El valor d’una bona conversa

“Gent de mar, de rius i de muntanyes. Ho tindrem tot i es parlarà de vida.”

 Escoltant la cançó Agafant l’Horitzó de Txarango, intento escriure quatre línies sobre simulació. No aconsegueixo treure’m del cap algunes de les imatges que han copat la televisió aquests dies. No puc obviar tot el que està passant.

Si en algun moment, fa temps, ens haguéssim pogut asseure per tenir una bona conversa potser no s’hagués arribat a aquest punt i ara, l’única solució que veig possible, segueix essent aquesta: el poder de la paraula.

És la meva humil opinió, però en moltes ocasions observo com “gent de mar, de rius i de muntanya” són capaços de mantenir una bona conversa sobre afers que els preocupen, sobre errors, sobre pràctica clínica, etc., i malgrat els diversos punts de vista, i entre tots, després de parlar, reflexionar, dialogar, troben solucions per ser millors, per fer-ho millor.

I entenc, tal com cita Francesc Torralba al llibre Cent valors per viure, que per mantenir una bona conversa s’ha de disposar de temps, d’un bon espai i de dues o més personalitats amb capacitat per conversar distesament sobre un tema, amb capacitat per defensar llurs punts de vista i d’acceptar els arguments i les posicions dels altres. En aquesta, no hi ha afany de lluïment, ni tampoc voluntat de ferir l’altre, sinó desig d’intercanviar paraules i idees sense una direccionalitat predonada.

La bona conversa és un plaer, però també és un valor essencial en la vida humana. Aquesta és la màgia de la simulació, que ens brinda l’oportunitat de mantenir una bona conversa mitjançant diversos ingredients imprescindibles: un escenari real, un entorn simulat, un ambient segur, uns facilitadors de la conversa que s’ocupen, tal com deia la Núria Serrat fa quinze dies al calidoscopi del dubte, que la conversa flueixi i per últim, uns participants intel·ligents, ben qualificats i amb il·lusió de millorar.

Quina sort que avui dia, milers de professionals parin la seva activitat, participin en cursos de simulació i es dediquin durant unes hores a mantenir una bona conversa.

Mariona Farrés Tarafa, professora del Grau en Infermeria del Campus Docent Sant Joan de Déu, adscrit a la Universitat de Barcelona i Docent del Màster oficial en Metodologia de la Simulació aplicada a professionals de Ciències de la Salut i Ciències Socials d’UManresa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *