Aprendre anglès i el riu de la globalització

Article de Berta Torras, professora d’anglès del Servei d’idiomes UManresa

 

Incorporar una llengua al nostre repertori lingüístic està íntimament lligat al fet d’acceptar canvis identitaris. La recerca en adquisició de segones llengües demostra, i infinitat d’estudis ho confirmen, que la identitat cultural i lingüística està del tot relacionada amb les llengües que dominem i que utilitzem per relacionar-nos amb la societat que ens envolta. Identitat, llengua i societat, doncs, conformen un sol tot. Aprendre anglès pot aportar molts beneficis, però el rol d’aquesta llengua també fa que incorporar-la al nostra repertori lingüístic impliqui tenir en compte els reptes que pot comportar convertir-la en quelcom nostre.

Quan el nostre cercle social s’eixampla i progressivament es va omplint de persones amb qui ens comuniquem en anglès, o el que avui en dia ja s’anomena “llengua global”, “llengua internacional” o “lingua franca”, ens impregnem d’una quantitat de riquesa lingüística i cultural enorme. I això només pot ser positiu. Estem ampliant horitzons, perspectives i omplint la nostra persona de punts de vista, idees i maneres de viure i de pensar molt diferents. Estem aprenent. Aquest enriquiment l’obtenim mitjançant l’anglès, que fa de nexe i que serveix per comunicar-nos amb totes aquelles persones que no formen part de la nostra zona de confort. La zona de confort s’entén com aquell cercle habitual i proper de relacions socials que establim dins de la nostra cultura.


Hem de ser conscients, però, que ens hi relacionem en una llengua que, si volem, pot ser “neutra”. Això significa que pot estar descarregada dels valors culturals provinents dels països on es parla com a llengua nativa: Regne Unit, EEUU, Canadà, Austràlia, Nova Zelanda, Irlanda, Singapur, Índia… I sí… també hi hem d’incloure aquests dos últims, ja que en aquests països la llengua anglesa és la seva llengua nacional (i la llista continua…: Pakistan, Malta, i una llista inacabable d’ex-colònies dels grans imperis). Però resulta que els valors que  propaga la globalització (a través de l’anglès) sovint acaben sent els de les superpotències que dominen econòmicament i culturalment el món en què vivim. És més, molt sovint la globalització representa uns valors que no són pròpiament de cap país en concret, sinó dels diners que aquell país genera, i que estan inspirats en una cultura intangible i superficial. Entendre l’anglès com una llengua neutra, internacional, i que pot pertànyer a tota persona que el vulgui dominar amb propòsits de comunicar-se amb ciutadans d’arreu del món (i no només amb un anglès o un americà), pot ajudar (i molt!) a adquirir punts de vista identitaris més positius i constructius.Veure’ns des d’aquesta perspectiva com a futurs usuaris de l’anglès ens proporciona opcions lingüístiques i identitàries realistes, assequibles i que, sobretot, no impliquen perdre res del que ens defineix. No serem mai un nadiu de l’anglès, ni volem ser-ho, no?

Podem aprendre infinitat de coses positives de la globalització. Segons els experts que mantenen una visió optimista dels processos de globalització, aquesta realitat global pot ser una cosa molt i molt bona, ja que posa de manifest diferències culturals, identitàries i lingüístiques (entre moltes d’altres). Les fa més evidents i accessibles, mentre que emfasitza la riquesa que rau en la diferència.

El riu de la globalització és inevitable, però no podem deixar que se’ns endugui sense ser nosaltres els capitans del vaixell. Al llarg d’aquest riu podem veure, descobrir, i nodrir-nos d’infinitat de valors i respecte envers tot allò desconegut. Però resulta que aquest riu, ja des de fa força dècades, es torna cada cop més fort i virulent. I tenim dues opcions… Deixar-nos endur sense control, o bé aprofitar la corrent però pilotar cap a on volem que se’ns endugui. Només la segona opció requereix un treball personal conscient, però també només aquesta opció implica guanyar valors i no perdre’n ni un pel camí.

Sumar, mai restar.

Us sonen situacions com aquella persona que ha començat a viatjar molt i comença a fer servir amb excés paraules en anglès per sonar “cool”? (sí, sí, d’aquella manera que sona tan poc natural!). O aquella persona que resta valor a la seva cultura local, on ha crescut i on ha començat a fer les primeres passes en el món, perquè tot allò nou és “millor”? Això passa. I molt sovint. Si la pretensió és parlar anglès per situar-nos en un context de modernitat, segurament ens estem perdent. Aquesta és encara una de les motivacions que porten a moltes persones a voler aprendre aquesta llengua estrangera en el nostre entorn de vida. Dins del món de la pedagogia de l’anglès, cal considerar, doncs, que l’ensenyament d’aquesta llengua també comporta donar opcions identitàries constructives, conscients i elaborades per als seus futurs usuaris.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *