You never can tell…

Un, dos, tres…un, dos, tres…provant provant

Gràcies a Pulp Fiction, tothom té clar que abans d’iniciar qualsevol sèrie televisiva es llança al mercat un primer episodi titulat, generalment, PILOT.  Aquests primers episodis tenen per objectiu valorar les possibilitats, en aquest cas econòmiques i d’audiència, que pot reportar una sèrie.

Des d’un punt de vista d’investigació, la prova pilot d’un disseny permet determinar la viabilitat global del projecte per, posteriorment, fer les modificacions necessàries. Com es trasllada això a la simulació? Doncs no difereix pas d’aquesta definició. La prova pilot en simulació es pot definir com el rodatge preliminar del cas de simulació dissenyat. Aquest pilot es constitueix, d’acord a l’estàndard de Simulation Design de la INACSL, com a l’últim pas a realitzar abans de procedir a implementar una simulació. Es tracta doncs, de sotmetre el disseny i/o el desenvolupament del cas plantejat abans de dur-lo a la pràctica.

D’acord a l’estàndard, aquest primer rodatge permet:

  • identificar i eliminar els possibles problemes i/o situacions no desitjades
  • assegurar el compliment del propòsit i/o objectiu de la simulació
  • detectar aspectes poc desenvolupats o desenvolupats de manera deficitària
  • avaluar les eines d’avaluació (valgui la redundància)

Com recomana Alinier (2015) és interessant que en aquesta prova pilot hi participin tant els facilitadors, fet que permet la millora metodològica, com els tutors i/o experts del cas, fet que comporta poder obtenir una validació per part d’experts i en conseqüència millora la validesa interna dels continguts a treballar.  Addicionalment a aquests aspectes, quan la simulació compta amb la participació de pacients estandarditzats i no pas amb simuladors, la prova pilot és una molt bona oportunitat per entrenar l’actor, situant-lo en el context a treballar i oferint-li la possibilitat d’interactuar amb possibles actors participants.

No deixa de sorprendre que, sent una cosa que ens determinarà i orientarà sobre la viabilitat de la simulació, aquest últim criteri de l’estàndard de disseny de simulació no tingui cap bibliografia de suport específica. So, c’est la vie, you can never tell.

Griselda González, docent i responsable del simulació del Grau en Fisioteràpia d’UManresa; professora del Màster oficial en Metodologia de la Simulació aplicada a professionals de Ciències de la Salut i Ciències Socials d’UManresa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.