L’art de la serenitat en una experiència límit

Estic preparant una classe d’accident de múltiples víctimes i em ve a la memòria la noticia alarmant del 17 d’agost de l’any passat, l’atemptat terrorista a les Rambles de Barcelona.

El I Ching és un llibre de saviesa oriental que data de 2300 anys abans de Crist i recull un coneixement profund dels cicles de la vida. És un compendi que permet assessorar en tots aquells temes que preocupen i diu “davant de les situacions de dificultat, no fugis ni actuïs a la desesperada. Calma’t i busca solucions”.

Quan hi ha una catàstrofe, ja sigui natural, un accident important o un atemptats, per exemple, es produeix una situació que altera profundament l’ordre normal de les coses, que provoca desperfectes humans i materials amb desproporció entre els mitjans d’auxili disponibles i les necessitats reals d’ajuda. En aquestes situacions cal adaptació i creació de noves estructures d’atenció sanitària, prioritzar el tractament segons la gravetat. La resposta sanitària haurà d’estar coordinada amb la resta d’actuants, s’han de crear estructures prehospitalàries, garantir la primera assistència al lloc, i preveure el trasllat i posar en marxa plans d’emergència hospitalaris.

La reflexió del treball dels equips assistencials d’aquest dia va ser una fita professional d’impacte. Hi va haver molta organització sobre el terreny i evacuació dels ferits segons les prioritats, distribuint-los als diferents centres segons el Pla de intervenció de múltiples víctimes.

Però és xocant quan has de prioritzar i deixar una persona estesa a terra, tot i que saps que pot esperar, i continuar treballant per donar assistència, sabent que pots rebre en qualsevol moment. A la Rambla, aquell dia, hi havia un tirador.

La metodologia de la simulació ens permet preparar situacions poc habituals o perilloses dintre d’un entorn segur en el qual l’error es considera eina d’aprenentatge. A partir de l’error podem reflexionar sobre les accions realitzades, el per què d’aquestes accions i sobre si hi havia alguna alternativa possible que hagués donat un resultat més òptim. També podem analitzar les habilitats de treball en equip i les tècniques de comunicació interpersonal, totes dues coses components essencials per preparar els professionals en l’organització en situacions molt diferents i complicades.

Montse Soler, professora del Màster Universitari en Metodologia de la Simulació aplicada a la formació de professionals de ciències de la salut del Centre Internacional de Formació Contínua del campus Manresa de la UVic-UCC

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *