Música, ciència, humor i experiències

M’agradaria aprofitar l’ocasió per esmentar allò que més m’agrada d’aquest màster. Crec que no sé concretar exactament quines coses són, però ho intentaré igualment.

Aquest blog té ritme! Jo he triat una cançó que darrerament escolto molt, no tinc ni idea de per què aquesta. Sembla que tingui un significat, però ara no em ve al cap. És Within dels Daft Punk. M’haureu de perdonar pel gir “popero”. M’han agradat molt les cançons proposades per les meves companyes i volia, com a mínim, continuar aquesta petita tradició nostra espontània. La música sembla ser una bona companya per als facilitadors de simulació i la companyia us puc assegurar que es bona, com la música o més!

També fa dies que em passa pel cap un experiment que vaig llegir en un llibre de l’Steven Pinker. Sembla ser que connectaven uns elèctrodes a voluntaris. Fins aquí tot normal. Després els demanaven que s’imaginessin que les seves parelles els eren infidels. Els diferents electrodes van mesurar un augment de la conductància en la pell de 1,5 microsiemens, el múscul estriat del front indicava 7,75 microvolts de contracció i el ritme cardíac es va accelerar en 5 pulsacions per minut, l’equivalent a beure tres tasses de cafè seguides. Atenció: Només d’imaginar-s’ho! Si arriba a ser una simulació…

Si la imaginació és potent, la simulació encara ho és més i totes dues juntes no ens ho podem ni imaginar. Ja us podeu anar posant els electrodes perquè en aquest màster de simulació els microvolts van a cabassos. Diuen que en algunes sessions en surten tants que es podria il·luminar Manresa un parell d’hores.

Ja que som amb el Pinker i la imaginació (un altre dia parlarem d’un altre psicòleg il·lustre), també explica un acudit sobre dos fusters que estan clavant claus als costats d’una casa. Després d’una estona un li pregunta a l’altre: “per què treus cada clau de la caixa, el mires i n’has descartat més de la meitat?”. L’altre li respon: “Són defectuosos” i li ensenya un dels que ha descartat mentre explica “La punta mira cap al costat equivocat”. Immediatament l’altre replica cridant-lo i esbroncant-lo “Idiota! Són per a l’altre costat de la casa!”. Aquest acudit em recorda molt al debriefing en simulació i les habilitats del facilitador, però ara no sé el per què.

Portem una cançó, un experiment i un acudit, crec que falta una anècdota personal. Tinc una memòria dolentota, així que n’hauré de triar alguna d’aquest matí. Un dels avantatges de dedicar-te a les persones és que cada dia passen coses interesants i pots practicar. Ben d’hora he anat al bar habitual on prenc el cafè. L’amo sap que soc psicòleg i m’ha demanat consell. M’explica que el seu fill de 14 anys juga de porter en un equip de futbol. Sembla que és boníssim (m’ha recalcat que és prou objectiu en aquest aspecte), però només als entrenaments. Quan arriba el partit i comet un error l’entrenador l’esbronca des de la banda i el nano s’enfonsa. Resulta que aquest cap de setmana li van fer 3 gols i és clar, el pare el veu preocupat. M’ha quedat clar que el pare fa de pare i el fill fa de noi de catorze anys però, de què fa l’entrenador?. No ho sé i no sé si sabria què dir-li. Cap al màster de simulació l’enviava jo.

Algú podria pensar llegint aquestes línies que no estic massa centrat ni tinc les idees gaire clares. Potser és cert, però l’amo del bar m’ha convidat al tallat.

Santiago González, professor del Màster oficial en Metodologia de la Simulació aplicada a professionals de Ciències de la Salut i Ciències Socials d’UManresa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.