Tinc una idea… és impossible?

Després de veure l’últim episodi de Merlí, em plantejo si les persones estem preparades per a la pèrdua. Personalment crec que no, però una veu interior em diu que una bona simulació ens podria ajudaria a afrontar aquestes situacions.

Però, com elaborem el cas? Qui en serà l’actor? Quina situació és millor? Hi haurà plors, crits, agressivitat? Però penses, clar que sí! Ha de ser el més real possible!!! Aquestes i moltes altres preguntes, que de ben segur que us són familiars, són alguns dels dubtes que se’ns plantegen davant del disseny d’un escenari de simulació.

El disseny d’un cas de simulació sovint pot resultar força complex, com molt bé han comentat alguns companys en altres entrades al blog. Necessites una prova pilot per tal de verificar el cas, però com arribes a la idea del cas de simulació? Crec que és una pregunta enrevessada malgrat sembli fàcil, que cal reflexionar profundament ja que cal plantejar-se què i com ho vols fer.

En ocasions resulta fàcil prendre com a punt de partida una experiència pròpia i dissenyar-la com a escenari, però, determinades vegades, si no estàs vinculat a la pràctica professional, potser no tens tanta sort i només tens uns objectius o unes competències que cal aconseguir! Doncs què fem a partir d’aquí? Quines eines tenim? Quina informació sabem? De quins espais disposem? Quins actors? Algunes d’aquestes preguntes tenen resposta amb una recerca bibliogràfica específica de la temàtica que vols treballar i explorant i coneixent quins seran els participants i quines necessitats tenen (1), tot i que ja adverteixo que sovint la recerca no és tan fàcil.

Acompanyant aquest procés creatiu de la idea, cal tenir en compte qui conduirà aquestes simulacions, és a dir, cal que l’instructor estigui capacitat per portar a terme l’escenari que s’està plantejant i que conegui el llenguatge comú(2) per evitar confusions durant el procés. Com a consell us diria que no afrontéssiu aquest procés en solitari i que estigueu acompanyats d’altres instructors, ja que us ajudaran a veure i entendre altres perspectives de la idea que esteu treballant, tal com bé s’ha comentat anteriorment. I citant paraules d’en Carles Capdevila, “Treballar en equip costa, no sempre ve de gust…”, però és una gran estratègia per a fer grans passos!

Recordeu: tot i que la idea pugui ser difícil i complexa, penseu que no és impossible!

Antònia Puiggrós, professora del Màster Universitari en Metodologia de la Simulació aplicada a la formació de professionals de ciències de la salut

REFERÈNCIES

  1. Maestre, J.; Sancho, R.; Rábago, J.; Martínez, A.; Rojo, E.; Moral I. Diseño y desarrollo de escenarios de simulación clínica: análisis de cursos para el entrenamiento de anestesiólogos. WwwFundacioneducacionmedicaOrg. 2013;16(1)(1):49-57.
  2. Urra E, Sandoval S, Irribarren F. El desafío y futuro de la simulación como estrategia de enseñanza en enfermería. Investig en Educ Médica. 2017;6(22):119-25.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.