Simulació en l’àmbit mèdico-humanitari

Hola, soc la Marta, treballo amb Metges sense Fronteres des de fa més de 15  anys, i ara  em dedico a temes de formació mèdica, intentant trobar maneres més efectives per preparar millor la gent que treballa amb nosaltres. Tot això amb l’objectiu d’assegurar que l’assistència que donem a les poblacions que atenem,  sigui la que es mereix, és a dir una atenció de qualitat , garantint la seva seguretat com a pacients.

Fa un any i mig em vaig interessar per la simulació i  a partir d’aquí  vaig descobrir que aquesta metodologia hauria  ser més utilitzada en l’àmbit humanitari,  com a eina metodològica d’aprenentatge . I per què?, us preguntareu.

Doncs perquè el que ens permet aquesta metodologia és, que a partir de l’experiència viscuda, puguem comprendre i reflexionar sobre el que fem, de com ho fem i si ho podem fer d’una altra manera per tal  d’assegurar-nos que donem el millor a les persones que atenem. Ens ajuda a prendre consciència dels nostres errors i viure’ls com a eines i oportunitats d’aprenentatge, ja que  succeeixen en un entorn segur, en el qual no hi ha pacients reals. Sincerament, no conec cap altra metodologia d’aprenentatge que tingui aquesta màgia, i que sigui tan generosa amb les possibilitats de millorar com a professionals.

En el nostre àmbit humanitari treballem amb personal sanitari internacional, però també amb personal local que, per motius de pocs recursos en el país, no han tingut les mateixes oportunitats formatives.  Sovint hem de respondre a necessitats mèdico-humanitàries increïbles i en situacions difícils, on els professionals de salut a vegades han de realitzar pràctiques que mai han fet, ja sigui perquè en el seu país d’origen no hi ha malalties que nosaltres tractem o potser perquè no han estat adequadament formats per manca de recursos. I és aquí on la simulació creiem que pot ajudar per preparar millor els professionals.

La simulació és molt útil tant per millorar algunes pràctiques, com processos assistencials i la seguretat del pacient; per determinar si un procés nou dissenyat per respondre les necessitats mèdico-humanitàries identificades és l’adequat i correcte pel pacient  i la població; i ens pot ajudar a millorar la bona comunicació i el treball en equip en una situació d’urgència.

Aquest darrer any vaig fer el Màster de Simulació d’UManresa-FUB per tal de formar-me i preparar-me, per  intentar que la simulació sigui adequadament utilitzada en els nostres projectes, i així millorar contínuament la nostra feina mèdico-humanitària.

Moltes gràcies a totes les persones que m’han acompanyat amb professionalitat en aquest aprenentatge:  professors, instructors  i companys del Màster. I és que amb ells m’he adonat que finalment tots estem buscant el mateix: com ajudar a fer les coses millor, en cada àmbit laboral, per tal de garantir la millor assistència a les persones que atenem.

Marta Iscla i Aragonès, responsable del Projecte de Simulació a Metges Sense Fronteres – Espanya

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.