EL GLOSSARI DE LA FELICITAT

T’imagines que els conceptes de felicitat i benestar que tenen altres cultures ens poguessin ajudar a redefinir els nostres? Avui et parlem d’un interessant projecte: The Positive Lexicography Project.

 

Darrerament s’ha posat de moda el concepte danès del hygge, després que publicacions tan prestigioses com ‘The New Yorker’ als Estats Units o ‘The Guardian’ a Anglaterra dediquessin titulars a aquest terme – molt difícil de traduir – que designa el benestar escandinau. No és un terme únic amb aquestes característiques; n’hi ha molts que designen moments de felicitat en altres llengües i que no tenen traducció possible; de fet, aquí al blog ja n’hem fet un recull més d’una vegada. Catalogar-los és precisament l’objectiu d’aquest curiós projecte.

 

Els finesos tenen la paraula sisu, que serveix per designar una capacitat humana universal, una mena de força psicològica que té tota persona per superar reptes extraordinaris. Es tracta d’un terme que no té equivalent en anglès, en català, en castellà ni en moltes altres llengües. I, no obstant això, com ens agrada la idea de l’existència d’aquesta força, oi?

 

I què us sembla queesting? En holandès, fa referència al fet de deixar que una persona estimada vingui al nostre llit per fer la xerrada. O dadirri, que en la llengua dels aborígens australians significa escoltar a una altre persona amb atenció, de manera reflexiva i respectuosa. I que me’n dieu de ilunga? En tshiluba, una llengua bantú que es parla al Congo, significa literalment “estar disposat a perdonar una primera vegada, a tolerar una segona vegada, però mai una tercera”. No les trobeu genials?

 

Tim Lomas, professor de psicologia positiva aplicada a la University of East London del Regne Unit, s’ha dedicat a recollir tots aquests conceptes en un glossari titulat The Positive Lexicography Project (https://www.drtimlomas.com/lexicography). La primera edició, publicada el passat mes de gener, recull dues-centes setze expressions procedents de quaranta nou idiomes diferents. En els pocs mesos que han transcorregut des de la seva publicació, el glossari s’ha anat ampliant i ja inclou gairebé quatre-centes entrades de seixanta-dues llengües, moltes recollides a partir de les contribucions que hi fan les persones que visiten la web. Lomas categoritza les paraules en tres grans grups: sentiments; relacions; i aspectes relacionats amb el caràcter i la personalitat.

 

El glossari és un veritable catàleg dels incomptables plaers i alegries quotidianes que ens ofereix la vida. Només cal veure’n uns quants exemples més, com utepils, terme noruec que fa referència a una cervesa ben fresca que es pren a l’aire lliure, especialment el primer dia de calor de l’estiu, o bé la paraula gigil – de la llegua tagal que es parla a Filipines – que descriu la irresistible necessitat de fer un pessic carinyós o una abraçada a algú només perquè l’estimem o l’adorem.

 

Segons Lomas, “estudiar el vocabulari emocional d’una cultura ens obre una finestra a la seva manera de veure i de pensar el món, les seves percepcions, les coses que valoren, els seus ideals estètics, la seva manera de construir la felicitat o tot allò que reconeixen com a important”. La idea del projecte es basa en la esperança que si posem aquestes expressions a disposició de tothom, estem fomentant una mena de “selecció lingüística natural”: tots i cada un de nosaltres podem trobar les que més ens atreguin i adoptar-les, i potser així també gaudir més d’experiències les quals prèviament no s’ens havia acudit descriure. Us el recomanem!

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.