Err is Human: Building a safer Health System” de l’institut de Medicina Americà es va posar de manifest la importància sobre la seguretat dels procediments mèdics i els errors derivats de l’atenció sanitària, així com sobre les despeses i conseqüències en relació a la SP. En aquest informe, s’insistia que el repte més gran per aconseguir un sistema sanitari segur consistia passava per canviar la cultura de culpabilització per una altra en la qual els errors no siguin considerats faltes personals, sinó oportunitats per millorar el sistema i evitar el dany.

Per treballar la cultura de l’error, la metodologia de la simulació pot donar resposta a això. La simulació clínica facilita un marc d’experiències idoni per tractar competències professionals, tècniques i relacionals, i permet treballar la SP en un entorn segur (10,11). L’entrenament a través de la simulació clínica, en l’àmbit assistencial, permet afavorir la SP i evitar errors (12). La simulació clínica és una eina d’aprenentatge experiencial. Com a eina docent resulta atractiva i idònia, per l’avançada tecnologia que s’utilitza, per la seva metodologia i perquè afavoreix el desenvolupament tant de competències professionals tècniques com relacionals de l’equip de treball. La salvaguarda de la seguretat del pacient es dona justament amb la reflexió i l’experiència viscuda mitjançant situacions simulades.

La simulació parteix d’una situació clínica el més pròxima a la realitat assistencial, en la què el participant ha de resoldre la situació plantejada en els escenaris de simulació, igual com ho realitzaria en l’àmbit assistencial real. Ha de demostrar la integració d’habilitats clíniques, coneixements i actituds, destacant la capacitat de judici clínic i presa de decisions, així com, el procés reflexiu que acompanya l’actuació (13). El debriefing és el moment de reflexió i és dirigit pels facilitadors, però requereix que els participants tinguin una participació activa i reflexiva sobre l’actuació viscuda. En aquesta etapa, es valora el desenvolupament de la simulació, es fomenta el pensament crític i es proporciona retroalimentació sobre l’actuació dels participants. El debat es realitza en un entorn que afavoreixi l’aprenentatge i la confidencialitat, confiança, comunicació oberta, autoanàlisi, comentaris i reflexió (14).

Es pot considerar que la metodologia és una bona estratègia per poder entrenar i treballar aquests aspectes de seguretat del pacient.

Antònia Puiggrós, professora i responsable de simulació del Grau en Infermeria de la Facultat de Ciències de la Salut d’UManresa

BIBLIOGRAFIA:

  1. World Health Organization. Patient safety [Internet]. 2019. [citat 18 gener 2019]. Recuperat de: https://www.who.int/patientsafety/en/
  2. Rebollo Gómez P, Manso Perea C. Seguridad del paciente y buenas prácticas. Primera. FUNDEN, editor. Madrid: FUNDEN; 2019.
  3. Roqueta F, Tomás S, Chanovas M. Cultura de seguridad del paciente en los servicios de urgencias: resultados de su evaluación en 30 hospitales del Sistema Nacional de Salud español. Emerg. 2011;23:356-64.
  4. Aranaz JM. Estudio Nacional sobre los Efectos Adversos ligados a la Hospitalización . ENEAS 2005. 2006.
  5. Organización Mundial de la Salud. Guía de aplicación de la estrategia multimodal de la OMS para la mejora de la higiene de las manos. Geneva; 2010.
  6. Generalitat de Catalunya. Prevenir errors en la identificació dels pacients [Internet]. 2011 [citat 18 gener 2019]. Recuperat de: http://seguretatdelspacients.gencat.cat/ca/professionals/bones_practiques/com_evitar_errors_en_la_identificacio_de_pacients/
  7. Generalitat de Catalunya. Prevenir errors en la medicació [Internet]. 2011 [citat 18 gener 2019]. Recuperat de: http://seguretatdelspacients.gencat.cat/ca/professionals/bones_practiques/com_evitar_errors_en_la_medicacio/
  8. Generalitat de Catalunya. Departament de Salut. Boletín de prevención de Errores de medicación de Catalunya [Internet]. Generalitat de Catalunya. 2003. Recuperat de: http://medicaments.gencat.cat/web/.content/minisite/medicaments/professionals/6_publicacions/butlletins/boletin_errores_medicacion/documents/arxius/but_EM_v01_n1_CAST.pdf
  9. Institute of Medicine. TO ERR IS HUMAN: BUILDING A SAFER HEALTH SYSTEM. Natl Acad Sci. 1999
  10. Arthur C, Levett-Jones T, Kable A. Quality indicators for the design and implementation of simulation experiences: A Delphi study. Nurse Educ Today [Internet]. Elsevier Ltd; 2013;33(11):1357-61.
  11. Shin S, Park JH, Kim JH. Effectiveness of patient simulation in nursing education: Meta-analysis. Nurse Education Today. 2015.
  12. Camps A, Dalmau Ò. El perquè de la simulació en la formació contínua dels professionals de la salut. Unió Consorci Formació. 2016
  13. Kneebone R. Simulation in surgical training: Educational issues and practical implications. Med Educ. 2003;37(3):267-77.
  14. IANCSL Standards Commitee. INACSL Standards of Best Practice: Simulation Debriefing. Clin Simul Nurs [Internet]. Elsevier; 2016;12:S21-5

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.